Súria porta les Caramelles al camp

Súria ja ha escalfat motors aquest dissabte pel que fa a la tradició caramellaire portant la música i la dansa als barris i a les masies que es troben als entorns rurals del municipi. Són les 'Caramelles de pagès', que han comptat amb la participació de les vuit colles en actiu enguany, que sumen més de 700 participants. En el passat, els cantaires, dansaires i trabucaires rebien ous, cansalada, llonganisses o beguda com a recompensa per la seva actuació. Ara, però, és més habitual donar compensacions en metàl·lic perquè les entitats segueixin en actiu i mantenir així viva la tradició. El bon temps, a més, ha estat també un gratificació afegida al recital caramellaire.

Les colles participants aquest 2015 són les de Tro Gros, La Llanterna, Juvenil del Foment Cultural, Grans de l'Agrupació Sardanista, Infantil de l'Agrupació Sardanista, Infantil del Foment Cultural, Altatxu i Coral Sòrissons. Hi ha l'absència de la Coral L'Esplai, arran de l'aturada d'activitats que l'entitat va anunciar a finals de l'any passat. Tot i així, el nombre de participants és destacable amb uns 700 caramellaires que recorreran aquest diumenge els carrers i places.

Abans però, hi ha les 'Caramelles de pagès' que ocupa els dissabtes a la tarda i que té com a escenari els veïnats envolten Súria, com el Fusteret, Cererols, Cal Canudas, La Ribera o Can Trist. Miquel Coca, de la colla Tro Gros -la única que té trabucaires-, recorda que, en els seus orígens, els caramellaires anaven a peu en un itinerari que durava dos dies i on es caminaven uns seixanta quilòmetres. "Ara ens traslladem en vehicle privat i en autobús. Estalviem forces i també temps, perquè així diumenge el reservem per anar pel centre de la vila", explica.

Què són les Caramelles?
Amb una tradició de més de 400 anys d'història, les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist i també commemoraven l'arribada de la primavera i la celebració del cicle agrari. En els últims temps, però, han incorporat cançons de to festiu i també d'aire satíric sobre qüestions locals.

Els instruments més habituals d'acompanyament són la trompeta, el clarinet, el violí, l'acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal o el tamborí. De fet, el mot 'caramella' prové del nom d'un instrument semblant a l'actual gralla, que en l'antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons.

La dansa és també una part intrínseca de les Caramelles. A més de les cançons, les diferents colles ofereixen balls tradicionals, ja sigui amb coreografia pròpia o inspirada en danses d'altres territoris dels Països Catalans.

Entre les figures de cada colla, hi ha la de les 'lloques', que són els o les caramellaires que s'encarreguen de recaptar els donatius voluntaris que es donen en senyal d'agraïment per l'actuació de les colles. El donant diposita l'aportació en un cistell engalanat amb cintes o cascavells, i rep a canvi un full amb les lletres de les cançons interpretades. Antigament, durant les Caramelles de pagès, s'obsequiava a les colles amb ous, cansalada o vi. Ara, la majoria de donatius es fan en metàl·lic. "Hi ha moltes despeses per mantenir en actiu una colla any rere any, i és millor així", indica Miquel Caelles, bastoner de l'Agrupació Sardanista. Això no treu, però, que els qui gaudeixen del recital -alguns, a la mateixa porta de casa seva-, obsequiïn als caramellaires amb vi en porró, refresc i coca per berenar.

A les colles també hi ha els 'Ballesters', que fan arribar flors a les persones que segueixen la festa des dels balcons, finestres i altres llocs elevats. És destacable que fan arribar l'obsequi amb un curiós estri de fusta extensible, la ballesta, que assoleix una gran llargada que permet superar distàncies i alçades en un instant.