Entrevista a Jordi Wild, el manresà que arrasa a Youtube

El Jordi es presenta a la trobada amb una camisa de quadres blava i groga, una indumentària que tal com m'explica "no és gaire comuna en mi, ja que com que m'agrada molt el heavy metal acostumo a anar molt de negre". Porta els cabells llargs recollits amb una cua. "Algun dia em raparé", diu, "jo ja les faig aquestes coses". Prefereix la cervesa abans que el vi i el mar a la muntanya. La seva pel·lícula preferida és Blade Runner, però tot i així, abans de veure pel·lícules prefereix llegir-ne els llibres. 

Té 30 anys i va néixer a Manresa. Ha viscut tota la vida a la barriada Mion, tot i que ara té un pis a Barcelona. Va estudiar psicologia a la UB i ha fet d'actor i també de model per marques com Calvin Klein o Diesel. Fa dos anys va decidir obrir un canal a Youtube –'El rincón de Giorgio'– després de veure que hi havia gent que es guanyava la vida comentant videojocs a la xarxa. Actualment és un dels youtubers amb més popularitat de l'estat espanyol, amb gairebé dos milions de persones subscrites al seu canal. Algun dels seus vídeos han arribat a tenir més de quatre milions de reproduccions.

Jordi, què defineix el teu canal de Youtube?
Jo sempre he pensat que la varietat és bàsica; m'agrada fer de tot. És per això que a "El rincón de Giorgio" hi ha vídeos on comento videojocs –Gameplays–, però també hi ha publicacions que no tenen res a veure amb això. A mi em defineix l'humor irreverent, l'humor adult. 

Aquesta varietat en els vídeos la fas més per tu o pensant amb la gent que et mira? 
Per mi. Hi ha una cosa que tinc molt clara: jo mano en les meves creacions i no hi ha ningú que m'influeixi. A mi ja em poden demanar que faci el que sigui que si no em ve de gust no ho faré. Jo entenc Youtube com un lloc on l'artista fa la seva obra i l'obra ha de ser seva. La creativitat l'he tingut sempre i no és que comencés el canal pensant: jo vull ser molt diferent! Però em va sortir ser així. És una cosa que m'ha sortit natural. Que em ve de gust fer això? Doncs faig això. Em ve de gust fer allò? Ho faig. I jo no he enfocat el meu canal pel públic -que m'encanta que ho vegin, és clar-, però el meu canal és una cosa que faig jo, naturalment fent servir trucs i tenint en compte que he de ser vist, però faig el que em ve de gust. 

Els youtubers que ara estan al capdamunt del rànquing dels més vistos han tardat anys a aconseguir la fama. Tu, amb molt poc temps, has aconseguit ser un dels més populars. Com va anar aquest procés?
Jo vaig començar sense saber res de Youtube. De fet els meus primers vídeos els feia amb el mòbil. A mesura que anava penjant vídeos anava millorant i n'anava aprenent. Vaig veure que a Youtube el que prima és la naturalitat i la velocitat. Quan vaig haver après això és quan va venir el boom. Vaig passar mig any que només tenia 5000 subscriptors, però de cop vaig anar ampliant i perfeccionant els vídeos que penjava, i la dinàmica del meu canal va agafar el ritme d'enganxar. Farà un any que la cosa es va anar esverant i a finals de l'any passat ja va ser una bestiesa.

Malgrat aquesta fama, segueixes sent el mateix?
Oi tan!! Jo no he canviat ni d'amics ni de caràcter. L'únic que m'ha canviat és el compte corrent i les projeccions a nivell laboral, però jo personalment sóc el mateix: vesteixo igual, els meus gustos són els mateixos, segueixo sent fan del heavy metal... 

Qui et paga a tu? 
Als youtubers ens paga Google. Google viu de la publicitat; i és que pels consumidors, tot és gratis. En cada vídeo que fem els youtubers hi ha diversos llocs dintre del nostre canal on s'hi poden posar anuncis; el que fan les empreses que tenen interès a posar-hi publicitat és participar en una subhasta on s'adjudiquen quina tindrà cada espai publicitari. I això és el que crea el volum d'ingressos. Per cada mil visites que tenim a cada vídeo que pengem ens paguen entre 0,5 i 3 dòlars. Google ens paga, però ho fa a través de les networks, que són unes empreses que fan d'intermediàries entre Google i el youtuber, alhora que protegeixen aquest darrer dels drets d'imatge i és per això es queden una comissió del que cobrem. 

