26
de novembre
del
2014
Actualitzat
a les
16:48h
Sergi Reboredo.
A un pam o a un metre com a màxim. Aquesta és la distància amb la que fotografia els protagonistes dels seus reportatges socials el fotoperiodista Sergi Reboredo, que mai utilitza un tele. En té prou amb el cos de càmera i un objectiu de 35 per viatjar pel món fent reportatges de viatges que després publica a les revistes més prestigioses del món, o bé, per retratar la Barcelona de can Tunis i fer-ne un llibre perquè cap diari li ha volgut publicar el seu reportatge.
Sergi Reboredo va ser aquest dimarts 25 al vespre a Manresa, per parlar de "Ser fotoperiodista avui". Va deixar clar que és pràcticament impossible viure de la fotografia perquè fer un bon reportatge, potser, li representa tres mesos de feina i el que li paguen no arriba a cobrir-li ni les despeses. Per això compagina la seva feina amb la docència i cada vegada innova més utilitzant les xarxes socials, fent vídeos i proposant, per exemple, viatges amb turistes aficionats a la fotografia.
El conferenciant va explicar que cada vegada és més complicat publicar perquè hi ha menys revistes i menys mitjans en paper. Però, d'altra banda, la globalització permet que en un matí es pugui oferir el seu reportatge a tots els mitjans de comunicació del món. Al seu entendre el futur de la fotografia serà el vídeo perquè "en càmeres ja s'ha arribat gairebé a la perfecció. Al final faràs un vídeo i triaràs el frame que més t'interessa".
Un fotògraf de proximitat
Reboredo va començar en el món del fotoperiodisme l'any 2000 fent un reportatge d'una família que vivia en una fàbrica abandonada a Barcelona i que li va publicar La Vanguardia. Ell és un fotògraf de la proximitat, que creu que cal invertir temps per estar al costat de la gent a la qual es vol fotografiar, per poder aconseguir la confiança imprescindible perquè obrin el seu món. "Jo m'he passat dies sense treure la càmera ni fent cap foto. Arriba un moment que ja no s'adonen que sóc allà".
Ha publicat en revistes de viatges com National Geographic i Lonely Panet, a diaris com La Vanguardia i El Mundo i en diversos llibres. Ha col·laborat amb l'agència EFE i ha exposat en vàries ocasions, tant individualment com col·lectivament. Entre altres reconeixements, ha estat nominat al prestigiós premi Pictet, organitzat pel diari Financial Times.