La Mancomunitat de carreteres es mostra a Manresa

L'acte s'ha celebrat en el marc del centenari de la Mancomunitat, a la sala d’actes de la Plana de l'Om

Redacció
11 de juliol del 2014
Taula rodona de la Mancomunitat de carreteres a l'auditori de la Plana de l'Om. Foto: Sussi Garcia


En el marc de les activitats previstes per commemorar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, s'ha celebrat a Manresa una taula rodona amb el títol 'L'obra dela Mancomunitat de Catalunya en matèria de carreteres'. L'acte ha tingut lloc a la sala d'actes de la Planade l'Om i ha comptat amb la participació de Teresa Navas, doctora en Geografia i professora dela UPC; Andreu Esquius, soci i director tècnic de MCRIT, una empresa constituïda per enginyers de la Universitat Politècnicade Catalunya interessats en l'avaluació d'inversions i polítiques públiques; i Vicenç Izquierdo, gerent de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat del a Diputacióde Barcelona.
 
A l'acte hi ha participat l'alcalde, Valentí Junyent, el president de la Diputació, Salvador Esteve i el president de la Fundació Cercle d'Infraestructures, Pere Macias.
 
La taula rodona ha contat de les intervencions dels tres ponents, de 15 minuts cadascuna, per acabar amb un torn obert de preguntes per als as sistents. El moderador del debat, basat en el format conferència-col·loqui, ha estat el director adjunt de Regió7, Xavier Domènech.
 
L'empremta que va deixar la Mancomunitat al Bages, a banda de l'evident tasca cultural i social com la creació d'escoles i biblioteques populars, va ser la construcció de la xarxa viària que vertebraria el país. Una de les carreteres més importants d'aleshores, per ala Catalunya Central, va ser la que connectava Manresa i Vic. La capital del Bages, juntament amb Sant Feliu de Llobregat, va ser un dels municipis on es va invertir més en volum: un 6%.
 
Una de les prioritats de la Mancomunitat era tenir un territori ben comunicat, ja que les comunicacions públiques constitueixen un element civilitzador i cohesionador clau. Calia promoure la mobilitat interna al territori i connectar pobles aïllats per incentivar el comerç ; i a la vegada per fomentar la cultura i el patrimoni de tota Catalunya.
 
Per això, es van construir 1.700 km de carreteres i es va fer arribar el telèfon a 500 pobles de Catalunya, gràcies a l'extensió de 5.500 km de línies. Malgrat les dificultats, també es van engegar projectes en l'àmbit dels ferrocarrils. Cent anys després, la Diputació, hereva en part d'aquell programa d'obra pública, gestiona i conserva 1.600 km de carreteres, camins i ponts.
 
Ha organitzat l'acte la Diputacióde Barcelona, l' Ajuntament de Manresa i la Fundació Cercle d'Infraestructures dins dels actes de commemoració del centenari dela Mancomunitatque se celebren aquest any arreu de Catalunya.