21
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
12:16h
Sota el fil conductor de “societats amb memòria, societats se celebra aquest divendres divendres 23 de gener “el Memorial pels Conflictes Oblidats i a favor de la Justícia”. L'acte tindrà lloc a les 19.30h de la tarda a la Casa per la Solidaritat i la Pau, Flors Sirera.
L'obertura de l'acte es realitzarà amb el documental “ Temps de Memòria”, elaborat pel Memorial Democràtic de Catalunya. L'objectiu és recuperar els trets fonamentals que ajuden a sanar una societat després d'una guerra i veure que trobem de comú entre la nostra pròpia història i la que es viu a l'Àfrica dels Grans Llacs.
Si bé l'origen d'aquest acte va ser el record de l'assassinat de la cooperant Flors Sirera a Ruanda l'any 1997, la trobada anual sempre ha volgut estendre aquest homenatge al conjunt de cooperants i persones anònimes que han deixat la vida treballant per la defensa discreta i quotidiana pels drets humans.
Any a any, s'ha fet imprescindible tornar a l'actualitat la zona dels Grans Llacs i acostar a Manresa una realitat que continua sent crua i, en bona part, responsabilitat de la comunitat internacional. Als milions de persones mortes durant els anys de genocidi, s'ha de continuar sumant les persones que actualment perden la llibertat i la vida per defensar la justícia a Ruanda. No es pot oblidar tampoc la situació de la Rep Democràtica del Congo, milions de persones continuen patint la violència originada pels interessos econòmics i el desig de dominar les riques zones mineres amb materials necessaris per produir nova tecnologia.
Així l'acte d'aquest divendres té dos eixos fonamentals:
- Aportar informació actualitzada de les causes del conflicte als Grans Llacs replantejant les responsabilitats tant de l'Àfrica com de la comunitat dels països del nord.
- Compartir l'experiència dels processos de reconstrucció pacífica de la societat després dels traumes que suposa una guerra. En aquest aspecte, les ferides de la guerra civil i les dificultats durant molts anys de reparar la dignitat de les diferents víctimes i llurs famílies, ens fa especialment sensibles a compartir l'experiència del treball realitzat al Fòrum per la Veritat i la Reconciliació a Ruanda.
Durant l'acte hi haurà amb el testimoni de dues persones que parlaran des de l'experiència personal. Exposaran la seva lluitat per donar llum a la veritat i del canvi d'actituds necessari per posar realment una bona base a la reconstrucció de la pau.
Per una banda, es comptarà amb el testimoni d'Elysée Ndayisoa, rwandès asilat a Bèlgica que explicarà la seva experiència personal a la guerra dels Grans Llacs i el seu compromís en xarxes internacionals per la reconstrucció pacífica de la societat ruandesa. L'Elysée és el president de l'Associació belga d'Assistència a les Víctimes dels conflictes de l'Àfrica Central, promotor del Diàleg InterRuandès Altament Inclusiu (DIRAI) i membre promotor de la Xarxa Internacional per a la Veritat i la Reconciliació a Rwanda.
D'altra banda, hi haurà les aportacions de Jordi Palou, director del Memorial Democràtic de Catalunya i expert mediador en processos de pau. El Jordi Palou suma la seva experiència al capdavant del Memorial amb la seva tasca de molts anys com a promotor de la resolució pacífica de conflictes. No es pot oblidar el seu compromís en el seguiment de la situació als Grans Llacs. Gràcies en bona part al seu treball, es va iniciar un procés per aclarir els assassinats de cooperants a Ruanda que es va concretar amb l'admissió a tràmit d'una querella per aclarir els crims.
Recordem que al 2005 les famílies dels cooperants assassinats, un premi Nobel per la Pau i diferents institucions, van presentar a l'Audiència Nacional una querella per aclarir els assassinats, no només per fer justícia als cooperants assassinats, sinó també a totes les víctimes del conflicte. La querella, que assenyala alts càrrecs de l'actual govern rwandès, va ser admesa a tràmit i ha superat diferents pressions internacionals per desacreditar-la i tapar les responsabilitats que s'intueixen.