Per què tens el canal en castellà i no en català? 
Com pots llençar milions i milions de possibles visites d'Amèrica Llatina i d'Espanya? Seria un suïcidi fer-ho en català, i mira que jo sóc catalanoparlant. Internet és globalització i és l'element que més ha ajudat a unir el món, que no dic que hi hagi moltes coses dolentes que ha provocat Internet, eh. Això també. La globalització prima el que és gran i no el que és petit. Jo no conec cap canal de Youtube en català. Segur que n'hi ha algun, però el deuen veure molt poques persones. Si jo parlo tan català com castellà, per què he de fer un canal amb la llengua amb la qual menys gent em veurà? Per molt que fem les coses per nosaltres, volem ser vistos, perquè si no li passaria a un amic meu perquè s'ho mirés i llestos. 

I en l'hipotètic cas que en totes dues llengües els seguidors fossin els mateixos, en quin idioma ho hauries fet? 
En català. És el més còmode que tinc, és el que he mamat.  

Què necessita una persona per ser youtuber? 
Per ser youtuber o un bon youtuber?

Per ser youtuber i triomfar. 
S'ha de saber comunicar, s'ha de tenir carisma. S'ha de ser una persona que es mengi la càmera, tan si parla de videojocs, de cine o de la Lola Flores. És molt important, sobretot, tenir bona connexió amb el públic jove, és per això que és bàsica la naturalitat i la frescor.

Parles de tenir bona connexió amb el públic jove... A vosaltres us mira un mateix target? 
No. Hi ha, per exemple, els youtubers que fan Gameplays purs, que es dirigeixen a un públic més aviat infantil, de nens de 10 a 13 anys, que abans veien el Club Súper 3 i que ara, en comptes d'estar mirant la tele, es posen a mirar Youtube i veuen com uns dibuixos animats són comentats. Llavors hi ha els que estem més enfocats a adolescents i a adults. N'hi ha alguns, com el Rubius, que és un youtuber molt famós, que sobretot tiba el públic adolescent. Jo estic més pensat per un públic adolescent però també jove i adult, fins a 30 anys més o menys, que és gent que ja sap de què va la vida, que capta les indirectes.

Ets conscient que molts joves dels que et veuen s'emmirallen amb tu i que per tant passes a ser una part activa de la seva educació i el seu caràcter? 
Jo no sóc aquí per educar ningú. Hi ha uns pares i uns educadors. Mira, jo porto jugant a jocs d'ordinador violents des que tinc vuit anys; escolto metal des que en tinc tretze. Però he tingut uns pares que m'han ensenyat el que és la realitat i el que és la ficció. Jo no hi sóc per educar ningú, jo el que faig és entretenir. De fet m'he trobat amb molts pares que em feliciten i que em diuen que miren els meus vídeos amb els seus fills. Jo crec que les persones que estem dins l'esfera de l'entreteniment no tenim cap responsabilitat educativa. La responsabilitat en tot cas ha de venir del govern, de l'educació i dels pares, sobretot, però no d'un paio que està en una pantalla fent un vídeo d'entreteniment. El que és cert és que jo el que no faré és donar valors negatius, bàsicament perquè no els crec. 

Hi ha molts més homes que dones que us segueixen? 
En el meu cas sí. Jo tinc un 80% de seguidors homes i un 20% que són dones. Però a Youtube està ple de canals de maquillatge, de moda, de compres... Sí que és cert, però, que a línies generals és un món on manem els homes, però també hi ha un mercat gens menyspreable de dones.

Homes humor i videojocs i dones maquillatge. És un món molt estereotipat, veig. 
Totalment. És una mica un reflex de com està la societat occidental, també.
 
