Junyent referma el seu rebuig a la reforma de la llei de l'avortament

L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha reafirmat avui el rebuig de l’Ajuntament contra la reforma de la llei de l’avortament que prepara el govern de l’Estat durant la cloenda de l’acte institu cional commemoratiu del dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a la Catalunya Central, que ha tingut lloc aquesta tarda al saló de sessions del consistori.

 

Entre el públic assistent que omplia el saló hi havia les representants del Consell Municipal de la Dona, que lluïen uns adhesius on es podia llegir també "STOP reforma llei avortament".

 

Valentí Junyent, en el seu parlament que tancava aquest acte organitzat per l’Ajuntament de Manresa i el Consell Municipal de la Dona, amb la col·laboració de diferents entitats, ha recordat que el consistori manresà ja ha manifestat en diverses ocasions la seva disconformitat amb aquesta reforma i ha considerat oportú reiterar aquesta oposició en una data tan assenyalada i de tanta significació per a les dones com el 8 de març.

 

L’alcalde ha destacat també la importà ;ncia que l’Institut Català de les Dones celebri enguany el seu 25è aniversari perquè demostra que l’activisme pels drets de les dones té una llarga tradició al nostre país.

 

Finalment, ha fet un reconeixement a la feina dels serveis municipals d’atenció a les dones, encapçalats per la regidora de Serveis Socials, Acollida i Cooperació, Mercè Rosich; del Consell Municipal de la Dona, o dels centres d’ensenyament i altres entitats i col·lectius que han col·laborat en els actes del Dia Internacional de la Dona a Manresa.

 

El discurs de l’alcalde ha posat el punt i final a un acte ple de moments emotius que s’ha obert, precisament, amb una intervenció de la regidora Rosich.

 

Seguidament, Montserrat Margarit, en representació del Consell Municipal de la Dona, que h a llegit la Declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, que reivindica també la tasca de l’Institut Català de les Dones durant els seus 25 anys d’història. Ara bé, tot i felicitar-se per la feina ben feta durant tots aquests anys, adverteix que encara queda molt camí per recórrer per aconseguir "la integració de les dones en tots els àmbits de la societat, l’assoliment de la igualtat efectiva entre homes i dones, la diversitat i el gaudi de veritables espais de llibertat".

 

La lectura ha posat en valor la destresa de les dones per sostenir les circumstàncies adverses de la vida, sobretot en l’actual temps de crisis. "Una destresa menystinguda, com ho demostren la temporalitat laboral de les dones, la taxa de desocupació femenina, la desigualtat salarial,...". "Una destresa", ha continuat Margarit, "que el col·lectiu femení vol incorporar a la política" i així "traçar les línies d’una nova societat d’homes i dones lliures, una societat on la violència masclista sigui impensable".

 

En la declaració es reconeix la importància del treball de civilització de les dones en el marc de totes les institucions catalanes i s’emfatitza el seu paper com a subjectes històrics. "Cal incorporar el nostres noms i les nostres gestes a la narrativa històrica del passat, el present i del futur," ha llegit Margarit.

 

La representant de l’Institut Català de les Dones ha volgut ressaltar la situació de les dones en la història del país, "una situació cabdal però a vegades silenciada", ha assegurat Margarit, que cobra especial importància en aquest moment que coincideix amb la commemoració del Tricentenari del 1714.

 

Margarit ha finalitzat la lectura reconeixent el suport de les administracions, com a "capdavanteres en la lluita dels drets de les dones", i al treball que realitza l’institut Català de les Dones, així com la tasca de les mateixes implicades i sobretot d’aquelles dones "que ocupen posicions de responsabilitat i exerceixen l’atreviment de contravenir els principis de correcció política amb l’objectiu de fer valer la seva veu en els espais de pressa de decisió".

 

En acabar la intervenció de la representant del Consell Municipal del a Dona, la coordinadora de l’Institut Català de les Dones a Barcelona, Ivet Castanyo, ha afirmat que "Catalunya és molt rica en entitats de dones perquè n’hi ha 1.200 repartides per tot el país" i ha considerat fonamental "rec onèixer el treball de les dones al llarg de la història".

 

A continuació, Paloma Masnou, per part del Consell Municipal de la Dona, ha llegit el veredicte del concurs de dibuix infantil "La igualtat: cosa de tots i totes" i i s’ha fet el lliurament dels premis. Els dibuixos guanyadors i tots els presentats per infants de 9 a 12 anys estan exposats a la Biblioteca del Centre Cultural el Casino.

 

Posteriorment, Fina Tapias ha recitat el poema "8 de març", de Maria Mercè Marçal

Després s’ha procedit a llegir el veredicte del concurs literari "Amb veu de Dona" i s’han lliurat els premis. Les guanyadores de les tres categories han llegit les seves obres respectives i han emocionat al públic que omplia el saló de sessions am b algunes de les seves reflexions.

 

Tot seguit, la mezzosoprano Mireia Pintó que fet una breu intervenció al voltant del que significa la seva experiència com a dona. "Em sento orgullosa de ser dona" ha començat dient abans de comentar que "la música i el cant no són la meva professió, sinó la meva vida". En un pla més reivindicatiu, Pintó ha apuntat que "la dona té moltes capacitats que pot exercir al mateix temps i, si cal, en silenci" i ha acabat amb l’advertiment que "cal seguir lluitant per deixar un món millor, més just i tolerant" a les generacions futures.

 

Més tard, abans de la cloenda de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau, ha considerat que "encara hi ha moltes coses a fer per reduir les desigualtats perquè són massa importants" i ha valorat la importància de les polítiques de proximitat dels ajuntaments per reduir aquestes desigualtats. En aquest sentit, ha comparat els efectes negatius de la reforma de la llei de l’avortament amb la nova llei que ja ha aprovat el Govern de l’Estat per reformar les administracions públiques i que resta competències als ajuntaments.