Navàs serà pioner a l'estat en el record als deportats als camps nazis

Navàs instal·larà el proper 9 d'abril les primeres Stolpersteine de l'estat espanyol, unes llambordes individualitzades que recorden als deportats nazis. Fins a dia d'avui n'existeixen més de 48.000 a diferents països europeus. Les cinc primeres que s'instal·laran a l'estat espanyol seran a Navàs, dedicades als cinc deportats republicans del municipi. Es tracta d'una iniciativa impulsada des de l'Ajuntament.

D'on i com sorgeix el projecte Stolpersteine?
Stolpersteine significa pedra que fa ensopegar. Es tracta d'un projecte que va de la mà de l'escultor Gunter Demnig que relaciona art i memòria. En paraules del propi autor, "assumir la mort de sis milions de jueus, va més enllà de la nostra capacitat de comprensió. Però si llegeixes el nom d'una persona, calcules la seva edat, mires cap a casa seva, i et preguntes darrera de quina finestra vivia, aleshores l'horror esdevé un rostre". Cada Stolpersteine ret homenatge no només a les víctimes jueves sinó a totes les víctimes del nacional-socialisme, entre elles, els resistents polítics catalans.

Es tracta de llambordes de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona i que es col∙loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.

Les Stolpersteine a Europa
Fins a dia d'avui existeixen al voltant de 48.000 Stolpersteine instal∙lades a 16 països d'Europa. Alemanya és el país amb més plaques, però també n'existeixen a Àustria, Bèlgica, França, Itàlia o els Països Baixos, entre d'altres. A l'estat espanyol fins a dia d'avui no s'ha realitzat cap acte de col·∙locació d'Stolpersteine.

9 d'abril a Navàs, acte de col·locació de les cinc primeres Stolpersteine
A partir de la recerca impulsada per l'Ajuntament de Navàs i el llibre publicat pel consistori 'Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs' s'ha pogut documentar i resseguir la vida dels cinc navassencs que foren deportats al camp de concentració de Mauthausen. D'aquests, tres foren assassinats després de ser traslladats al subcamp de Güsen.

El proper 9 d'abril, a les 12 del migdia, a la Plaça de l'Ajuntament de Navàs, es procedirà a la col∙locació de quatre d'aquestes cinc plaques, corresponents a Antoni Barberà Pla, Esteve Flotats Caus, Jaume Obradors Grífol i Ramon Sala Besa. Aquest darrer fou alcalde durant la Guerra Civil per ERC.

L'acte comptarà amb la presència del propi artista i dels descendents dels homenatjats. A primera hora de la tarda s'instal∙larà la darrera placa, corresponent a Josep Soler Torrens, a la colònia tèxtil de Palà de Torroella, d'on era originari.

Qui és qui entre els cinc deportats homenatjats?

Antoni Barberà Pla
Va néixer el 10 d'octubre de 1910 a Santa Fe (Argentina) on el seu pare residia per qüestions laborals. Amb 2 anys d'edat va tornar a Catalunya, instal·lant-se primer a Tortosa i després a Galera de Gaià. Durant la República treballava a l'Ametlla de Merola, a la fàbrica Serra i Feliu i militava a ERC. El 31 d'agost de 1937 fou cridat al front incorporant-se a la 146BM de la 30 Divisió on lluità al front d'Aragó.

Durant l'ocupació de Catalunya, el 2 de gener, fou ferit de bala. Va ser traslladat d'Artesa de Segre fins a Barcelona, en condicions precàries, on fou intervingut. Amb la retirada de les tropes republicanes fou evacuat de l'hospital i va passar la frontera per Portbou. Va ser hospitalitzat a Portvendres durant un mes en un vaixell-hospital i un cop restablert va traslladar-se a Seta, el gran port comercial del Llenguadoc i d'allà a Adge, un altre camp de refugiats. Va fer la temporada de la verema i després fou internat de nou, primer a Barcarès i després a Sant Ciprià.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial tot el seu grup va ser inclòs a la 106ª Companyia de Treballadors Estrangers i destinat a Alsàcia per a construir-hi una segona línia Maginot, treballant als boscos de Saint Die (als Vosgos). Quan el juny de 1940 l'exèrcit alemany va envair França, va ser capturat per la Wehrmacht i traslladat a peu amb el seu grup fins a Estrasburg, on passà sis mesos a una caserna militar. El 13 de desembre de 1940, va ser deportat en condicions infrahumanes, segons el seu testimoni: "va estar-se dos dies i dues nits sense menjar ni beure, amuntegats com animals i fent-se les necessitats al damunt". A l'arribar a Mauthausen els hi prengueren tot i li donaren el número de presoner 4.607. Tot i la ferida a la seva cama dreta, fou destinat a la desgraciadament coneguda pedrera del camp.

Després de quatre anys treballant-hi va ser traslladat al Kommando Linz, al bosc on tallava fusta per fer noves fortificacions. La nova tasca no tenia res a veure amb l'horror que havia passat a la pedrera, tot i així hagué de patir el bombardeig dels avions aliats dos dies abans de l'alliberament del camp. Després de gairebé 5 anys, va ser alliberat el maig de 1945 i s'instal·là a Crèville, prop de París. L'any 1948 va tornar a Catalunya.

