Maria Lluïsa Cunill, Premi Maria Casajuana 2015

El lliurement del premi, concedit per ERC i JERC de Manresa, es farà divendres 6 de març

Redacció
26 de febrer del 2015
Actualitzat a les 19:22h
Membres del jurat del Premi Maria Casajuana.
Membres del jurat del Premi Maria Casajuana. | ERC

Maria Lluïsa Cunill i Gil ha guanyat l'edició del Premi Maria Casajuana 2015. El guardó, atorgat per ERC i les JERC de Manresa, s'entregarà el divendres 6 de març, durant un sopar a l'espai gastronòmic Kursaal, a les 9 del vespre.

El nom de la guardonada ha estat presentat avui a la plaça Vuit de Març de Manresa, a les 4 de la tarda pels membres del jurat Àngels Santolària, Josep Heras i Mireia Estefanell.

Josep Heras ha afirmat que el premi s'ha atorgat a Maria Lluïsa Cunill “per la seva gran tasca educativa als centres de cultura popular, alfabetitzant primer i donant classes de català”. “La feina de 50 anys de Cunill —hi afegeix Heras— ha permès que moltes dones adquirissin uns coneixements que després han revertit en una societat que gràcies a persones com la Maria Lluïsa és més justa i igualitària”.

El jurat d'aquest any ha estat format per Alba Baltiérrez, premiada de l'any 2014; Rosa Argelaguet, directora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa; Carlota Gallés i Faz, membre de les JERC; Josep Heras, coordinador de l'ANC a Manresa; Joan Morros, coordinador de l'associació cultural el Galliner', Conxita Parcerisas, historiadora i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa; Joan Piqué, periodista; Àngels Santolaria, advocada i membre de l'executiva d'ERC Manresa i Mireia Estefanell, regidora d'ERC l'Ajuntament de Manresa.

Maria Lluïsa Cunill, nascuda a Manresa, va començar a estudiar al Col·legi dels Infants, on en va sortir amb el títol de Comerç. Més endavant, l'any 1978 va obtenir el diploma en Alimentació i Nutrició.

Sempre disposada a continuar aprenent, l'any 1980 Cunill es va titular en Animació Sociocultural i el 1.989 obtenia el títol d'animadora cívica en la primera promoció a Manresa. El 1993 va convalidar el títol de Formació d'Adults a la Universitat Pontifícia de Salamanca.

Va treballar des de mitjans dels anys seixanta en diversos centres de cultura popular, i va arribar a dirigir el de la Plaça Catalunya, el seu barri: el Centre de Cultura Popular Finestrelles. El centre Finestrelles va tancar portes l'any 2012 després d'oferir durant 48 anys a moltes dones la possibilitat de formar-se (en alguns casos, fins i tot d'alfabetizar-se), d'aprendre a compartir vivències, experiències i aspectes pràctics de la vida.

També ha estat membre del Consell Municipal de la Dona, membre del Consell de Districte Ponent, i cantant de l'Orfeó Manresà durant més de 40 anys. Actualment continua col·laborant amb el Centre de Cultura Popular l'Amistat, de la Sagrada Família.

Inscripcions
Per assistir al sopar cal reservar plaça trucant al local d'ERC Manresa al 93 872 63 52. El preu del sopar és de 20€.

El Premi
Aquest premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d'ERC i de les JERC de Manresa, amb motiu del Dia Internacional de les Dones. És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l'esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país.

Duu el nom de Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011), una activista social i política d'ideologia republicana i militant històrica d'ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d'on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. Malgrat que la Guerra primer, i la cruent dictadura franquista després, van estroncar una època d'esperances i de llibertat, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país.