25
de gener
del
2015
Actualitzat
el
26
de gener
a les
12:46h
Genís Sinca, treballant al seu estudi en una imatge d'arxiu. Foto: Web Genís Sinca
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va inaugurar dissabte el curs acadèmic 2015 i va atorgar el Premi de Medicina i Sanitat Comarcal a 'Aquells homes amb barba. Biografia del farmacèutic manresà Josep Esteve i Seguí (1874-1927)', obra escrita pel periodista manresà Genís Sinca sobre el precursor de la indústria farmacèutica Esteve i una de les personalitats més importants i desconegudes de la vida social i cultural de la Catalunya central del primer terç del segle XX.
La concessió del premi implica el títol d'acadèmic per a Sinca, que per primera vegada es concedeix a un periodista i escriptor. Després de rebre aquest premi, 'Aquells homes amb barba' es publicarà a l'editorial Duxelm.
Una nissaga singular
El farmacèutic Josep Esteve i Seguí, avi de l'actual president dels Laboratoris Esteve (Josep Esteve i Soler), va ser el fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) l'abril del 1905, també de l'Orfeó Manresà (1901), de l'Esbart Manresà de Dansaires (1909) i del diari revista ‘Bages-ciutat'. La seva capacitat aglutinadora va fer possible que a la rebotiga de la farmàcia hi confluïssin noms tan il·lustres i diversos com els metges Oleguer Miró i Borràs, Rossend Serra i Pagès, Miquel Firmat i Padró, el diputat Leonci Soler March, el botànic Pius Font i Quer, el filòleg Antoni M. Alcover i un llarg etcètera de personalitats. Tots aquells personatges van ser testimonis de la tasca anònima d'un Esteve que va encapçalar i dirigir una quantitat ingent d'iniciatives populars i associatives.
‘Aquells homes amb barba' narra l'inici d'una aventura científica que comença amb el salt d'una simple adrogueria que ven i recepta el que venien i receptaven els altres, a desenvolupar una farmàcia capaç de generar productes propis. Van ser els populars ‘Polvos de Vichy' Esteve en totes les seves variants comercials que van crear la necessitat d'ampliar el negoci, una circumstància fins aleshores inaudita per a un petit adroguer local amb un laboratori mínim en el primer pis de l'edifici de la Plana de l'Om. En el llibre també s'hi narra la increïble història de supervivència familiar i professional d'aquesta nissaga de farmacèutics, des del primer Esteve, Tomàs Esteve i Gabanyach, oriünd d'un poble de Puigcerdà (Urús). A més, reflecteix una altra vessant poc coneguda del biografiat, la de cercador incansable de dites i refranys. En total, durant més de dues dècades, Josep Esteve i Seguí en va recopilar fins a 1.595 per la comarca del Bages, abans de morir de manera precoç el 1927. La història de Josep Esteve i Seguí, va ser la pedra angular perquè més tard, i ja de la mà del seu i·lustre primogènit, Antoni Esteve i Subirana, es creessin, també a Manresa els Laboratoris Esteve l'any 1929. Fins al 1942 no inaugurarien la seu a Barcelona.