19
d'abril
del
2014
Jordi Mascort va rebre tot tipus de contusions a la cara a la final del 2012. Foto: prouatacsestelada.cat.La brutalitat policial patida a Mestalla durant la final de Copa pel culer Rafel Martín aquest dimecres té un precedent nítid al 2012. Llavors, el santvicentí Jordi Mascort també va ser agredit per agents de la Policía Nacional espanyola, que el van acabar denunciant i contra els quals els va interposar una querella, que la jutgessa va arxivar i que ara està pendent de recurs. Dos anys després, per tant, el cas continua empantanegat als jutjats.
- El seu cas i el de Rafel Martín tenen alguna similitud?
- Són clavats. A ell li va pasar a la mitja part del partit, i a mi just abans de començar. És a dir, tot són moments en què la gent va amb presses per veure el partit, busquen l'estona concreta en què no els puguin veure gaire gent. A mi també em van dir "catalán de mierda, no aprendéis nunca" i es van inventar tot de mentides, motiu pel qual jo els vaig acabar posant una querella criminal.
- En quin moment processal es troba el cas?
- La jutgessa els va donar la raó a ells i va arxivar la meva querella. Vam presentar recurs i me'l van tombar, i en vam presentar un altre, que ara estem pendents que es resolgui. Però la seva demanda contra mi bé que continua endavant, perquè la jutgessa creu que jo tenia ganes de protagonisme.
- Què asseguren que els va fer?
- Jo faig 1,91 metres d'alçada, i asseguren que vaig pegar a un antidisturbis de més de dos metres "amb una força fora del normal", que tots dos vam caure escales avall i que van tenir feina per reduir-me, essent ells uns 5 ó 6. Però si hagués passat com ells diuen, hi hauria hagut testimonis! Però bé, costa lluitar contra la policia, perquè és la seva paraula contra la meva, que sembla que val més.
- I tot per dur l'estelada.
- No pot ser que vagis a veure un partit amb una bandera democràtica i legal, i això dit pel Congrés, i que t'agafi la policia i t'estovi. Coses així no poden passar, i ja ha passat dos cops.
- Quina sensació li crea tot plegat?
- De molta impotència. Vaig anar al psiquiatre, et discuteixes amb la dona... I tot sense haver fet res! Anímicament, econòmicament... tot molt dur. Cada dia hi penses més o menys, i n'acabes estant una mica fart. Veus coses com les de Mestalla que t'hi sents identificat, i tornes a recordar-ho tot. Sense haver fet res, veus que t'han fotut en aquest merder i que et gastes un dineral en advocats... Et trobes molt sol, veus que hi havia molta gent, però que et toca a tu, que t'apallissen per dur una estelada una gent que pagues amb els teus impostos...
- Parla de soledat, però el club va anunciar que aniria "fins al final" per aclarir el cas.
- El club m'ha decebut moltíssim. Se'n va rentar les mans. Sóc soci des que vaig néixer, ara fa 36 anys. Vaig parlar amb ells, però quan van sentir a parlar de l'estelada, em van deixar completament sol. Sí que van dir textualment que arribarien fins al final, però no han fet res.
- Ho va parlar amb algun membre de la junta?
- Em vaig poder reunir amb en Pere Jansà, director de l'àrea Social, que em va deixar ben clar que ells no s'hi volien posar. També amb l'Anna Aznar, per sota seu, que va tenir molt bones paraules, però res.
- I continua com a soci?
- Continuo com a soci del club, sí, perquè el Barça està per sobre de la directiva que hi hagi en aquest moment. Amb una altra directiva això no hagués passat, segur.
- La seva penya li dóna suport?
- Sí. I també Catalunya Sí. També haig d'agrair el suport incondicional de la Fundació Catalunya, que van promoure una campanya de micromecenatge, em van donar suport anímic... En canvi, l'Ajuntament de Manresa també se n'ha desentès. Va aprovar per ple adherir-se a la nostra querella, els seus advocats es van posar en contacte amb els meus... I fa un any que no n'he sabut res més.