Beltrán: «El poble català no existeix»

Susana Beltrán, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i vicepresidenta de Societat Civil Catalana, i Josep Maria Vilajosana, Catedràtic de Filosofia del Dret, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coordinador del col·lectiu Praga han participat aquest dimecres en un cara a cara sobre la consulta del 9-N que no ha deixat indiferent a ningú.

Amb un nombrós públic implicat en una de les dues postures, l'acte organitzat pels col·legis de periodistes i el d'advocats ha permès la participació del públic que ha obligat els dos ponents moderats pel director de Regió7, Marc Marcè, a argumentar les seves afirmacions. Dret, política, filosofia i sociologia s'han barrejat en moltes de les intervencions sense que ningú, ni ponents, ni públic no hagi canviat la seva visió preestablerta.

Quant a les interpretacions, Beltrán ha tirat contínuament de la Constitució i de la negació de la sobirania del poble català. Ha estirat tant l'argumentari en aquest sentit que fins i tot ha arribat a afirmar en dues ocasions que "el poble català no existeix". Una altra de les preocupacions de la vicepresidenta de Societat Civil Catalana ha estat la cessió d'instituts per fer la consulta. Ha recordat que els directors dels centres "són funcionaris de l'estat" i que es troben en un compromís "a l'hora de facilitar les claus de l'institut a algú de la Generalitat per obrir durant el diumenge". Curiosament, però, no s'ha referit al fet que aquests equipaments són de titularitat municipal o de la Generalitat.

Per la seva part, Vilajosana, ha basat el dret a votar dels catalans en tres principis: el democràtic, el de les llibertats i el de la dignitat, "tots tres recollits en l'articulat de la Constitució". El cardoní ha reconegut que una cosa és el dret de secessió, "que aquest és evident que la Constitució no contempla", i una altra cosa diferent, "el dret a votar i a ser preguntat, que és totalment legal".

Finalment, l'eterna discussió sobre qui ha de votar i qui no, ha centrat, també, una bona part del debat. Beltrán s'ha queixat que puguin votar estrangers que viuen a Catalunya, i en canvi no ho puguin fer "els murcians que sempre s'han sentit seva Catalunya". Vilajosana, per la seva part, ha portat la hipòtesi sobre que votin tots els ciutadans espanyols a la reducció a l'absurd: "què passaria si a Catalunya es votés que 'No' i en el conjunt d'Espanya sortís que 'Sí'?", "ens farien fora d'Espanya encara que nosaltres no volguéssim marxar?".

El cara a cara ha finalitzat amb preguntes formulades des de la línia zero, on representants polítics i de diverses entitats s'han dirigit als ponents, i una última ronda que s'ha fet des del públic. Tot i el poc temps que han tingut els ponents per defensar la seva postura, Susana Beltrán ha acabat el seu argumentari molt aviat i a partir de llavors s'ha anat repetint, i Josep Maria Vilajosana, ha fet servir una de les matèries que imparteix acadèmicament a la universitat, la lògica, per demostrar la falsedat d'algunes de les premisses que plantejava la seva adversària dialèctica.