Montràs haurà d'explicar el frau en la gestió del sector de la granja de Moià

El ple de de l'Ajuntament de Moià del passat dimecres va declarar la nul·litat de dos convenis signats pel govern de Josep Montràs el 4 d'octubre de 2001 i l'1 de març de 2005 amb la societat Acteur, SL després del dictamen favorable a aquesta anulació formulada per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. A la vegada, el ple també va decidir traslladar la resolució al Ministeri Fiscal i a la Sindicatura de Comptes, per si els fets que motiven aquesta declaració de nul·litat fossin constitutius de responsabilitat penal o comptable per part dels signants del conveni.

 

Aquesta resolució del ple arriba després que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat hagi acceptat el passat 31 d'octubre els arguments de l'Ajuntament de Moià sobre la nul·litat de dos convenis urbanístics de 2001 i 2005 que afectaven la UAU 7 al "sector de la granja", que el llavors alcalde Josep Montràs va signar amb Antonio Estevadeordal, representant de la societat Acteur, SL. En aquest cas, a banda d'altres irregularitats, en una concatenació de tres convenis entre Ajuntament i les empreses Acteur, SA, i Acteur, SL, l'empresa cedia dues vegades el mateix terreny al consistori a canvi de requalificacions, actuacions i obres, i en el tercer el recuperava a canvi d'uns altres terrenys en via d'expropiació per part de la Generalitat.

 

El cas es remunta al 25 d'abril de 1982, data en que el llavors alcalde de Moià, Sebastià Ubasart Serra i el representant de l'empresa Acteur, SA, Antoni Estevedeordal Carrera, varen signar un conveni urbanístic en virtut del qual l'Ajuntament es comprometia, en essència, a classificar els terrenys emplaçats al marge esquerra de la Carretera Nacional 141, km 27,7 direcció Manresa a Vic coneguts amb el nom de "sector la granja" d'una superfície aproximada de 27.000 m2, com a sòl urbà, en el marc de la revisió del planejament general que estava tramitant en aquelles dates, a canvi que Acteur, SA, finalitzés les obres d'urbanització d'aquest àmbit, designat amb el nom de UAU 7, i cedís a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 m2 de superfície.

 

Un any després, el 4 de maig de 1983, la Comissió Provincial d'Urbanisme va aprovar el planejament general i el 7 d'agost de 1987, el Ple de l'Ajuntament acceptà la cessió del terreny de 1.175 m2 i n'ordenà la inscripció al patrimoni municipal del sòl i a l'inventari municipal de béns i drets.

El 4 d'octubre de 2001, sense fer cas al fet que el terreny de 1.175 m2 de la UAU 7 ja era de propietat municipal des de 1987, l'alcalde de llavors, Josep Montràs Rovira i Antoni Estevadeordal Botta, actuant en nom d'Acteur, SL, i dels successors d'Antonio Estevadeordal i Carrera, amb la intervenció del secretari municipal, Francesc Armengol, varen signar un nou conveni urbanístic simulant una segona cessió a l'Ajuntament d'aquest terreny a canvi que l'Ajuntament assumís el cost de les obres d'urbanització pendents de la UAU 7 i les executés en el termini de tres anys.

Aquest segon conveni entre consistori i empresa constituïa un doble frau. Per una part simulava una segona cessió a l'Ajuntament del terreny de 1.175 m2 que ja era de la seva propietat des del 1987 i per l'altra condonava les despeses d'urbanització de la UAU 7 a canvi d'aquesta falsa cessió, obres d'urbanització que l'Arquitecte municipal ha taxat en 827.786,31 euros en la data de subscripció del conveni, i que hores d'ara seria molt superior, tant per l'increment de preus, com pel canvi d'IVA del 16% de llavors al 21% d'ara.

 

I un nou conveni per recuperar el terreny
Lluny de quedar-se aquí, el frau encara pujaria un esglaó més l'1 de març de 2005 amb la signatura d'un tercer conveni entre els mateixos actors, l'alcalde convergent Josep Montràs, l'empresari Antoni Estevadeordal i el secretari municipal Francesc Armengol. En aquest cas, Acteur, SL, cedia a l'Ajuntament els terrenys afectats per la rotonda de la intersecció de l'Avinguda de la Indústria amb la Carretera N-141 que la Generalitat li estava expropiant a canvi de la recuperació de la propietat del terreny de 1.175 m2 que havia cedit per partida doble a l'Ajuntament, la urbanització de l'accés a la UAU 7, que l'arquitecte municipal ha taxat en 81.707,46 euros en la data de subscripció del conveni, i el canvi de qualificació urbanística de les parcel·les 23 i 24 de la UAU 7.

 

La cessió oferta per Estevadeordal a canvi d'aquestes noves compensacions era manifestament absurda, perquè la Generalitat ja havia iniciat els tràmits d'expropiació dels terrenys afectats per la rotonda i no hi havia cap necessitat d'obtenir-los a canvi de compensacions distintes dels diners que la Generalitat estava disposada a pagar per ells.

 

Per si això fos poc, aquest tercer conveni a més a més incloïa una clàusula penal en virtut de la qual si abans de l'1 de març de 2008 l'Ajuntament de Moià no havia aconseguit la requalificació urbanística de les parcel·les 23 i 24 del polígon, havia d'abonar 300.000 euros de sanció a Acteur, SL, més els interessos de demora des de 2005. De fet, Estevadeordal ja ha iniciat un procés judicial per reclamar aquesta sanció que ara queda sense base després del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

En el seu dictamen, la Comissió Jurídica Assessora considera que la concatenació d'aquests tres convenis són de contingut impossible i cita el Tribunal Suprem en l'aspecte que "contenen una contradicció interna en els seus termes, impossibilitat lògica, per oposar-se a les lleis físiques inexorables o al que racionalment es consideri insuperable".

 

La Comissió Jurídica Assessora declara que cal anular el segon i tercer conveni en la seva totalitat ja que els textos es troben "viciats" per les irregularitats detectades, que són fonamentalment tres: la falsa cessió a l'Ajuntament de Moià el 2001 del terreny de 1.175 m2 que ja era de la seva propietat des de 1987; la impossibilitat legal de dispensar Acteur, SL, de l'obligació d'urbanitzar els terrenys de la UAU 7; i finalment, l'aprovació dels convenis prescindint total i absolutament dels procediments legalment establerts.

 

L'acceptació per part de la Comissió Jurídica Administrativa de la Generalitat dels arguments de l'Ajuntament permetrà l'estalvi d'un mínim de 1,206.324,79 euros, entre la indemnització de 300.000 euros que contemplava un dels convenis, i la urbanització dels terrenys i els accessos que obligaven les clàusules que s'han considerat fraudulentes.