29
de gener
del
2015
Actualitzat
el
30
de gener
a les
18:25h
Xavier Vilajuana i Rosa Fargas repassant diversa de la documentació que presentaran als tribunals. Foto: AFT
"La posició de l'Ajuntament es de rentar-se'n les mans". Així de taxatiu es mostra Xavier Vilajuana, president de l'Associació de veïns de Salelles, quan parla del Retaule del Roser, una obra barroca que va estar més de tres-cents anys a la capella de l'església de Sant Sadurní de Salelles i que actualment està exposada al Museu Comarcal de Manresa.
Des de l'any 2008 que els salellencs van organitzar-se formant l'Associació Pro Retorn del Retaule de Salelles per aconseguir que el conjunt arquitectònic tornés al seu lloc d'origen, però sembla que la gesta és impossible de dur a terme. "Amb l'anterior govern del tripartit vam començar unes negociacions que no van arribar enlloc. Finalment, i veient que no hi havia voluntat de tornar-nos el retaule, vam portar el tema als tribunals", explica Vilajuana: "L'any 2010, com que va canviar l'equip de govern vam decidir aturar el tema legal i tornar a encetar converses per arribar a un acord. Semblava que anàvem per bon camí. Vèiem que els convergents tenien ganes d'arribar a un acord. Però quan el 2013 ens van presentar una proposta que ens semblava que seria coherent, vam adonar-nos que les negociacions no havien servit de res". És per això que els de l'Associació Pro Retorn del Retaule de Salelles van tornar a reprendre el camí judicial perquè finalment fossin els tribunals els que prenguessin una decisió. "I ara ens trobem en aquest punt", expressa Rosa Fargas, membre de l'Associació Pro Retorn del Retaule de Salelles, que comenta que la resolució serà imminent. "Estem molt esperançats que la justícia ens donarà la raó. Amb tota la documentació que hem aportat i amb les declaracions que hem fet, tenim les de guanyar", diu, esperançat, el president de l'Associació de veïns de poble. I és que els de Salelles han trobat un document que, creuen, és el definitiu per guanyar la batalla. Es tracta d'una factura que demostra que durant els anys 1638 i fins el 1645, els salellencs van estar pagant el retaule. "Què més necessitem per demostrar que ens pertany?", expressen Fargas i Vilajuana.
Una proposta a mig camí
Durant les converses amb el govern de Convergència i Unió, l'any 2013 va semblar que s'arribava a un acord que, si bé no resolia del tot el conflicte, el pal·liava. Es tractava que l'Ajuntament cediria el retaule als salellencs durant un mes perquè el col·loquessin a la capella de l'església del poble. "Aquesta proposta va causar molta polèmica entre els habitants del poble", recorda Vilajuana: "hi havia gent que deia que era com posar-nos un caramel a la boca i que si no ens el donaven per sempre, no calia que féssim el burro. En canvi hi havia gent com jo que creia que seria una bona manera de fer agafar als de Salelles encara més consciència del valor i la propietat del retaule pel municipi". Finalment, van acceptar la proposta. La sorpresa, però, va arribar quan van llegir el conveni de cessió que havia fet l'Ajuntament. "Resulta que el que hi deia era que només ens cedirien dues de les peces del retaule com a màxim. Va ser en aquell moment que nosaltres ens vam plantar i ens vam enfadar. Amb totes les negociacions que hem fet només ens deixareu dues peces? No ho tolerem", memora Vilajuana, que explica que va ser llavors quan van decidir tornar a reprendre les accions judicials.
D'una manera ben diferent és com ho veu el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Joan Calmet. "Aquest retaule és una peça molt important i un pal de paller en el Museu Comarcal pel que fa a l'època barroca. Ens agradaria que continués allà", expressa, i continua, "des del primer moment el nostre plantejament va ser el de cedir, anualment, dues peces del retaule durant una època concreta. Això és tècnicament fàcil perquè no suposa haver de desmuntar tot el conjunt. Retornar tot un retaule sencer tindria una sèrie de condicionants molt més cars pels de Salelles".
"Si anem a màxims és difícil trobar un punt de trobada", es lamenta Calmet, "no tinc ganes de posar llenya al foc ni de complicar les coses, però jo he de defensar els interessos de l'Ajuntament i de la ciutat de Manresa. Ara que el tema està en mans dels tribunals, ja decidiran ells qui se'l queda".
La postura del consistori manresà és, a parer dels salellencs, "de rentar-se'n les mans", explica Vilajuana. "Ens dóna la sensació que no vulguin dur a terme cap acció favorable a nosaltres per por de quedar malament amb el seu electorat. Sembla que si la decisió la pren un tribunal, ells no hi hauran tingut res a veure", afegeix Rosa Fargas, que fa referència al concepte "memòria històrica" del poble de Salelles: "estem demanant una cosa que és nostra!".
Des de l'Ajuntament s'expressa que la propietat del bé no és el tema principal, sinó on es pot fer un ús social del conjunt arquitectònic. "Aquest retaule té més sentit al museu comarcal. Allà s'hi farà més ús social", conclou Calmet.
Un retaule que va marxar de Salelles durant la Guerra Civil
El retaule del Roser va ser construït l'any 1638 de la mà de l'escultor mallorquí Miquel Vidal. El perquè de la construcció venia d'una ordenança que va establir el papa d'aleshores que deia que totes les esglésies havien de fer un altar amb un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser, ja que en aquella època s'havia guanyat la batalla de Lepant contra els turcs, i aquesta era una gesta que la gent d'aleshores atribuïa al fet que s'havia resat molt a la Mare de Déu del Roser.
Després de tres-cents d'anys d'estabilitat, va arribar la Guerra Civil. El mateix juliol del 1936, un equip de milicians va saquejar l'església de Sant Sadurní de Salelles. Quan va tocar agafar el retaule, no podien. Pesava massa i estava massa ben penjat. La decisió que van prendre veient que no podien treure el retaule, va ser la de calar foc a l'església per així assegurar-se que tots els símbols religiosos desapareixerien. Però l'alcalde pedani d'ERC que en aquell moment governava a Guardiola va comprometre's amb els milicians que els del mateix poble s'encarregarien de treure el retaule i que el cremarien a la plaça del poble.
Va ser gràcies al gest de l'alcalde en qüestió que el retaule es va salvar. Igualment, i per no aixecar sospites, els salellencs van treure el retaule de l'església i el van dur a La Cova de Manresa, on durant el conflicte s'hi van guardar obres d'art de diversos llocs de Catalunya, perquè era un lloc segur.
Acabada la Guerra Civil, l'alcalde pedani era a la presó. I només ell i dues persones més sabien on era el retaule. Cap habitant de Salelles va anar-lo a buscar a La Cova, ja que ningú sabia que era allà.
Durant més de cinquanta anys, els salellencs es pensaven que el retaule s'havia destruït durant la guerra. La sorpresa se la van endur, l'any 2001, quan es van assabentar que encara existia i que era al Museu Comarcal de Manresa.
Document de compra del retaule el 1621 (pàg. 1)
Document de compra del retaule el 1621 (pàg. 2)
Document de compra del retaule el 1621 (pàg. 3)
Document de compra del retaule el 1621 (pàg. 4)