El tercer Tap'Antic omple el Nucli Històric de Manresa

Des del migdia de dijous que els cuiners dels vint-i-un establiments que formaven part del recorregut del Tap'Antic, tenien les mans posades als fogons preparant les tapes que servirien als comensals que vinguessin a degustar-les durant el vespre. I és que abans de les 9 –que era quan començava el recorregut gastronòmic–, ja hi havia gent esperant-se davant les portes dels locals per començar a menjar. Tapa i cervesa, dos euros. Però com es calcula la quantitat de tapes que s'han de preparar? Amb quins criteris es pot quantificar l'afluència de gent que vindrà? Això mateix era el que es preguntava Carles Claret, un dels socis del cafè-restaurant l'Om, que recalcava que la idea  que el Tap'Antic és molt bona i té molt èxit però que "l'organització podria millorar, per exemple, fent comprar un tiquet-cartró previ amb un número concret de consumicions i que el client pogués gastar-les allà on li plagués". Certament, les cues als diversos locals eren nombroses.
 

Entre les més de vint tapes que s'oferien (no n'hi havia vint-i-una de justes perquè hi havia restaurants on et deixaven escollir d'entre tres o quatre opcions), se'n podien trobar de dolces i de salades i en alguns casos s'experimentava la creativitat i l'arriscament a l'hora de barrejar sabors oposats que, dintre del paladar, s'homogeneïtzaven aconseguint un sabor únic i curiós. 
 

La demanda de menjar va començar a acabar-se a les dotze de la nit quan la majoria de locals ja havien acabat les existències.