Només el 23% de pinassa cremada el 1994 s'ha recuperat

Gairebé un terç de la superfície de bosc que es va cremar al gran incendi del Bages-Berguedà ara l'ocupen altres cobertes

per Redacció, 31 de juliol de 2014 a les 14:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Comparació de les principals cobertes del sòl a la zona de l’incendi del Bages-Berguedà de 1994. Foto: CREAF

Només el 23% de les pinedes de pinassa (Pinus nigra) s'han recuperat de l'incendi del Bages-Berguedà de 1994, segons un informe del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquestes pinedes estan catalogades com a Hàbitats d'interès comunitari prioritari per la Unió Europea. La major part de les antigues pinedes han estat substituïdes per matollars o per boscos encara molt joves d'espècies arbòries rebrotadores, com ara l'alzina, el roure de fulla petita o el roure martinenc. 
 
El CREAF ha analitzat els canvis en les cobertes del sòl enregistrats en la zona delimitada pels grans incendis del Bages i el Berguedà de 1994, que constitueixen la superfície cremada continua més gran de la qual en tenim constància fins a dia d'avui a Catalunya. Vint anys després, s'observa un canvi de paisatge a gran escala en l'àrea afectada. 
 
El primer fet destacable és que un 31% del que abans era bosc ara no ho és, mentre que els matollars tripliquen actualment l'àrea que ocupaven llavors. Els prats i herbassars, molt poc abundants abans del foc, han multiplicat per 36 la seva presència a la zona, i el terreny asfaltat (zones urbanes i carreteres) ha duplicat amb escreix la seva extensió.

 
La pinassa és l'espècie més perjudicada
La pinassa (Pinus nigra), que abans de l'incendi ocupava un 71% del terreny forestal en l'àrea afectada, ha desaparegut de la major part del territori. El mateix li ha passat al pi roig (Pinus sylvestris), tot i que aquest només ocupava un 6% del bosc inicial. Es tracta de dues espècies que a Catalunya apareixen sobretot en zones de muntanya mitjana  i que no compten amb cap mecanisme d'adaptació al pas de les flames.
 
A la zona sud de l'incendi, el pi blanc (Pinus halepensis) està substituint la pinassa en bona part del terreny que abans compartien. Això és degut al fet que el pi blanc sí posseeix un mecanisme d'adaptació als incendis: preserva part de les seves pinyes tancades durant anys (pinyes seròtines) per obrir-les just després del foc, i això li permet colonitzar fàcilment ambients cremats.
 
En altres zones, la pinassa convivia amb espècies arbòries rebrotadores (com alzines o roures), que ara ocupen tot l'espai i canvien així l'estructura i la composició de l'antic bosc. En molts altres llocs (on la pinassa no convivia amb altres espècies arbòries) els arbres estan sent reemplaçats per matollars, que han triplicat la seva extensió. Els prats i herbassars també han fet una aparició molt notòria en el paisatge, en part perquè després del foc es va incentivar la recuperació d'antigues pastures per al bestiar.
 
En definitiva, l'anàlisi posa de manifest la importància que tenen els grans incendis forestals com a moduladors i transformadors del paisatge a gran escala, no només de manera immediata, sinó també a mitjà i llarg termini.

 

Participació