23
de desembre
del
2014
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
19:56h
Un informe de més de 120 pàgines és el que l'Associació Veïnal d'Afectats pel Deute Municipal de Moià –més coneguts com Moià Deute– va presentar la setmana passada al jutjat número 3 de Manresa per posar de manifest possibles irregularitats de caràcter tècnic comeses en els projectes de Moiàfutur quan Josep Montràs n'era l'alcalde. L'informe es basa en els expedients d'obra de construcció del pàrquing del CAP i dels pisos de la Caserna de la Guàrdia Civil que s'havien de rehabilitar per transformar-los en habitatges socials. Després d'una minuciosa i acurada recerca per part de l'arquitecte Jordi Costa –que va acceptar dur a terme aquesta tasca de manera desinteressada– els fets semblen clars: no es va jugar net. I és que segons l'informe, en cap dels dos projectes d'obra no es va garantir, abans de la seva contractació, l'existència de recursos financers suficients per dur-les a terme, fet que va provocar que s'haguessin de paralitzar. En el cas de l'aparcament del CAP, es va acabar fent càrrec de l'import, la Generalitat. També es destaca el fet que en ambdós casos, un cop adjudicades les obres, es va decidir ampliar, sense un concurs de cap mena, el volum de l'obra contractada a partir d'annexes. Fent números, el que des d'un primer moment va dir que gastaria Moiàfutur per construir els habitatges socials a la Caserna de la Guàrdia Civil, es va veure incrementat un 129% a partir d'una decisió presa pel mateix equip que consistia a construir un edifici de nova planta amb 16 habitatges més i un aparcament soterrani.
Les adjudicacions, un muntatge?
"Tot fa pensar que les empreses que guanyaven els diversos concursos no eren escollides pels seus mèrits", afirma un dels membres de Moià Deute, Dídac Rimoldi que, amb l'informe de Costa a la mà encara té més clar que els concursos "estaven amanyats" i que hi ha indicis raonables que permeten afirmar que "es va utilitzar una interpretació arbitrària i tendenciosa de les bases dels concursos per afavorir als concursants guanyadors". Un exemple d'aquestes pràctiques fraudulentes té nom i cognoms: Josep Maria Forcada Rosell, arquitecte d'OVECTIO S.L. que va ser qui va redactar els annexes de modificació dels contractes d'obres, alhora que també constava com a responsable tècnic de Moiàfutur i com a tal va signar els informes tècnics en base els quals es van adjudicar els concursos. "Hi ha una incompatibilitat entre ser membre de Moiàfutur i actuar com a proveïdor d'una empresa pròpia", posa de manifest Rimoldi
Poca credibilitat en les certificacions
"S'ha comès una greu irregularitat", sentencia l'informe pericial, fent referència a les obres de rehabilitació de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil que va dur a terme l'empresa TEYCO. Resulta que el 90% de les obres es van certificar com a fetes, però Costa, en el seu informe, explica que s'ha pogut comprovar "in situ" que, en realitat, no es van acabar executant, si bé les poques que es van acabar fent van ser de la mà de la Brigada municipal sense cap intervenció contractista. L'import del que es va certificar va ser de 197.709,82€, quantitat que va ser objecte d'un pacte de reconeixement de deute en concepte d'uns suposats "costos incorreguts" de la Societat Municipal MoiàFutur S.A., amb representació de Josep Montràs envers l'empresa TEYCO, amb Alejandro Guillén com a signant. L'any 2012, quan ja hi havia el nou batlle del municipi, Dionís Guiteras, es va signar un acord de resolució pel qual es reconeixia el cobrament per part de TEYCO pel mecanisme de pagament a proveïdors. A partir d'aquest informe els de Moià Deute demanen la nul·litat de l'acord en qüestió ja que, com afirmen, "es basa en unes certificacions d'obra que en realitat no es van fer".