El vicecònsul de l'Equador explica la «Revolució ciutadana»

Una vintena de persones han assistit aquest dijous a l'Espai Roig on Luís Valenzuela, vicecònsol de l'Equador, ha explicat que la "Revolució Ciutadana" és un terme que es va començar a utilitzar a Equador al gener de 2007, quan Rafael Correa va assumir la presidència del país.

 

Més enllà de definicions Luís Valenzuela considera que la Revolució Ciutadana "marca un nou cicle en la història del país perquè va trencar tot el que s'havia fet des de 1979, quan Equador va retornar a la democràcia, fins a 2006". "Es va superar l'economia empresarial, la manca d'institucionalitat de l'Estat, l'acumulació de riquesa i la ingovernabilitat", ha subratllat. Rafael Correa es va fer càrrec d'un país que havia tingut set presidents en els últims deu anys. Des de l'enderrocament d'Abdalá Bucaram, el 1997, cap president no havia completat el període constitucional de quatre anys. Per això Luís Valenzuela explica que la "Revolució Ciutadana" va ser la reacció espontània de la societat a tants anys de desgovern. La revolució va ser el producte del cansament de la ciutadania davant de "tanta corruptela política i tant entreguisme".

 

Les xifres d'atur van baixar al 4,15% a nivell nacional, i el salari bàsic, que abans de la "Revolució Ciutadana" era de 160 dòlars, ara és de 370. El salari abans cobria el 40% de la cistella bàsica, mentre que ara cobreix el 100%. "Per això diem que és un salari digne", ha defensat Valenzuela.

 

Luís Valenzuela ha enaltit la feina que fa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ja que ha assegurat que ha actuat de forma solidària amb molts equatorians residents a Catalunya, a més d'explicar els tràmits que el consolat treballa amb els seus ciutadans per aconseguir la dació en pagament als afectats per la Hipoteca.

 

Valenzuela ha posat a Equador com a model del què cal fer quan un país està en una situació de crisi arran del seu deute extern, cosa que ha emmarcat en els nous vents que bufen a l'Amèrica Llatina, i que han de ser entesos per la societat mundial. També s'ha impedit que institucions financeres com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional (FMI) seguissin dictant com es feien les polítiques públiques d'un estat sobirà.