Dues inauguracions, múltiples satisfaccions

"Tenim una setmana molt plena", deia fa uns dies Sor Lucía Caram per avisar del què aquest dilluns ha passat. I és que si la dominica de Santa Clara normalment ja té l'agenda a vessar, aquest matí encara se li ha omplert més. Han estat dos els actes que s'han celebrat. Tots dos, amb un eix temàtic comú: la solidaritat cap els altres tenint en compte el moment de crisi que hi ha.

La primera parada ha tingut lloc a dos quarts de dotze del migdia a la Carretera de Vic, 158, on, des d'aquesta setmana, s'hi trobaran les noves instal·lacions del Banc d'Aliments, que fins ara estaven situades just a l'altra banda del carrer, al número 183.

Fa mesos que el trasllat s'està duent a terme "gràcies als voluntaris", ha remarcat Caram, "que treballen fins i tot els dissabtes, i fins ben tard". A part d'agrair la tasca sense ànim de lucre de totes les persones implicades en el Banc d'Aliments, la monja ha elogiat la bona col·laboració entre la fundació Rosa Oriol, els serveis socials de l'Ajuntament de Manresa i la fundació Althaia: "això està permetent que no hi hagi duplicitats i que anem a la una", ha sentenciat.

Un espai el doble de gros
Si bé la part del local on s'atén a les persones que van a buscar aliments s'ha incrementat cinquanta metres respecte el que tenien abans, l'espai del magatzem on s'hi guarda el menjar s'ha duplicat. El mateix passa amb la càmera frigorífica, que ha passat a ser tres vegades més grossa que l'antiga, fet que permetrà anar més sovint a Barcelona a buscar productes frescos.

Aquest augment de metres quadrats permetrà acollir tres-centes famílies més que ho necessitin, passant de les 1300 que hi havia fins ara, a 1600. Dintre d'aquest increment també s'hi conten els cinquanta lots d'emergència que es donen setmanalment a persones que encara no tenen la derivació dels serveis socials i que estan esperant ser ateses.

El canvi de local, a més de suposar una solució al problema del poc lloc d'emmagatzematge que tenia l'antic, també ha estat una alegria pels diversos voluntaris. Magdalena Fernández és la persona que s'encarrega de gestionar l'equip que renta i deixa preparats els productes frescos perquè puguin ser consumits i explica que "una de les coses que més valoro és l'espai que tenim per treballar, que ara serà molt més gran: disposarem de dues piques, uns marbres més grossos, i la veritat és que ens anirà molt bé".

"La pobresa s'ha cronificat"
Sor Lucía Caram no s'ha pogut estar de desaprovar l'actitud del Govern quan diu que ja s'està sortint de la crisi. "Potser els que hi enteneu, d'economia, direu que es tracta d'una recuperació macroeconòmica, no ho sé... El cas és que als nostres clients, les bones notícies, no els hi arriben", ha manifestat la de Santa Clara, crítica. "La situació de la família que nosaltres tenim en aquests moments és pitjor que la de fa uns anys, perquè la pobresa s'ha cronificat". Amb aquesta actitud de lluita ha acabat el seu parlament, que ha estat seguit per una visita a les instal·lacions, on s'ha ofert cava i una mica de piscolabis per a tots els assistents.El nou espai d'acollida i dutxes
Havent brindat pel nou establiment de la Carretera de Vic, les dues representants de la fundació Rosa Oriol (la mateixa Oriol i Sor Lucía), s'han traslladat a l'edifici propietat de Sant Joan de Déu de Manresa situat al Carrer Caputxins, número 17. Allà, a part de nombrosos voluntaris de la Fundació, els esperaven diversos membres de la Fundació Tomàs Canet, de La Caixa i de l'orde hospitalari de Sant Joan de Déu, que tots quatre han fet possible l'obertura d'aquest nou espai "que ja fa cinc anys que demanàvem", ha dit Sor Lucía, que ha aplaudit la complicitat de les quatre fundacions implicades.

Anna Maria Prats, directora de la Fundació Tomàs Canet; José Luís Fonseca, representant de l'orde hospitalària de Sant Joan de Déu i Jaume Massana, director territorial de La Caixa a Catalunya han estat, a part de Rosa Oriol i la mateixa Caram, les cares visibles de la inauguració. Tots ells han volgut ressaltar el valor de caminar units com a signe de sumar forces en la diversitat per enriquir el projecte en qüestió, alhora que han agraït als voluntaris que treballen per un món més just i solidari.

A falta de la presència de l'alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, ha estat la regidora de Serveis Socials i Cooperació, Mercè Rosich, qui ha fet acte de presència a l'esdeveniment. Rosich, que no ha estalviat els verbs en la primera persona del plural, ha manifestat que "l'administració pública moltes vegades no arriba on hauria d'arribar i per tant necessitem del tercer sector perquè ens ajudi". La col·laboració que el consistori manresà ha aportat en aquest projecte ha estat la d'arribar un acord amb l'empresa Aigües de Manresa per un abaratiment en el cost d'aquesta pel que fa a les dutxes.

"Vam començar que no arribàvem a les quinze persones i ara ja voltem els quaranta"
Mònica Perramon, una jove de vint-i-dos anys, és la coordinadora del voluntariat que va a les dutxes. Amb una passió flagrant pel que fa explica que de moment aquest servei està disponible quatre hores a la setmana: els dimarts i els dijous de quatre a sis de la tarda. "Aquí s'hi pot venir lliurement", explica, "l'únic que demanem quan entra una persona, són les dades bàsiques, com el nom, el DNI, el domicili i si té família". Després d'aquesta petita tasca d'identificació, l'usuari ja es pot dirigir a la dutxa (en el cas que no hi hagi, cua, que llavors s'hauria d'esperar en una sala d'espera), on se li facilitaran unes xancles, sabó, i una tovallola. Els homes, acompanyats per un voluntari del mateix sexe, a les dutxes masculines, que n'hi ha quatre, i les dones, també acompanyades per una altra dona, a les femenines, que n'hi ha tres. Aquesta diferència en el nombre de dutxes segons el sexe és perquè, com explica Mònica Perramon, "vénen molts més homes que dones. De fet, el perfil més característic que tenim són homes, la majoria amb sostre, però que no disposen d'aigua calenta".

L'espai també disposa d'una dutxa per a nens i d'una altra per discapacitats, com és el cas de Rosa Serra, usuària habitual del servei que no pot dutxar-se a casa amb aigua calenta perquè se li ha espatllat el sistema i no pot pagar-ne la reparació. "Aquest és un espai molt ben adaptat per a mi. És un luxe", comenta.