Poesia i ball s'uneixen en una trobada màgica

"Paisatges intervinguts" és el nom de l'espectacle promogut per CACiS

Espectacle de poesia i dansa al Forn de la Calç.
Espectacle de poesia i dansa al Forn de la Calç. | Sussi Garcia
Aina Font Torra
29 d'octubre del 2014
Actualitzat a les 8:28h

Els escenaris naturals que envolten la Font de la Calç de Calders van rebre la visita, el passat diumenge 26 d'octubre, del poeta Jordi Valls i la ballarina Laia Minguillon, en el marc de les activitats del programa Tocats de Lletra. Poesia i dansa. Dos tipus d'art que sembla que necessitin la música com a connector, però que a la pràctica no fa cap mena de falta.

L'espectacle, únic i irrepetible i sense gairebé temps d'assaig, forma part de les trobades que organitza el Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) entre un poeta i un artista. Amb l'escenari que ofereix la pròpia naturalesa, el poeta comença a recitar els seus versos mentre l'artista els interpreta a la seva manera. En aquest cas va ser el barceloní Jordi Valls que va llegir els versos d'una part de la seva obra acompanyat de la jove esparreguerenca Laia Minguillon, que coreografiava uns passos de ball espontanis que estaven íntimament lligats al que deia el poeta.

"És un diàleg del cos i la paraula", afirma Roser Oduber, directora del CACiS, mentre explica que "els artistes fan seu el paisatge, modificant-lo amb les seves intervencions". I és que de fet, Valls i Minguillon es van conèixer menys de 48 hores abans de dur a terme l'espectacle, però, tot i així "hi havia una connexió esplèndida", segueix Oduber, que comenta que quan els artistes es troben per primera vegada, el que fan és escollir els espais naturals on actuaran. "En el cas de la Laia i el Jordi, van escollir tres llocs. En un, interpretaven uns quants poemes i, anaven caminant en silenci fins el següent punt, on n'escenificaven uns quants més", detalla la directora de CACiS.

L'itinerari va comptar amb l'assistència d'una quarantena de persones, que van connectar molt amb els artistes pel fet de no haver-hi cap escenari que els separés, així com també per l'espai íntim i bucòlic que els envoltava.