El Pessebre Vivent del Pont Llarg es consolida com un referent a Manresa

Un recorregut ampliat amb 31 escenes i 230 figurants, a més dels més de 2.000 visitants el situen a l'agenda imprescindible del Nadal de la capital del Bages

Pere Fontanals
26 de desembre del 2014
Actualitzat el 27 de desembre a les 19:18h
Una de les escenes del Pessebre Vivent del Pont Llarg.
Una de les escenes del Pessebre Vivent del Pont Llarg. | Sussi Garcia

Una de les escenes del Pessebre Vivent del Pont Llarg. Foto: Sussi Garcia


Immenses cues, però àgils en el trànsit capitanejaven, com cada any, el final de l'Avinguda Universitària en direcció a l'entrada del Pont Llarg. Immenses cues de les 7 a les 9 del vespre d'aquest dia de Sant Esteve, però amb circulació fluïda i molta tranquil·litat. Fred, però no tant. O millor dit, no tant a l'inici, però fred ja al final de l'horari. Caldo i coca, per arribar al cotxe, o a casa.

El Pessebre Vivent del Pont Llarg s'ha convertit en només tres anys en tot un referent a Manresa. L'entrada llançada per l'aqüeducte d'un braç de la Sèquia. Els horts i els masos del Poal. El saber fer de l'associació des de la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança. Els tant ben trobats animals, per tot arreu i de tota mena. I les escenes, més quotidianes que bíbliques. Tot plegat ha ajudat a que aquest Pessebre Vivent del Pont Llarg hagi rebut més de 2.000 visites.

El pessebre enguany s'ha trobat representat totalment a la zona de l'aqüeducte de la Sèquia de Manresa i les primeres cases del Regadiu. Tot ell ha estat una novetat. S'ha ampliat i perfeccionat una escenificació que, en aquesta edició, ha comptat amb 30 escenes i 230 figurants, apart d'un nodrit grup d'animals de granja (vaques, ovelles, cavalls, ponis, burros, conills, gallines...).

Les escenes recullen l'estil de vida de l'època i recreen escenes històriques i bíbliques de la tradició pessebrística, així com de la vida diària del poble amb la recreació de la vida al camp, els animals, els oficis o les escenes casolanes. Les escenes s'han integrat al paisatge, al costat del Torrent del Poal, al pati de l'antiga Fàbrica dels Tints, a Cal Tunic, Cal Santasusana, Granja Casanovas i Cal Ti. Han ocupat les eres de totes les cases i el Camí de Joncadella.

Tot l'esdeveniment ha estat organitzat des de la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, sota les directrius d'una Comissió Organitzadora formada per Joan Aurich, Lluís Calvet, Jordi Casasayas, Antonio Garcia, Verònica López, Maria Martínez, Matilde Puigrodon, Jesús Pujol, Àngels Serentill, Rosa Serentill, Toni Torres, Teresa Tuneu, Carles Valero i Joan Vicens; i compta amb l'ajut incondicional dels veïns de les cases de pagès del Poal que han cedit els espais, els seus estris i animals, així com la seva presència i voluntat, junt amb els figurants que provenen, no només de la zona del Poal, sinó de tota Manresa a títol personal o estant relacionats amb la Parròquia, com seria el grup de teatre infantil dirigit per la Loly Campos, o el Centre de Cultura. Se segueix comptant amb la col·laboració dels Armats de Manresa, dirigits pel Joan Lladó i el grup Escènic Nostra Llar del Poble Nou, coordinats pel Jaume Puig. Aquest any s'incorpora el grup de tabalers Asmodaics & Goliaters, dirigits per la cap de tabalers Sílvia Traveset.