30
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
14:02h
Moment en que els tancats sortien de l'oficina entre els companys de l'exterior. Foto: Pere Fontanals
Els Mossos d'Esquadra tenien tot el temps del món per executar l'ordre de desallotjament que el jutge havia dictat contra els nou membres de la PAHC que s'havien tancat aquest dijous a les 9 del matí a l'oficina de Catalunya Caixa de la Bona Vista. I ho savien. Savien que els activistes havien entrat amb la voluntat d'aguantar per aconseguir dels responsables de l'oficina el compromís d'una dació amb pagament per al Mohamed, la Sanae i els seus dos fills de 8 i 5 anys. Però que, davant de la intransigència dels responsables bancaris, el tancament s'havia allargat més del previst, i els tancats no tenien ni menjar, ni sacs de dormir, ni cap comoditat per passar moltes hores allà a dins.
També la presència a la porta d'una concentració de suport amb més de 50 persones aconsellava esperar a que, entrada la matinada, la situació es relaxés i el quorum disminuís substancialment. A fora feia fred i, sobretot, vent, i només els calia tenir paciència perquè molts dels concentrats tornessin cap a casa.
La situació s'ha allargat fins vora la una de la matinada quan, per una part el cansament i incomoditat dels tancats, i per l'altra, la previsió de ser desallotjats en plena matinada amb poca presència de companys a l'exterior, ha fet que es decidís deixar l'ocupació i sortir de l'oficina amb la promesa "de tornar-hi". "De fet no en trauríem res de passar la nit tancats si a l'endemà no poguéssim seguir amb la mobilització", apuntava un dels concentrats a l'exterior. "No hem vingut preparats per a un tancament tan llarg, els companys no tenien ni menjar ni beure ni cap mena de manta o sac per passar-hi la nit", explicava.
Quan set agents dels Mossos d'Esquadra han arribat a la porta de CatalunyaCaixa per garantir la sortida, s'ha fet un silenci sepulcral i s'ha dibuixat entre els concentrats un passadís per rebre els companys com uns vencedors. I així ha estat. A mida que els tancats anaven sortint eren rebuts amb abraçades, petons i càntics. El tradicional "sí, se puede". Els membres de la PAHC han volgut deixar clar que "no es tracta d'una derrota". "Hi tornarem".