Debat de «Molt Deficient»

Tres de deu, i essent molt generosos, se salven. Vist el debat d'aquest dimecres organitzat pel Pou de la Gallina i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, més val que confiem en que la capacitat per a la gestió pública dels deu candidats asseguts a la mesa de l'Espai Plana de l'Om sigui molt superior a la seva habilitat retòrica, de debat, de concreció i de síntesi. Perquè sinó, estem perduts. Manresa està perduda.

Antonio Espinosa, Jordi Masdeu, Lluís Cano, Felip González, Àlex Izquierdo, Pere Culell, Domingo Beltran, Sebastià Llort, Rosa Maria Hernàndez i Valentí Junyent, han estat protagonistes d'un debat que a voltes ha semblat surrealista i la majoria de vegades inconnex, incomprensible, confús i, fins i tot, groller en la forma. Malgrat tot, Manresa és petita i per a qui escriu aquesta crònica es fa molt difícil i, potser seria injust després del que tot just és el primer debat públic generalista, assenyalar qui ha dit què i de quina manera. Però la sensació general a la sala era d'abatiment, si més no, per les intervencions de set dels deu candidats presents.

Un candidat, ni escudat amb la marca més potent ni amb les sigles més humils, no pot pretendre obtenir representació a l'Ajuntament, ja no sense saber defendre el seu model de ciutat, sinó deixant clar que no té model de ciutat. No eren nervis, no era l'impacte d'un auditori ple. Era no tenir resposta ni al model econòmic, ni a la mobilitat, ni al problema dels barris perifèrics, ni a l'atenció a les persones, ni a res. No pot ser que un candidat no sàpiga què vol dir 'conciliar la vida laboral i familiar', no pot ser que un candidat respongui amb 'ajudar a les persones' quan se li demana sobre què farà en polítiques socials, no pot ser que el principal problema de Manresa sigui 'on aparquen els regidors els seus cotxes'.

Quatre pinzellades
Del contingut de l'acte es poden salvar quatre detalls. PxC, en aquest cas encapçalada per Sebastià Llort, continua patint el buit de pràcticament tots els grups i, en aquesta ocasió fins i tot d'un dels organitzadors ja que la FAVM s'ha negat a fer-li pregunta igual que sí que ha fet amb els altres candidats.

Valentí Junyent manté la presència que li dóna l'alcaldia i la gestió, sobretot econòmica, dels darrers quatre anys, tot i que se l'ha vist massa bel·ligerant amb qui li fa vores (ICV) i amb qui, segons ell, va filtrar el POUM als mitjans (a mi que em registrin) abans de la seva aprovació inicial (ERC). Potser massa, fins i tot, des d'un punt de vista tàctic.

Felip González millora el PSC amb la seva bonhomia, però sobretot amb la seva capacitat de treball i d'anàlisi de la situació manresana, amb un discurs ben lligat i un model coherent, i amb unes herències de govern que quan convé defensa i quan convé s'espolsa.

I Jordi Masdeu que ha hagut de tornar a justificar el vot de la CUP a favor de l'aprovació inicial del POUM, però que ho ha fet amb la solvència que li dóna pertànyer al grup que ha presentat més mocions durant el present mandat -i segurament l'anterior- i tenir un model de ciutat definit des de la pròpia formació des de fa molts anys.

És per això que un servidor ha triat escriure una crònica i no un article convencional, ja que retratant objectivament el que aquest dimecres ha passat a l'Espai Plana de l'Om, tothom hagués sortit encara més mal parat. Sort, i ho escric sense maldat, que no tots obtindran representació.