El Romeus de Monistrol consolida el seu vessant històric

Monistrol de Montserrat ha posat el punt final a la tercera edició de la Festa dels Romeus que, durant aquest cap de setmana, ha transformat la rutina i fesomia del poble amb les accions teatrals de carrer i l'ambient del primers anys del Renaixement marcats pels estralls de la pesta. Els nous guions i la continuïtat d'escenes representades durant tota la jornada han aconseguit mantenir els visitants connectats de forma permanent amb el fil de la història i donar a conèixer els origens del vot de poble. 

Les novetats artístiques introduïdes amb l'objectiu de donar més pes a la recreació històrica han estat ben rebudes pel públic visitant que, alhora, ha tingut la facilitat d'enllaçar escena darrera escena en una sessió contínua de petits pessics històrics que l'han traslladat de ple al cor de la història. "El nostre objectiu era posar els elements necessaris perquè la gent que vingués entengués tot el que estava passant i entrés de ple en aquest viatge al passat", ha explicat la regidora de Turisme, Fanni Sancristòful, "i creiem que ho hem aconseguit amb noves històries però també amb aquesta continuïtat i rigorositat que hem donat a les escenes, omplint d'històries i de vida els carrers". 

Romeus ha transcorregut entre moments d'esplendor i el terror que, durant aquesta etapa, van escriure episodis de gran prosperitat, com la construcció de l'església parroquial, fins a la foscor més absoluta generada pels estralls de la pesta. Les accions teatrals han reproduït constantment la paradoxa d'aquest temps: l'arribada de l'Abat a Monistrol, que visita la vila per supervisar la construcció del nou temple parroquial que no avança, principalment, per la pèrdua de mà d'obra que ha provocat la pesta. 

Mentre els metges intenten preservar de la malaltia la poca població que encara no està afectada per la pesta, la vila segueix immersa en el seu dia a dia amb una hostatgeria que acull els pelegrins que, amenaçats pel clamor popular que els fa portadors del temut mal, travessen el poble camí de Montserrat; un hospital d'on gairebé ningú en surt amb vida i veïnes que comenten els estralls de la pesta a peu de carrer, mentre veuen passar la comitiva que recull els cossos d'aquells per a qui ja no hi ha res a fer. 

Paral·lelament, la vila ensenya també pessics de normalitat, fins i tot d'humor, amb escenes com les del Safareig de L'encant del Llaüt, una de les que més expectació ha aixecat entre els visitants. L'amenaça de la mort provocada per la pesta conviu amb les poesies dels gentils trobadors que encanten les donzelles amb les seves cançons i les baralles entre les dones del poble, mentre fan la bugada al safareig públic. 

Els petits fragments preparaven el visitant durant tot el dia per assistir al desenllaç de la història: El Miracle de Sant Sebastià, que enguany s'ha representat a l'interior de l'església parroquial, i el final de festa que el poble celebra quan es produeix el guariment de la malaltia. L'alegria i el soroll s'han desbordat ja durant el camí que ha portat la multitud des de l'església fins als peus de la muralla, al passeig de la Canaleta, on ha tingut lloc l'espectacle final: L'Erudit. 

L'espai de la Canaleta ha rebut els Romeus, acompanyats de les gralles, els tabals i les torxes que s'han apagat per escoltar les veus de l'Orfeó Monistrolenc, encarregades d'iniciar la representació final, conduïda per la la veu del narrador. Amb l'Erudit, els espectadors han pogut contextualitzar el moment històric marcat per l'aparició de la pesta a Europa i han seguit fil per randa la successió de fets que van marcar la rutina d'aquells anys foscos, amb les llegendes, supersticions i successos que es van produir. Tot plegat amb projecció d'imatges impactants, músiques, foc i llums que han introduït en l'espectador els temors i les pors d'una trama que ha utlitzat elements d'impacte com l'espectacle aeri que ha servit per visualitzar la principal font de transmissió de la malaltia: les rates. 

Acompanyant el vessant teatral, l'eix Romeus ha reforçat el vessant comercial amb un petit mercat de productes artesanals instal·lat al bell mig de la plaça de la Font Gran, un espai de jocs medievals per a la quitxalla, al passeig de la Canaleta, i la Taverna de Romeus que durant tot el cap de setmana ha estat el punt de trobada d'actors, voluntaris i visitants que han pogut gaudir de la gresca protagonitzada per les taverneres. 

Una desena d'entitats de Monistrol, a banda de monistrolencs i monistrolenques a títol individual, han participat en aquesta tercera edició de Romeus que, per a l'alcalde de Monistrol, Joan Miguel, "ha trobat la fórmula que ens permet combinar els elements més festius amb la voluntat de divulgar la nostra història". En aquest sentit, Miguel ha destacat com a clau "el salt de qualitat que la festa ha fet amb els nous guions".