El bagenc Guillem Cabrera cursarà els estudis a la Royal Ballet School de Londres. Foto: Germà Cabrera.
A Catalunya ja se'l coneix com el Billy Eliot català, tot i que tal i com afirma ell mateix, "a mi m'agraden més que em diguin Guillem perquè tinc la meva pròpia història". Té 11 anys, és de Sant Salvador de Guardiola i aquest curs ha acabat sisè de primària a l'escola Paidos de Sant Fruitós de Bages. Des que té tres anys i després que els seus pares li sentissin balbucejar "vull apuntar-me a ballet", el Guillem Cabrera no n'ha deixat de fer.
De fet, i a banda d'anar a l'escola com qualsevol altre nen de la seva edat, les hores que practica fent el que més li agrada no són gens menyspreables al llarg de la setmana. "Cada dilluns, dimecres i divendres vaig una hora i mitja amb l'Olga Roig", explica el mateix Guillem, que a banda d'anar a l'acadèmia de ballet manresana, els dissabtes al matí es trasllada a Barcelona per assajar, durant cinc hores, amb la companyia Tour Jove Ballet.
"Ballo a totes hores. Quan estic trist, content, al supermercat, a l'escola...", explica el Guillem, que és interceptat pel seu pare, Germà Cabrera: "ballar forma part de la seva expressió corporal, ho fa de forma natural, no se n'adona".
El principi d'un somni
"Ja feia temps que la seva professora de ballet d'aquí a Manresa, l'Olga Roig, ens deia que el Guillem tenia una cosa especial a l'hora de ballar", explica el pare del protagonista,. "Nosaltres sempre havíem cregut que ens ho deia perquè com que la immensa majoria de les persones que fan ballet són noies, el fet de tenir un noi li feia veure les coses diferents".
Però va resultar que no... Fa justament un any, durant les audicions que feien els alumnes d'Olga Roig, una professora de dansa va dur a terme una masterclass a la mateixa acadèmia. Ella tenia un fill que estudiava a la Royal Ballet School de Londres i quan va veure actuar el Guillem va dir als seus pares que tenia moltes possibilitats de ser un dels alumnes de l'acadèmia londinenca.
"Veient tot això i que la passió incansable del Guillem no dequeia vam decidir, aquest Nadal passat, anar a Londres per fer les proves de la Royal", explica Germà, que puntualitza que "no ho vam fer amb cap intenció de res: simplement perquè el nostre fill veiés les instal·lacions de l'escola i perquè tingués aquesta vivència".
I el petit de Sant Salvador els va tornar a sorprendre. "Al cap de quinze dies vam rebre un correu electrònic dient-nos que el Guillem havia passat les primeres proves de selecció", recorda el pare de la criatura.
Concretament el 27 de febrer, pare, mare, germà i cosí del pare del Guillem van tornar a la capital d'Anglaterra perquè el petit nen prodigi dugués a terme les proves definitives; les que ja havien descartat 777 nens i nenes (de 800 que s'hi havien presentat només en van agafar a 23) i que encara en descartarien 11 més perquè finalment només en quedessin 12, que serien els afortunats que tindrien l'oportunitat de formar part de l'elenc de ballarins que forma la Royal cada any.
"Les proves van durar un dia sencer; des de les nou del matí fins les cinc de la tarda", explica el Guillem, que comenta que va haver de fer exàmens físics i d'elasticitat, però també d'intel·ligència per saber el seu nivell escolar. "A més a més també em van fer preguntes sobre si realment tenia ganes d'entrar a l'acadèmia, si m'agradava ballar...", recorda el jove bagenc.
El dilluns 2 de març el Germà des de la feina va rebre el correu tan esperat: El Guillem havia estat seleccionat per entrar a l'acadèmia. "No ens ho podíem creure", expliquen els pares, que també exposen que la preocupació va començar quan van saber que el preu que havien de pagar era de 33.000 pounds (45.000 euros) a l'any.
"Són molts diners i evidentment nosaltres no els tenim. Sí que podem pagar-ne una part, però no tot el que ens demanen", diu Germà, que a partir del dia que va saber que el seu fill podria ser format a Londres no ha parat d'utilitzar les xarxes socials per fer-se sentir i aconseguir que de manera desinteressada, la gent d'arreu fes donatius per la causa. "De moment ja hem recaptat 5600 euros", diu, "però encara queda molt".
No només s'han mogut a través de la solidaritat ciutadana; també han demanat ajuda al govern català i a diverses empreses del territori. En molts pocs casos han obtingut resposta. "Jo entenc que no tinguem ajudes econòmiques per part del govern: al cap i a la fi és un nen que té un talent, no té problemes ni dificultats. El que no entenc és que des de la Generalitat no se'ns doni un cop de mà per buscar fórmules de mediació amb la Royal", explica Cabrera. "Tenim el reclam d'una escola anglesa de prestigi que el vol!", diu. "I el mateix passa amb les empreses amb qui hem contactat, on en cap cas m'he trobat amb un veniu i en parlem. En aquests moments el que més ens funciona són les petites ajudes de particulars i l'altaveu de la gent".
De totes maneres i des de fa molts pocs dies, la Royal –convençuda que vol tenir el Guillem entre els seus alumnes– ha contactat amb els pares del jove per dir-los que si no ho podien pagar tot, els hi facilitarien una ajuda econòmica. "De totes maneres", diu el pare "això ens ho han dit verbalment. D'aquí una setmana marxem cap allà perquè el Guillem hi farà un intensiu i parlarem de tot plegat amb qui ho haguem de fer".
"A diferència dels altres països a Espanya el talent no està contemplat"
"Ja no es tracta que un nen –en aquest cas el Guillem– compleixi el seu somni, perquè al capdavall tots els nens i nenes tenen somnis", diu Germà, "sinó que com a país tenim un talent que si des de les institucions no es fomenta, es perd". Amb l'experiència i la recerca que els ha dut fins aquí, els pares del protagonista han observat que "per països com Anglaterra, França o Estats Units el talent és una inversió. Ells valoren molt la cultura de l'esforç. Per tant ja no parlem d'un problema de la crisi, sinó que és una qüestió cultural. No han pensat que si el Guillem torna a Catalunya, tot el que hagi après ho bolcarà aquí i això ens beneficiarà a tots?".
Guillem Cabrera ballant 'El Llac dels Cignes' en el 48è festival Olga Roig