Esteve Flotats Caus
Va néixer a Puig-Reig, el 24 de març de 1904. Era carnisser i després de casar-se amb Montserrat Castellà Pursals va anar a viure a Navàs on, juntament amb la seva dona, es va ocupar de la carnisseria de la cooperativa obrera La Fraternitat. Esteve Flotats va estar molt implicat en aquesta entitat, sota la qual s'agrupaven els sectors més progressistes de la localitat i l'any 1930 el trobem ja com a vocal a la junta de l'entitat. Va ser detingut arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934. Durant la Guerra Civil va ser ferit al pit i al gener de 1939 el trobem internat convalescent a l'hospital militar de Vallcarca. D'allà es va exiliar a França. La seva dona i la seva filla Aurora d'11 anys també creuaren la frontera aquell hivern, però després d'uns mesos van tornar a Navàs. Montserrat Castellà fou detinguda i després de passar 4 anys a la presó de Manresa i Barcelona, el juliol de 1943, va ser sotmesa a un Consell de Guerra, pel qual fou condemnada a 12 anys de presó. Després del judici se li atorgà la llibertat provisional i es traslladà a viure a Sallent.

Esteve Flotats després de passar la frontera, va ser confinat al camp de concentració d'Argelers i mes tard incorporat a una Companyia de Treballadors, probablement al costat sempre de Ramon Sala Besa. Allí hi treballà fent fortificacions, com a cuiner y traductor pels oficials francesos. Les últimes notícies que en tenim abans de la deportació són a Bellefontaine (al Franc Comtat) i Mousson (al nord de Nancy), on probablement feia treballs a la línia Maginot que els francesos construïen per fer front a l'atrac alemany.

Tot i que en desconeixem la data de detenció probablement fou fet presoner juntament amb Ramon Sala Besa el juny de 1940. Se li atorgà el número de presoner 87202 i va ser conduit a l'Statlag de Fallingbostel XI-B (Baixa Saxònia) des d'on fou deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, juntament amb Sala Besa i Solé Torrents. Va ingressar al camp amb el número 5537 i quatre mesos després, el 8 d'abril fou internat al subcamp de Güsen on va morir el 7 de novembre de 1941, a conseqüència de les puntades de peu d'un SS.

Ramon Sala Besa
Va ser l'alcalde de Navàs de juliol de 1936 a juny de 1938. Havia nascut el 1905 a cal Cervereta, a la colònia de l'Ametlla de Merola, on la seva família treballava a la fàbrica. De jove va anar a viure a Navàs, on es va casar amb Maria Artigas, d'El Mujal. A Navàs, Ramon Sala va desenvolupar una important vida associativa i va acabar regentant la sala de la cooperativa La Fraternitat, al voltant de la qual girava la vida dels sectors d'esquerres del poble. És va afiliar a Esquerra Republicana i va ser regidor i cap de l'oposició a l'Ajuntament des del gener de 1934. Després dels fets del Sis d'Octubre va marxar a Ripoll. A causa de l'ambient enrarit que es vivia al poble va decidir no tornar i es va instal·lar a Barcelona, on treballava en una fàbrica del Poblenou. No va tornar a Navàs fins a primers de juliol de 1936.

Amb l'esclat de la guerra va ser alcalde fins al juny de 1938, quan fou cridat a files. Amb la retirada va agafar el camí de l'exili amb altres companys de Navàs i va ser internat primer a Argelers i a primers de març al camp de concentració d'Adge, a prop de Narbona, on va coincidir amb altres veïns de Navàs. Allà va rebre la visita de la seva esposa. A causa d'aquesta visita, a la tornada a l'Estat Espanyol, la seva esposa va passar 4 mesos a la presó.

Des del camp d'Adge, el 6 d'agost de 1939, el van traslladar a una companyia de treballadors, la 93 CTE, als Alps Marítims, per reforçar un tram de frontera proper a Itàlia i Suïssa, probablement al costat d'Esteve Flotats. Amb l'ocupació alemanya de França, el juny de 1940, va ser detingut. Va ser enviat a l'Stalag de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia. Hi va ser mig any, fins que el 27 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen, amb el número de pres 5738. El 8 d'abril d'aquell mateix any va ingressar al camp annex de Güsen, on va morir el 29 de gener de 1942. L'endemà va ser cremat. Segons la carta que rebé la família de les autoritats alemanyes, la causa de la mort va ser “enverinament a la sang”, un eufemisme per no dir-ne assassinat per una injecció al pit.

Josep Soler Torrens
Havia nascut al número 7 de la carretera de Manresa a Cardona, a Palà de Torroella, el 12 de setembre de 1909 en una família que treballava a la colònia tèxtil. El seu pare era Fidel Soler i la seva mare Maria Torrents. L'any 1924 es va casar amb Àngela Sol Busquets, natural de Cardona. Durant la República viu al mateix domicili amb pares i germans, i durant la Guerra Civil forma part del comitè que col·lectivitza la fàbrica. Tenen una filla Teresa Soler Sol. Després de la guerra, la seva dona es traslladarà a viure a Cardona i Lleida.

Desconeixem quan i per on va creuar la frontera. No en tenim més notícies fins que va ser ingressat, de la mateixa manera que Sala Besa i Flotats Caus a l'Stalag XI-B Fallingbostel. És molt probable que els tres fessin el mateix recorregut ja que la deportació a Mauthausen es fa en la mateixa data i el mateix comboi, el 27 de gener de 1941. Allà se li assignà el número 5765, molt proper al dels seus altres dos companys. El 20 d'octubre va ser traslladat a Güsen (amb el número 13875) on va morir el dia de Nadal de 1941.

Jaume Obradors Grífol
Va néixer a Navàs el 8 d'octubre de 1906 i en tenim molt poques notícies. Sabem que probablement va creuar la frontera durant l'exili republicà i residí a França on va ser detingut per les tropes alemanyes i reclòs a l'Stalag XI-A Altengrabow, al sud oest de Berlín.

El 24 de juny de 1941 va ser deportat a Mauthausen on ingressà amb el número de matrícula 4252, sent alliberat per les tropes aliades el 5 de maig de 1945. Després de la guerra es va quedar a viure a França.