Ofensiva per centralitzar a Barcelona l'execució de sentències del jutjat social

El TSJC ha sol·licitat informes de funcionament i valoració dels jutjats socials per al trasllat de la part executiva a Barcelona | A la pràctica significarà que qualsevol execució dinerària d'àmbit laboral s'haurà de gestionar a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet

Pere Fontanals
20 de febrer del 2014
Jutjats de Manresa. Foto: Mar Martí

Nova volta de clau en l'ofensiva centralitzadora dels jutjats cap a les capitals de província que ha impulsat el ministre Gallardón amb un projecte de Llei que ja ha rebut el rebuig de jutges, procuradors i advocats, tant de Manresa com d'altres ciutats que no són capital i que en el cas de la capital del Bages va arribar, fins i tot, al ple de l'Ajuntament.
 
Segons ha pogut saber Manresainfo.cat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença a fer els deures i ja preveu el trasllat a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat de la part d'execució de sentències dels jutjats socials de la demarcació de Barcelona, que afecta directament al de Manresa. En total, entre els jutjats de Terrassa, Sabadell, Mataró i Granollers, a més a més del de la capital del Bages, la mesura afectaria a 11 jutjats socials que veurien que poden continuar dictant sentències, però que la part executiva posterior es trasllada a l'Hospitalet. Aquests moviments arriben després que el passat mes de gener ja se centralitzessin les autòpsies de tota la província a la capìtal del país.
 
Els jutjats socials tenen la funció, entre altres, de conciliar o sentenciar casos de caire laboral. La centralització de l'execució de sentència significarà, a la pràctica, que les reclamacions, al·legacions o tramitacions posteriors a la sentència ja no es podran continuar fent a Manresa, i l'afectat, entre els que es poden trobar afectats per acomiadaments, cessaments de negoci o tramitacions d'invalidesa, hauran de desplaçar-se fins a la Ciutat de la Justícia, amb la dificultat afegida a la situació personal.
 
Per ara, el TSJC ha sol·licitat un informe de funcionament i valoració als degans dels diferents jutjats de la província i al Consell de l'Advocacia Catalana, que han delegat respectivament, en el cas de Manresa, al propi jutjat social, i al Col·legi d'Advocats de Manresa, que han respost assenyalant els efectes negatius que tindria per la ciutadania i per al propi funcionament de cada un dels casos.

Dos dels tres jutjats socials d'execució de Barcelona, col·lapsats
Per al degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, aquesta sol·licitud demostra que la centralització proposada pel ministre Gallardón de centralitzar els serveis judicials "és seriosa" i no es limitarà només a les ampliacions de servei. Pié assenyala que aquesta mesura "allunyarà la ciutadania de la justícia" i no servirà per desencallar la situació amb què es troba la part d'execució de sentències, ja que "dels tres jutjats de la Ciutat de la Justícia que es dediquen a l'execució de sentències dels jutjats socials, dos ja estan totalment col·lapsats a dia d'avui". "Imagina't", segueix, "com estaran si de cop han de tramitar l'execució de sentència d'onze jutjats més".
 
Aquesta mateixa observació la fa el secretari del jutjat social únic de Manresa, Albert Soriguera. "Si ja estan a punt de col·lapsar-se amb la feina pròpia, com ho faran per gestionar la feina d'onze nous jutjats", es pregunta. "Al jutjat social de Manresa vàrem tenir durant cinc mesos una funcionària de reforç i vàrem rebaixar els expedients pendents de més de 800 a 500", explica. "O sigui que a més a més de fer la feina que arribava, anàvem recuperant-nos" fins que van destinar la funcionària a un altre jutjat "que, segons deien, ho necessitava més". Soriguera es mostra convençut que amb una persona més en el jutjat durant un any "ens posaríem al dia pel que fa a execucions de sentència". El jutjat social de Manresa, segons apunta el seu secretari, "és un del que té els assenyalaments més curts a Catalunya". Els acomiadaments tenen una espera de 4 mesos aproximadament, i els altres casos, de 6. "Hi ha jutjats en que l'afectat ha d'esperar més d'un any".