L'última victòria de l'exèrcit català

"Lo dia 14 de bon matí sobre lo despojo de alguns morts y hague moltes escopetades pero no fou cosa, ÿ lo enemich prengue sa marxa pera St. Llorens Çavall. Luego maní fer lo mateix, ÿ encontranynos los enuestirem ab tant valor que confussos se posaren en fuga, ÿ encara que de quant, en quant feÿan alguna defensa, no obstant no pararen fins Sabadell  Diuen han perdut entre nafrats, ÿ morts los enemichs passats de sis cents homens ÿ sinquanta officials; nosaltres deu morts, ÿ entre ells lo Capita Bonet de voluntaris, ÿ lo Capita Matas de Mitjans ÿ vint i sinch nafrats ".

Antoni Desvalls, marquès de Poal i cap de l'exèrcit exterior català, narra en una extensa carta adreçada als consellers de Barcelona el 20 d'agost de 1714 el desenvolupament de la batalla de Talamanca, en què es produeix l'última gran victòria de l'Estat català durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya abans de la capitulació de Barcelona a mans borbòniques l'11 de setembre. 

La nit del 12 d'agost, 1.500 genets i 2.500 soldats borbònics s'instal·len a la riera de Talamanca amb l'objectiu de conquerir la vila i el castell. Són punts estratègics per controlar la Catalunya central i via de comunicació directa amb Barcelona, ara en poder del marquès de Poal, que no triga a prendre la decisió d'atacar per sorpresa malgrat que els seus efectius són menors -entre 2.500 i 3.000 homes- i disposen de poca munició. A primera hora del matí, els catalans obren foc i inicien un combat ferotge però breu, perquè en poques hores la força combinada de dragons -soldats d'infanteria muntada-, miquelets i sometents obliga la rereguarda espanyola a recular muntanya amunt. Les tropes austriacistes acaben perseguint els borbònics fins a Sabadell, amb enfrontaments a Sant Llorenç de Savall i a Castellar del Vallès fins que es produeix la victòria catalana el dia 14 d'agost, suportada en bona mesura pel millor coneixement de l'orografia complexa del territori i una millor vista sobre l'escenari de la batalla. 

Desfeta borbònica

En el seu escrit del 20 d'agost, el comandant de les tropes catalanes a l'exterior xifra en 650 els morts i ferits borbònics, mentre que al bàndol austriacista només hi ha deu morts i vint-i-cinc ferits. No queda clar si el marquès de Poal fa balanç del primer dia de la batalla o també de la persecució de l'endemà, però és molt probable que la xifra de caiguts catalans fos més extensa, perquè a principis del segle XX, en unes obres de rehabilitació de l'església de Talamanca s'hi va localitzar una fossa amb les restes d'uns quaranta individus disposats en renglera, que podrien ser combatents catalans. 
 

La gran victòria sobre les forces borbòniques, liderades per José Francisco Carrillo de Albornoz y Montiel, duc de Montemar, fa pensar al marquès de Poal que pot complir amb les ordres rebudes des de la capital i preparar un atac al cordó de setge de Barcelona per auxiliar la resistència. Però durant la visita de Martí Zuviria, enviat pel general comandant Villarroel, descarten completament l'operació i s'ordena el replegament de les seves tropes, que no obstant, intentaran colpejar l'exèrcit borbònic en l'assalt a Manresa entre el 4 i el 6 de setembre. 
 

L'exèrcit del marquès de Poal feia mesos que preparava la resistència pel Bages i el Moianès. Des del febrer de 1714 que l'exèrcit reclutava forces amb la intenció d'atacar el cordó del setge borbònic de Barcelona, motiu pel qual a l'agost s'havia desplaçat fins al castell de Talamanca, considerat el centre neuràlgic de les operacions per la seva posició estratègica. Finalment, però, l'heroi de Talamanca no pot fer res per evitar la desfeta final a Barcelona l'11 de setembre. 
 

L'any 2011 es va inaugurar un monument als victoriosos lluitadors de l’exèrcit català en la batalla de Talamanca al Mirador del Castell, que ofereix una vista panoràmica completa dels terrenys on es va produir la batalla acompanyada de plafons informatius sobre aquest episodi. A més, l'agost de 2012 també es va posar en marxa a l'interior de la fortificació el Centre d'Interpretació de la batalla de Talamanca, en què el visitant pot reviure tots els detalls i escenaris de la batalla en 3D.