Fa 68 anys de la gran vaga de dones de la fàbrica Bertrand i Serra

La vaga de dones de Manresa de 1946 es considerada per alguns historiadors com la primera gran vaga que patí el franquisme, tot i que n'hi havia hagut abans en altres punts de l'estat

Redacció
25 de gener del 2014
Interior de la fàbrica Bertrand i Serra durant la vaga de dones de Manresa. Foto: Axiu Comarcal / Memòria.cat

Si el dia 24 de gener es commemorava el 75è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa, aquest dissabte 25 de gener fa 68 anys de la vaga de dones de Manresa, considerada per alguns historiadors com la primera gran vaga durant el franquisme, malgrat que n'hi havien hagut en altres punts, inclòs de dones.
 
Els 25 de gener de 1946 les treballadores de la fàbrica tèxtil Bertrand i Serra -la Fàbrica Nova- que llavors era la fàbrica tèxtil més gran d'Espanya, que portaven temps demanant un plus de vida cara que no se'ls donava, es van trobar que en la paga de la setmanada els faltava un dia. El dijous anterior havia estat festa per celebrar, precisament, la "liberación" de la ciutat per part de les tropes franquistes, i no s'havia pagat. Segons el diari personal d'una treballadora de la fàbrica, Laura Sanmiquel, el divendres dia 25 de gener, en veure que faltava aquest dia, moltes de les operàries van parar les màquines i es van negar a cobrar. Al dilluns següent, dia 27, no va treballar ningú. Demanaven que els paguessin el dia de festa i el plus de vida cara que feia temps que reclamaven.
 
L'alcalde Joan Montardit es va posar al costat del propietari de la fàbrica però no va aconseguir que les treballadores deixessin la vaga. Després el propietari ho va intentar amb el governador civil, però tampoc no va tenir bon resultat. El dia 30 de gener, en el cinquè dia de vaga, la guàrdia civil va impedir que sortís el primer torn quan entrava el segon, de manera que van quedar-se totes tancades a la fàbrica amb les màquines aturades. El governador civil, llavors, va decidir la intervenció de la policia armada, un cos temut per la seva duresa, però les màquines van continuar aturades.
 
El dia 31 a la tarda, les treballadores que havien d'entrar a fàbrica van avisar les amotinades que es podia dissoldre la vaga. S'havia fet un pregó on s'anunciava que la patronal pagava el dia festiu i un plus de 75 pessetes, a més d'aconseguir un economat. La vaga de dones de Manresa va servir d'exemple a moltes altres mobilitzacions que es van seguir a fàbriques de tot l'estat reclamant millores laborals durant el franquisme.
 

Més informació sobre aquella vaga