El foc del 1714 i la Guerra Civil compliquen la restauració de la Seu

Els treballs de restauració de la façana sud de la Seu de Manresa seran més laboriosos del què s'havia previst. La instal·lació de la bastida ha permès inspeccionar de prop l'estat dels dos finestrals i s'ha comprovat com el foc que va patir el temple l'any 1714 i les vicissituds de la Guerra Civil van deixar uns finestrals amb l'estructura deformada i la pedra trinxada. L'aparellador de la Seu, Jaume Soldevila, ha explicat a l'ACN que l'estat en què es troben els finestrals -que s'hauran de fer nous- podrien encarir l'obra. Aquesta intervenció compta amb una inversió de 240.000 euros, que són finançats a parts iguals per l'Ajuntament, el Bisbat de Vic, la Diputació de Barcelona i la Generalitat.

La restauració dels dos trams de la façana sud de la Seu de Manresa -la més malmesa per l'erosió de la pedra- va començar a finals de setembre i es preveu acabar el proper desembre. Les obres consisteixen en la remodelació dels dos panys més propers al baptisteri, amb el parament exterior, els finestrals i vitralls inclosos. 

L'aparellador de la Seu, Jaume Soldevila, ha explicat a l'ACN que la inspecció de prop dels dos finestrals -el que correspon a la capella de la Puríssima i el del costat, on hi ha el canonge Mulet-, ha mostrat els danys que hi van provocar el foc del 1714 i les vicissituds de la Guerra Civil. Segons Soldevila, l'estat dels dos finestrals és pitjor del què s'imaginava i tot indica que la causa és l'incendi del 1714, que va cremar el cor de fusta situat just al davant. L'aparellador de la Seu creu que el foc hauria sortit pel finestral i hauria malmès tota l'estructura. Posteriorment, les explosions al Pont Vell durant la Guerra Civil haurien fet la resta, ja que l'ona expansiva hauria fet inclinar el mainell -que és la columna que divideix verticalment el finestral- cap endins. 

A més, Soldevila ha explicat que, en alguns trams, la pedra es troba en molt mal estat, ja que la façana sud del temple es troba oberta al riu Cardener i és la que més rep les inclemències del temps. Les obres també inclouen la restauració dels dos vitralls, que ja estan en mans d'experts. Aquests vitralls no són els que hi havia originals, alguns són del XIX i altres de fa mig segle. Soldevila ha explicat que tots aquests contratemps podrien fer encarir l'obra i ha lamentat que el pressupost no sigui suficient per arranjar els contraforts. 

De la seva banda, el rector de la Seu, mossèn Antoni Boqueras, ha recordat que el temple pateix importants patologies estructurals tant pel seu desgast (va ser construïda entre el 1322 i el 1371) com pels efectes de l'últim gran conflicte bèl·lic que va afectar la comarca, la Guerra Civil espanyola. Per Boqueras, "és un miracle que la Seu encara estigui dreta, però constantment necessita que hi estiguem a sobre". Per això, des del 2001, l'Ajuntament de Manresa, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Vic i la Generalitat treballen plegades per tal de donar resposta al pla director del temple, segons el qual caldria dedicar a la Seu de Manresa una quantitat de gairebé 9 MEUR en 25 anys per deixar en condicions el conjunt arquitectònic. De moment, en els darrers catorze anys, les quatre institucions han invertit més de 3 MEUR.

Boqueras ha explicat que, després de la remodelació d'aquests dos panys, urgeix reparar les tres parts restants de la façana sud, fins al portal de Sant Antoni, i els contraforts. Un cop acabada la façana sud, una altra de les prioritats és la restauració del campanar que, segons el rector, necessita una reparació "força urgent". "De moment, el campanar s'aguanta, però amb el temps hi ha el risc que se'n desprengui algun tros", ha assegurat.

La Seu, "una joia desconeguda"
El rector de la Seu ha lamentat que la Seu no sigui prou coneguda entre els catalans. "Tenim una joia del gòtic català, amb una amplada de basílica de 33 metres i una llargada de 63, unes xifres molt poc freqüents", ha subratllat. Boqueras ha explicat que només visiten el temple unes 20.000 persones l'any, una xifra que considera molt baixa i que espera que pugui créixer amb el projecte 'Manresa 2022'.