La Fiscalia reclama allargar la presó a acusats de l'agressió de davant l'Stroika

Els acusats han consignat a favor de les víctimes 97.000 euros com a reparació del dany, una xifra que s'uneix als 16.000 euros abonats per un menor que va participar en les agressions i que ja va ser jutjat i condemnat

Laura Busquets
04 de juny del 2014
Alguns dels acusats pel cas Stroika de Manresa s'han tapat la cara davant la presència dels mitjans. Foto: Laura Busquets

La fiscalia ha reclamat allargar la presó preventiva fins que surti la sentència a alguns dels acusats pel Cas Stroika de Manresa. En una setmana finalitzarà per a 10 dels 16 acusats el període de dos anys de presó preventiva que fixa la llei. El fiscal ha destacat que com que se'ls acusa "de delictes molt greus amb penes altes", es pot donar perill de fuga i podrien reincidir. Amb tot, només quatre tenen antecedents policials. Els joves, amb estètica 'skinhead', estan acusats d'agredir dos joves amb barres de ferro, punys americans i bengales davant la Sala Stroika de Manresa el passat 23 de març de 2012. Els acusats s'enfronten a penes d'entre 37 i 39 anys de presó.
 
El cas Stroika de Manresa ha generat expectació des de primera hora d'aquest dimecres als passadissos de l'Audiència de Barcelona, que s'ha fet notar també per una major presència policial. Una sala massa petita feia preveure que alguns dels congregats es quedarien fora. Onze cadires per a premsa i deu per a públic general han obligat a diversos familiars a esperar al passadís. 
 
El judici, que està programat perquè duri vuit dies, s'ha iniciat aquest dimecres amb les qüestions prèvies del cas. Després que la fiscalia hagi demanat la pròrroga de presó preventiva per a 10 des 16 acusats del cas, les defenses, al seu torn, han demanat reiteradament la nul·litat d'aquesta mesura perquè descarten qualsevol risc de fuga, "per arrelament familiar i perquè tenen feina", ha etzibat una dels advocats. "És una mesura excessiva i innecessària", ha conclòs un altre lletrat defensor. 
 
L'acusació particular i l'acusació popular, representada per la 'Red Europea Contra Los Crímenes del Odio', s'han oposat radicalment a les peticions de nul·litat de la pròrroga de presó preventiva. Per la seva banda, el jutge no s'ha posicionat sobre si allargar la pròrroga o no durant la primera sessió del judici, però ha assegurat que farà públic el seu veredicte "en els propers dies".
 
Amb independència d'allò que dicti la sentència, els acusats han aconseguit reunir 97.000 euros que aniran directament a les víctimes del cas. La responsabilitat civil que hauran d'assumir els acusats un cop la sentència sigui ferma anirà a part. Si el jutge fa cas a les demandes del fiscal, la xifra sumaria més de 85.000 euros. 
 
D'altra banda, el jutge ha donat llum verda a una de les demandes de la fiscalia sobre noves proves testificals. En aquest sentit, el jutge ha aprovat que es pugui incloure a la causa nous testimonis d'altres Mossos d'Esquadra, tot i que ha aplaçat la decisió sobre la qüestió relativa a informació sobre la ubicació geogràfica de telèfons mòbils i vehicles el dia dels fets. La declaració dels testimonis protegits es traslladarà al final de les sessions. La petició sobre una nova prova pericial sobre armes s'ha denegat "expressament" pel jutge. 
 
Vinculacions amb partits d'ultradreta 
En el seu escrit, el fiscal en cap de la Catalunya Central, Ramon Menac, constata que durant l'any 2011 i fins el mes de març de 2012 els processats integraven una banda criminal formada per "joves 'skinheads' d'ideologia nacional socialista amb els objectius de difondre aquesta ideologia mitjançant l'ús de la violència". El fiscal també apuntava que diversos dels acusats havien estat militants de partits polítics com Movimiento Social Republicano, Alianza por la Unidad Nacional i Plataforma per Catalunya. Per la seva banda, alguns dels lletrats defensors han reclamat que se celebri un judici "pels fets que van ocórrer i no per les idees" dels seus defensats.