El referèndum d'Escòcia vist des dels representants polítics de casa nostra

Aquesta matinada s'han sabut els resultats del referèndum que es va celebrar dijous a Escòcia. El "no" s'ha imposat per sobre del "sí" en una consulta amb uns resultats molt igualats.
 

Des de Manresainfo.cat hem volgut demanar als diversos partits polítics amb representació a Manresa que ens donessin la seva opinió sobre la realitat que viu Escòcia, comparada amb la de Catalunya, així com també fer una valoració dels resultats del referèndum. 
 

Des de Convergència i Unió, de la veu del president de CDC de Manresa, Jordi Serracanta, declaren que és molt important el fet que el poble d'Escòcia hagi pogut decidir i s'hagi pogut expressar a través del referèndum. "Aquesta és una realitat que ha passat a no gaires quilòmetres de casa nostra i que ens demostra que la democràcia es pot assolir", ha declarat Serracanta, que ha afegit que haguessin preferit que guanyés el "sí", però que això ja no és voluntat seva, sinó que depèn dels ciutadans d'Escòcia.
 

En la mateixa línia han parlat Marc Aloy, president d'ERC, i el número 1 de la CUP, Adam Majó, que han confessat que una victòria del "sí", hagués suposat un precedent per a Catalunya perquè "s'haguessin espolsat tots els fantasmes que torturaven els més indecisos en veure que la Unió Europea hagués negociat amb el nou país perquè en seguís formant part", ha declarat Aloy. "Malgrat no tinguem aquest precedent, seguirem endavant", ha sentenciat Majó, que ha afirmat estar segur que la transició s'hagués fet amb molta tranquil·litat.
 

Tots els partits polítics s'han mostrat receptius i respectuosos amb els resultats, però en canvi no s'han entès a l'hora de valorar els processos per aconseguir el referèndum per part de Catalunya i Escòcia.
 

El número 2 de PxC, Sebastià Llort, ha posat èmfasi en el fet que Escòcia té moltes menys competències que Catalunya, però que tot i així "els catalans estem de la manera que estem perquè Madrid ho ha fet molt malament". També ha admès que entén que cada cop hi hagi més independentistes que vulguin marxar de l'Estat Espanyol. 

Xavier Javaloyes (PP), ha fet al·lusió al marc legal dels dos països dient que "als escocesos se'ls permetia fer-ho i en canvi, la Constitució espanyola no ho permet. Si de cas s'hauria de canviar perquè això fos possible". 
 

"A part de les nombroses diferències que separen Escòcia de Catalunya, també s'ha de dir que el Govern escocès va fer servir el diàleg amb el Govern britànic per fer la consulta. Hi ha hagut un acord entre ambdues parts", ha dit Josep Lluís Irujo (PSC), que ha seguit, "aquí de moment sembla impossible que els governs català i espanyol iniciïn un programa de diàleg". Aquesta afirmació ha estat rebutjada per CiU i ERC, que han recalcat que ja fa molts anys que s'intenta dialogar i no s'arriba enlloc. "Per poder parlar hi ha d'haver les dues parts disposades a fer-ho", ha dit Serracanta, mentre que ha afegit que els processos que s'estan duent a terme intenten ser "absolutament fidels a la legalitat, tot i les traves que ens posen". Marc Aloy ha recordat el fet que no s'està parlant d'un referèndum, sinó que el que s'està intentant fer és una consulta no vinculant. "Si ja és greu que no es pugui demanar a Catalunya què pensa, encara ho és més el fet que no ens ho deixin fer a través d'una consulta que avui estarà emparada dins la Llei de Consultes que s'aprovarà al Parlament".
 

Adam Majó ha fet referència als "paral·lelismes evidents" que hi ha en un lloc i en l'altre. "Estem parlant de dues regions amb un gran nombre de ciutadans que volen la independència i la manera per saber si aquesta majoria és real o no, és fent un referèndum", ha exposat, posant de manifest que a Catalunya, "se'ns imposa una manera de pensar que no té en compte la democràcia".
 

Per acabar, Josep Lluís Irujo ha deixat una pregunta a l'aire, fent referència al procés per assolir la independència: "Què és el que s'està produint aquí [a Catalunya] perquè tot això no pugui ser possible?"