El jaciment de Camps posa al descobert quatre tombes més d'època tardoantiga

Un cop acabats els treballs, la Generalitat proposa cobrir les restes per assegurar-ne la conservació i senyalitzar la zona perquè se'n pugui conèixer el significat

Laura Busquets
03 de juny del 2015
Actualitzat a les 21:28h
Els serveis de Cultura de la Catalunya Central s'interessen per les noves descobertes al jaciment de Camps.
Els serveis de Cultura de la Catalunya Central s'interessen per les noves descobertes al jaciment de Camps. | Laura Busquets

Les obres per renovar el paviment de la plaça de l'església de Camps, a Fonollosa, van treure a la llum elements que van des de l'època romana fins al s.XIX. En un primer moment es va trobar una tomba tardoantiga amb restes humanes, i a mesura que l'excavació ha anat avançant han aparegut nous descobriments. En aquest cas, es tracta de quatre tombes més del mateix període i, en una d'elles, s'ha trobat unes lloses que indiquen que sota aquest nivell es podria continuar excavant. Ara mateix els treballs estan aturats i no es reprendran fins que es defineixi un projecte per part del nou consistori. Un cop acabada la feina, la Generalitat ha proposat cobrir les restes per assegurar-ne la conservació.

Des de fa uns mesos un equip d'arqueòlegs de l'empresa CatPatrimoni treballa a la plaça de l'església de Camps arran de la descoberta de diversos vestigis romans, medievals i moderns. L'Ajuntament de Fonollosa va decidir iniciar els treballs d'arqueologia ja que tenia coneixement que sota la plaça hi havia les restes patrimonials d'un antic cementiri d'època medieval. La sorpresa, però, va arribar amb la descoberta inèdita el mes de març d'una tomba tardoantiga amb restes humanes. A mesura que han anat avançant els treballs, els arqueòlegs han trobat quatre tombes més del mateix període i que situen el cementiri al segle IV aC. 

La directora de l'excavació, l'arqueòloga Núria Cabañas, ha explicat que tres de les quatre noves tombes havien estat espoliades: dues s'havien reomplert amb capes de pedra per utilitzar la construcció com a fonament d'un edifici posterior del segle XIV, mentre que en la tercera es va arraconar l'individu en un extrem i es va reomplir la tomba amb la mateixa finalitat. En la quarta tomba, com en la primera descoberta inicial, sí que s'hi va trobar l'esquelet d'un individu.

L'arqueòloga ha explicat que a mesura que es va excavant, "et vas trobant coses i sempre hi ha un punt de sorpresa". En aquest sentit, quan l'equip d'excavació va acabar de netejar bé una d'aquestes tombes romanes s'hi van trobar un retall a sota amb una estructura tipus pilar que sense saber exactament què és, els dóna indicis per pensar que a sota hi podria haver un nivell arqueològic més antic. 

Les obres, que fins ara han estat finançades per la Diputació de Barcelona, contemplen una tercera fase d'actuació que s'iniciarà quan es constitueixi el nou consistori municipal i aquest es posi a treballar en la redacció d'un nou projecte. Núria Cabañas ha explicat que en aquesta fase ulterior de l'excavació la idea és treballar en la part sud de la plaça. En aquest sector ja s'intueixen tombes del segle XVII i XIX, i també hi hauria tombes del segle XII. "D'aquest període cap enrere no sabem què ens trobarem, però pensem que hi poden haver elements més antics", apunta l'arqueòloga. Amb tot, Cabañas no ha descartat cap sorpresa a mesura que avancin les excavacions.

La conservació de l'espai

Aquest dimecres una delegació dels serveis territorials de Cultura de la Catalunya Central ha visitat el jaciment per conèixer de primera mà els resultats de la intervenció. El cap d'arqueologia, Antoni Caballé, ha destacat la importància de les troballes no només perquè permeten documentar l'ocupació d'aquest territori des del segle IV dC fins l segle XIX, sinó també pel fet que es tracta d'un enclavament rural. 

Caballé ha explicat que un cop acabada la intervenció, de moment s'ha estudiat un 50% de la plaça, la proposta que fan des de la Generalitat seria "tapar la plaça atès el seu baix estat de conservació". D'aquesta manera no es destruiria cap element i es protegiria el jaciment. Per deixar constància de les troballes, Antoni Caballé ha proposat a l'Ajuntament que en el nou paviment de la plaça es marquin les línies de les estructures perquè quedi clara la situació de cada estructura o element que s'hagi trobat. L'arquitecte també ha assenyalat que seria interessant col·locar uns plafons informatius on s'expliqués la història i el context en què se situen els elements perquè tothom ho pugui conèixer.
 

Detall d'una de les quatre tombes que s'ha trobat. Foto: Laura Busquets