Durant la taula rodona hi haurà temps per analitzar el moment actual de la querella després de l'aprovació l'any passat per part del govern de l'estat espanyol de la Reforma Llei del Poder Judicial. Llastimosament, aquesta llei posa traves a la justícia universal, pretenent limitar la jurisdicció de la justícia de cada país.
L'obertura de l'acte es realitzarà amb el documental “ Temps de Memòria”, elaborat pel Memorial Democràtic de Catalunya. L'objectiu és recuperar els trets fonamentals que ajuden a sanar una societat després d'una guerra i veure que trobem de comú entre la nostra pròpia història i la que es viu a l'Àfrica dels Grans Llacs.
Si bé l'origen d'aquest acte va ser el record de l'assassinat de la cooperant Flors Sirera a Ruanda l'any 1997, la trobada anual sempre ha volgut estendre aquest homenatge al conjunt de cooperants i persones anònimes que han deixat la vida treballant per la defensa discreta i quotidiana pels drets humans.
Any a any, s'ha fet imprescindible tornar a l'actualitat la zona dels Grans Llacs i acostar a Manresa una realitat que continua sent crua i, en bona part, responsabilitat de la comunitat internacional. Als milions de persones mortes durant els anys de genocidi, s'ha de continuar sumant les persones que actualment perden la llibertat i la vida per defensar la justícia a Ruanda. No es pot oblidar tampoc la situació de la Rep Democràtica del Congo, milions de persones continuen patint la violència originada pels interessos econòmics i el desig de dominar les riques zones mineres amb materials necessaris per produir nova tecnologia.
Així l'acte d'aquest divendres té dos eixos fonamentals:
- Aportar informació actualitzada de les causes del conflicte als Grans Llacs replantejant les responsabilitats tant de l'Àfrica com de la comunitat dels països del nord.
- Compartir l'experiència dels processos de reconstrucció pacífica de la societat després dels traumes que suposa una guerra. En aquest aspecte, les ferides de la guerra civil i les dificultats durant molts anys de reparar la dignitat de les diferents víctimes i llurs famílies, ens fa especialment sensibles a compartir l'experiència del treball realitzat al Fòrum per la Veritat i la Reconciliació a Ruanda.
Durant l'acte hi haurà amb el testimoni de dues persones que parlaran des de l'experiència personal. Exposaran la seva lluitat per donar llum a la veritat i del canvi d'actituds necessari per posar realment una bona base a la reconstrucció de la pau.
Per una banda, es comptarà amb el testimoni d'Elysée Ndayisoa, rwandès asilat a Bèlgica que explicarà la seva experiència personal a la guerra dels Grans Llacs i el seu compromís en xarxes internacionals per la reconstrucció pacífica de la societat ruandesa. L'Elysée és el president de l'Associació belga d'Assistència a les Víctimes dels conflictes de l'Àfrica Central, promotor del Diàleg InterRuandès Altament Inclusiu (DIRAI) i membre promotor de la Xarxa Internacional per a la Veritat i la Reconciliació a Rwanda.
D'altra banda, hi haurà les aportacions de Jordi Palou, director del Memorial Democràtic de Catalunya i expert mediador en processos de pau. El Jordi Palou suma la seva experiència al capdavant del Memorial amb la seva tasca de molts anys com a promotor de la resolució pacífica de conflictes. No es pot oblidar el seu compromís en el seguiment de la situació als Grans Llacs. Gràcies en bona part al seu treball, es va iniciar un procés per aclarir els assassinats de cooperants a Ruanda que es va concretar amb l'admissió a tràmit d'una querella per aclarir els crims.
Recordem que al 2005 les famílies dels cooperants assassinats, un premi Nobel per la Pau i diferents institucions, van presentar a l'Audiència Nacional una querella per aclarir els assassinats, no només per fer justícia als cooperants assassinats, sinó també a totes les víctimes del conflicte. La querella, que assenyala alts càrrecs de l'actual govern rwandès, va ser admesa a tràmit i ha superat diferents pressions internacionals per desacreditar-la i tapar les responsabilitats que s'intueixen.
Durant la taula rodona hi haurà temps per analitzar el moment actual de la querella després de l'aprovació l'any passat per part del govern de l'estat espanyol de la Reforma Llei del Poder Judicial. Llastimosament, aquesta llei posa traves a la justícia universal, pretenent limitar la jurisdicció de la justícia de cada país.