Una visita guiada, com a millor homenatge a Quico Mestres

Aquest dissabte va tenir lloc l'acte de reconeixement a Francesc -Quico- Mestres i al seu llegat a la ciutat de Manresa. La jornada va consistir en la visita del patrimoni urbà que Mestres, juntament amb altres professionals, va idear, projectar i aplicar sobre l'espai urbà de la ciutat de Manresa i que, al llarg dels últims anys, ha configurat el model de ciutat. La jornada va comptar amb l'assistència d'un centenar d'amics, professionals de l'arquitectura i persones interessades en l'obra que l'arquitecte manresà va dur a terme sobre l'espai municipal. El recorregut es va dur a terme, a grans trets, en dues parts destacades. Per una banda, la visita del nucli antic de la ciutat, i per l'altra, una ruta en autocar per conèixer els projectes que l'arquitecte va projectar a la corona nord, al riu o al Congost, entre d'altres espais.

 

La jornada de reconeixement a l'arquitecte urbanista, organitzada per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) i l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) va iniciar-se a la casa Lluvià, amb la benvinguda d'Enric Masana, delegat del Bages Berguedà del Col·legi d'Arquitectes i els parlaments de Josep Maria Llop i Sebastià Jornet, presidents d'ambdues entitats organitzadores, que lloaren els aspectes professionals i personals de Mestres i que van destacar el fet que l'arquitecte hagués pogut veure executats molts dels projectes que ell va impulsar. Agàpit Borràs, moderador de l'acte, va llegir a continuació, un escrit d'en Jordi Ludevid, president dels col·legis d'arquitectes de l'Estat, on va recordar la seva col·laboració al Bages en diferents projectes amb Francesc Mestres, destacant l'etapa "frenètica" de 2000 a 2007, quan la ciutat va experimentar una transformació, que segons Borràs va ser "la més important des del modernisme a la ciutat".

 

A continuació, Joaquim Garcia va resumir l'activitat professional de Mestres a Manresa, des del Pla general del 1981 fins a l'execució d'un projecte de ciutat que responia a un model global ben estructurat. I l'Àngels Mas es referí també a aquest model i al rigor en la redacció i control dels projectes que a diferent escala el van desenvolupar.

 

La jornada de visita al llegat de Mestres, seguida per més d'un centenar de persones, va recórrer el nucli antic i la façana sud de la ciutat. En el decurs del trajecte hi van haver diferents intervencions, com la d'Ignasi Perramon, que va explicar "el panorama de degradació física i sobretot social del nucli antic a l'inici de l'aplicació del Pla Integral". Per la seva banda, Joan Ribera, va exposar un dels primers projectes d'aquest, la plaça Sant Domènec, "un deure pendent de dignificació del centre", segons Ribera. Finalment David Closes, va explicar la forma com "es va singularitzar l'espai públic d'aquesta part de la ciutat", amb els tipus de materials, de mobiliari urbà, entre d'altres, juntament amb l'objectiu de la seva peatonalització. Com a punt destacat, Closes va voler destacar "les noves visuals que en el projecte de la façana sud es van aconseguir", tot lligant-les a les del riu i dels principals monuments de la ciutat.

 

Com a aprt de la jornada de reconeixement, també es va visitar l'Ajuntament, on l'Alcalde Valentí Junyent va destacar la importància del paper de Francesc Mestres "a la gran transformació que havia experimentat la ciutat sota la seva direcció tècnica". Aquí, es va poder observar la nova visual que les noves escales del consistori va aconseguir aportar sobre la Seu i la torre Santa Caterina.

 

Després de la ruta a peu, es va recórrer en autocar el tractament de les vores del Cardener a l'entorn del Congost, així com l'actuació de la fàbrica dels Panyos. Tot seguit es va visualitzar el creixement de la ciutat a la corona nord i el projecte del campus universitari, on hi hagué una parada per visitar la biblioteca que va recuperar l'antic escorxador de la ciutat, projecte que va explicar Jordi Fargas.

 

Sobre aquests creixements, Josep Torras, va indicar que "varen omplir buits del teixit urbà i permeteren relligar la trama i a on s'aplicaren nous criteris d'urbanització en favor de la qualitat i la mobilitat de l'espai".

 

Com a cloenda, ja al Parc de l'Agulla, Ricard Torres va detallar el procés de formació del Consorci de l'Agulla per preservar aquest àmbit territorial que es pretén que acabi configurant un gran parc supramunicipal dins del connector del projecte de l'Anella Verda de Manresa.

 

La Jornada va permetre comptar amb un nombre destacat de professionals d'arreu, el nivell projectual, de gestió i execució d'una etapa liderada tècnicament per Francesc Mestres, i per aprofundir en el projecte integral de ciutat que aquella etapa va desenvolupar.