03
de juny
del
2015
Actualitzat
a les
9:18h
Presentació del projecte al Memorial Democràtic. Foto: AjNVS
El projecte de recuperació de la memòria històrica a Navàs, que té el seu màxim exponent en l'edició del llibre 'Silencis', la posada en marxa de l'Arxiu Fotogràfic i Documental, la iniciativa pionera a l'estat espanyol dels stolpersteine per recordar les víctimes dels camps de concentració nazis i la moció de suport al Banc d'ADN, han merescut el qualificatiu de projecte rigorós, ampli i valent, per part del Memorial Democràtic en la presentació que es va fer dimarts al vespre a Barcelona.
L'acte es va fer a la seu del Memorial Democràtic amb la participació del seu director Jordi Palou-Loverdos, la sociòloga Marta Simó del grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, el coordinador del llibre 'Silencis', Jordi Algué i l'alcalde de Navàs, Jaume Casals.
L'historiador Jordi Algué, coordinador de llibre 'Silencis', va explicar el procés de recerca i elaboració d'aquest document de referència per entendre què va passar al municipi de Navàs en el període de 1931 a 1945. Una recerca que ha permès descobrir cinc víctimes navassenques dels camps de concentració nazis, un dels quals va ser l'alcalde de Navàs l'any 1936, Ricard Sala Besa, fins ara pràcticament desconegut i oblidat.
Marta Simó, del Memorial Democràtic, va parlar dels stolpersteine i en va fer un decàleg que els justifiquen per la seva discreció, integració urbana, divulgació, les seves interaccions amb el passat i present, amb l'individu i la comunitat, la memòria privada i la pública, perquè són un signe vivent contra el revisionisme, una eina per a desenvolupar la recerca històrica, les possibilitats educatives i la preservació de la memòria en un procés continu.
L'alcalde de Navàs, Jaume Casals, va justificar el projecte en la necessitat de trencar silencis que han durat setanta anys i la recuperació de la dignitat perduda de totes les víctimes de la República, la Guerra Civil i la repressió franquista que es va perllongar fins a principis dels anys setanta.
Una de les sorpreses de la convocatòria va ser el retrobament d'un antic veí de Navàs, que va explicar que el seu pare havia estat víctima de la guerra, i va patir l'exili a França i Xile. El seu testimoni s'incorporarà a la bases de dades de la recerca que s'està fent a Navàs de recuperació de la memòria històrica.
El proper dia 3 de juliol, el llibre 'Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)', es presentarà a la seu de l'Ateneu Barcelonés.