El jutjat considera que el concurs de creditors de MoiàFutur és «fortuït»

Aquest 14 d'abril el Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona ha respost la sol·licitat d'ampara en concurs de creditors de la societat municipal MoiaFutur, SL, com a "fortuïta". Aquesta resolució significa que el jutjat no troba responsable de la situació d'impossibilitat de fer front als pagaments a proveïdors, cap dels tècnics o polítics que s'han fet càrrec de la seva gestió.

 

Dels més de 5,6 milions d'euros de deute de la societat, uns 3,6 milions corresponen a obligacions amb el propi Ajuntament de Moià, més d'1,3 milions es deuen a CatalunyaCaixa, entre capital i interessos de demora, i la resta són deutes a petits proveïdors. Per fer front a aquests deutes la societat MoiàFutur té com a principal actiu les tres plantes de l'aparcament de l'edifici del nou CAP, que quedaran pendents de valoració durant la instrucció del concurs de creditors.

 

El fet de no considerar responsables cap dels tècnics i polítics de la situació, significa, per una part, que l'anterior govern de CiU presidit per Josep Montràs es lliurarà de donar explicacions, a nivell de gestió, de la situació que va generar amb les operacions de la compra de la caserna de la Guàrdia Civil i de la urbanització del CAP, el pàrquing del CAP i de la plaça del CAP. I per l'altra, que la decisió de l'actual govern d'AraMoià i CiU, de demorar la sol·licitud de concurs de creditors per eixugar part del deute, ha estat ben considerada pel jutjat.

Els gestors de MoiàFutur, SL, van sol·licitar el concurs de creditors el mes de febrer passat després que CatalunyaCaixa presentés denúncia per 1,3 milions d'euros. La sol·licitud de presentar-se a concurs de creditors per part de MoiàFutur va ser un dels primers fets de discòrdia entre AraMoià i Entesa per Moià poc després d'haver signat el pacte de govern unitari. En aquell temps, a final de 2011, van ser els representants d'Entesa els van deixar lliures les dues places que els corresponien al Consell d'Administració de MoiàFutur per desavinences amb els altres representants a l'hora d'entrar en concurs de creditors. Entenien que calia sol·licitar-ho ràpidament, i Aramoià i CiU van creure que abans calia buscar fórmules de refinançament, vendre el màxim d'actius de la societat, i sobretot traspassar l'edifici del CAP a la Generalitat.