L'Ateneu la Sèquia presenta un recurs contra el desallotjament

La defensa considera que durant el judici hi va haver un error en la valoració de les proves i que la propietat no tenia "cap intenció de conservar l'immoble", sinó "d'especular amb el sòl"

Redacció
09 de gener del 2014
Edifici on està situat l'Ateneu Popular la Sèquia.
Edifici on està situat l'Ateneu Popular la Sèquia. | Estefania Escolà
Edifici on està situat l'Ateneu Popular la Sèquia. Foto: Estefania Escolà

La defensa de l'Ateneu Popular la Sèquia ha presentat a l'Audiència Provincial de Barcelona un recurs contra el desallotjament dictat el passat mes de novembre pel jutge del Jutjat de Primera Instància 2 de Manresa, segons ha publicat Regió7.
 
El recurs considera que durant el judici hi va haver un error en la valoració de les proves i que l'Instituto Religioso de las Hijas de San José, propietària de l'immoble, no tenia "cap intenció de conservar l'immoble, sinó d'especular amb el sòl". El recurs insisteix en el fet que al menys 5 anys abans de l'ocupació de l'edifici, el gener de 2012, "ningú no ocupava de manera real i efectiva la finca". A més, assenyala que en la primera declaració davant els Mossos, la representant legal de l'Instituto "no va indicar que tinguessin cap encarregat de manteniment per a l'edifici" com van afirmar en la demanda posterior. El text recorda, també, que durant el judici no es va aportar el testimoni d'aquest encarregat "ni tampoc es va aportar cap anunci que acredités que l'edifici estava a la venda des de 2007" ni es va citar cap persona encarregada de mitjançar en aquesta possible venda.
 
El recurs també incideix en que l'Instituto no va fer cas al burofax que cinc dies abans van adreçar les entitats comunicant que ocuparien la casa Amigant de Manresa i que en els dies posteriors "es va aquietar completament" la situació "un comportament força estrany en qui suposadament manté una possessió real i efectiva". El recurs nega també que l'ocupació es fes amb violència. Afirma que l'edifici tenia els accessos oberts com ho demostra que "allà hi accedien indigents buscant un sostre". El recurs conclou que els col·lectius que hi ha a l'immoble no causen problemes i tenen "l'acceptació dels veïns".