"Aquest any espero superar els tres milions de subscriptors"

Quin és el teu dia a dia? 
És totalment imprevisible. L'únic que faig sempre és alguna cosa del meu canal, ja sigui guionitzar els vídeos, gravar-los, produir-los, editar-los... Jo vaig a dormir cada dia molt tard perquè a les nits és quan millor treballo. Llavors això comporta que em llevi molt tard. Quan em llevo el primer que faig és mirar els correus que m'han enviat, les xarxes socials per estar al dia; miro com va el canal -si els vídeos augmenten de visites...-, dino i vaig al gimnàs. La tarda és més variable: puc gravar, quedar amb amics, fer alguna cosa d'oci... i vaig a dormir, com he dit, molt tard. Ara, i des que sóc més popular, però, també tinc moltes reunions amb empreses, amb mànegers... estic vivint la part de business de Youtube. 

Quants vídeos penges a la setmana?
Tres com a mínim d'una mitjana de 13 minuts cadascun.

Estàs cansat del que fas? 
Sí que tinc moments que penso que m'encantaria estar-me un mes sense fer res.

Clar, perquè no deus tenir vacances... 
No, no en tinc. Jo si marxo de vacances una setmana tinc dues opcions: o deixo el canal abandonat, que no és la millor opció; o una setmana o dues abans de marxar de vacances, faig el doble de vídeos per ja tenir-los i anar-los penjant al llarg dels dies que estigui de vacances. Però si que moltes vegades penso... un mes de vacances, si us plau! Algun dia ho faré, però ara no puc perquè estic en ple creixement i he de ser molt constant.
 
Dius que estàs en ple creixement i ja portes dos anys... Quan s'aturarà això? 
Jo espero que no s'aturi. Això és una progressió aritmètica: dels zero als 1000 seguidors em va costar molt; dels 1000 als 10000 no tan; dels 10000 als 100000 encara menys... i dels 500000 a l'1.700.000 ha estat en un obrir i tancar d'ulls. Jo espero, si tot va bé, aquest any apropar-me o superar els 3.000.000 de subscriptors. L'any que ve anar a buscar els 5 o 6 milions i així anar fent. Com més gent et veu més famós ets i més es parla de tu i més creixes cada dia.

A tu t'agrada ser famós. 
Sí i no. Accepto la part que no m'agrada de ser famós, que és la de la poca intimitat i la de sentir-te observat constantment i també accepto que ser famós limita la vida. Jo crec que encara no estic, ni molt menys, en aquest nivell. Els youtubers més famosos d'Espanya no poden agafar el metro perquè no en podrien sortir. 

T'ha pujat l'autoestima? 
No. La veritat és que jo sempre l'he tingut molt alta, des que era petit. Però tampoc sóc una persona prepotent.

No tens defectes, doncs? 
Oi tan que en tinc, i molts! 

Per exemple? 
Sóc orgullós, sóc massa independent, massa perfeccionista. He arribat a repetir un vídeo tres vegades perquè no m'agradava com quedava i en realitat estava perfecte. Tampoc m'agrada demostrar les meves debilitats. Les coses dolentes que em passen o que sento me les guardo a dins, i ja sé que això no és bo.

I de positives? 
Sóc bona persona, tinc bon cor.

Manresa

T'agrada Manresa? 
Abans de marxar a viure a fora l'odiava.

Per què? 
Perquè em semblava una ciutat molt morta, amb molt poc ambient, poques ganes d'avançar... I no m'agradava ni estèticament, em semblava lletja. Això abans de marxar, més o menys quan tenia 20 anys. Però un cop era fora vaig trobar-me que la trobava a faltar. I fins el que en aquell moment m'havia semblat dolent, llavors es va convertir en bo. Moltes vegades havia pensat: "ara m'agradaria passejar pel Passeig". O sigui que ha guanyat valor per mi, perquè em sento a casa. 

Però potser perquè no vius aquí... 
Manresa és molt millorable, penso. És una ciutat que per la grandària que té, sembla petita. És un poble i hauria de ser més ciutat. Penso que hauria de tenir més vida.

Un lloc de Manresa per perdre't? 
El casc antic i la zona de la Seu. M'encanta.