Font dels Capellans, 40 anys d'històries

El popular barri manresà es va començar a construir el 1972, però no va ser fins a l'estiu de 1975 que el llavors príncep d'Espanya, Juan Carlos de Borbón, acompanyat de la seva esposa Sofía, van inaugurar els 19 blocs d'habitatges i van lliurar les claus de propietaris als seus primers inquilins

per Pere Fontanals, Manresa, 3 de juny de 2015 a les 21:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 15 de juliol de 1975, aquest estiu farà 40 anys, el llavors príncep d'Espanya, Juan Carlos de Borbón, i la seva esposa Sofia, com a màxims representants del govern de Franco, que vivia els seus darrers mesos de vida, inauguraven i lliuraven les claus dels pisos de protecció oficial del nou barri de la Font dels Capellans, a Manresa, construïts per encàrrec del Ministerio de la Vivienda, entre el barri de la Sagrada Família, Viladordis i la Pujada Roja. Els pisos s'havien atorgat en règim de compra mitjançant el pagament d'una quota al ministeri.

La construcció del nou barri, format per dinou blocs amb 824 habitatges, entre les deu torres, els cinc octogonals i els quatre edificis lineals, havia començat tres anys abans, el 1972, i, com recorda l'històric i encara actual president de l'Associació de Veïns, Josep Rueda, "naixia amb moltes mancances, sobretot urbanístiques". Els edificis "eren com són ara", però tota la zona "era de terra, que quan plovia quedava tot com un fangar". Els únics carrers asfaltats eren el Fra Jacint Coma i Galí, el de la Font dels Capellans i el carrer Granollers. "No existia cap plaça" i molt poques voreres, "tampoc no hi havia cap local on ens poguéssim organitzar", explica Rueda.

 

Jaun Carlos de Borbón i Sofía lliurant les claus de propietaris als veïns. Foto: AVV FdelsC

Uns inicis convulsos políticament parlant

La llavor del que actualment és l'Associació de Veïns del barri va aparèixer de seguida i una de les seves primeres accions va ser reivindicar al Ministerio de la Vivienda la cessió d'algun local on reunir-se. Poc després el ministeri cedia vuit locals a l'Ajuntament de Manresa que, a l'hora, els posava a disposició dels veïns. "D'aquesta manera vàrem podem començar a pensar en la biblioteca, en la sala d'estudis i en altres equipaments necessaris per al barri", rememora, "alguns el vàrem cedir a altres entitats, i d'aquesta manera la societat civil de la Font dels Capellans es va anar vertebrant".

El final dels 70 i inicis dels 80 va ser una època en que les associacions de veïns eren un autèntic polvorí polític. "Recordo molt bé els enfrontaments entre gent del PSUC i del PCC arran de la seva divisió", fa memòria Rueda, "per aquells temps els mateixos partits introduïen la seva gent a les associacions per tal d'influir en la política barri a barri". La Font dels Capellans no va ser cap excepció i va veure com en poc més de tres anys passaven fins a cinc persones per la seva presidència: Puig, Sorinas, Cabello, Serrano, i finalment el propi Rueda, que ja s'hi va quedar fins a l'actualitat, convertint-se així en el líder veïnal més veterà de la ciutat.

Prova de la vocació de resistència i de l'agitació política que vivia el país en aquells temps, va ser la vaga de pagament de quotes que van fer els veïns de la Font dels Capellans. Les deu torres del barri tenen una altura de 33 metres, tres per cada una de les seves onze plantes, i els camions de bombers d'aquella època només podien arribar amb una escala fins al vuitè pis. "A això hi hem de sumar els desnivells que hi havia en els voltants que feien molt difícil l'accés dels vehicles fins a tocar els blocs", hi afegeix Rueda. "Vàrem demanar al Ministerio de la Vivienda que fes escales exteriors contra incendis i, inicialment, s'hi van negar", recorda. Davant d'aquesta negativa els veïns van decidir deixar de pagar la quota del pis al ministeri. "El tema es va allargar tot un any fins que el govern va cedir", afegeix el president veïnal, amb un bon grau de satisfacció.

 

Les obres, fotografiades des de la prolongació Francesc Macià, on actualment hi ha el pàrquing de terra. Foto: AVV FdelsC

Jordi Pujol i la campanya en els barris amb habitatges de protecció oficial

Josep Rueda recorda que el traspàs de la competència de la gestió dels habitatges de protecció oficial a la Generalitat, a principis dels 80, va "suposar un canvi molt important". "Deixant a banda altres temes d'actualitat, Pujol es va abocar en la urbanització i millora d'aquest tipus de barris, els va dignificar", assegura. A Manresa, "nosaltres, el Xup, la Balconada i els blocs de la Parada, ho vàrem notar molt", afegeix. Es van urbanitzar els carrers, es van corregir moltes mancances, "es van externalitzar els desaigües de les teulades dels pisos que provocaven unes humitats tremendes", es va resoldre el tema del clavegueram, "es van fer les places de la Pau i de la Font", i posteriorment es va construir la pista poliesportiva i la sala polivalent, a tocar el carrer Granollers. També, "i gràcies a una demanda dels veïns", es va habilitar una llar d'infants a la que havia sigut batejada escola Carrero Blanco, que després es digué Francesc Barjau, i que actualment és l'institut Guillem Catà.

Fins a l'actualitat en que el barri s'ha convertit en un dels més característics de la ciutat, i la seva associació de veïns en una de les més actives, amb vuit treballadors "i amb molts serveis que pretenen donar cobertura a les necessitats del barri".

Actes de commemoració

Els actes de celebració dels 40 anys de la Font dels Capellans van començar fa dues setmanes amb la plantada d'un arbre commemoratiu acompanyat d'una placa, però la resta es concentrarà durant el mes de juliol. Mentre durin les festes, els cent fanals del barri tindran imatges al·lusives a la commemoració amb fotografies de gent gran, gent jove i de mitjana edat de la Font dels Capellans amb diversos missatges. També es prepara una exposició fotogràfica que mostri l'evolució del barri en aquests 40 anys. Es recuperen les 12 i 24 hores de futbol sala, i el concert jove amb, entre d'altres, l'actuació de Sherpah. Com és habitual en les festes del barri hi haurà varietats, actes per la canalla i la gent gran, i el pregó, que anirà a càrrec de Marc Marcè, director de Regió7. "Tot plegat sense oblidar el suport al Fons Solidari que ajuda a famílies del barri en diferents situacions d'exclusió amb ajudes setmanals", ha afegir Josep Rueda.
 

Programa d'actes del 40è aniversari de la Font dels Capellans (1)

Programa d'actes del 40è aniversari de la Font dels Capellans (2)

Programa d'actes del 40è aniversari de la Font dels Capellans (3)

 

Participació