Sabadell reconeix la tasca municipal de l'urbanista Francesc Mestres

150 persones van omplir l'Auditori del Vapor Llonch per homenatjar l'autor dels plans generals de Manresa de 1981 i del de Sabadell de 1997

| 28/10/2013 a les 12:01h
Arxivat a: Municipis, Francesc Mestres, urbanisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/10/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat dissabte 26 d'octubre, va tindre lloc a l'Auditori del Vapor Llonch de Sabadell l'acte de reconeixement a l'arquitecte i urbanista municipal Francesc Mestres. 
 
L'acte, que va omplir l'Auditori concentrant prop de 150 persones, va repassar la trajectòria professional  de Francesc Mestres, autor dels plans generals de Manresa de 1981 i del de Sabadell de 1997, ciutats en les que va treballar intensament en diferents etapes i en les que ha quedat la seva petjada d'urbanista i servidor públic.
 
La jornada va tenir una primera part en la que, en diferents intervencions, es va recordar i valorar cronològicament les diferents etapes de l'arquitecte i, d'un debat participació, en el que els  assistents van poder explicar la col·laboració professional i relació personal i humana que van tenir amb ell.
 
En les intervencions, Pere Vidal, arquitecte, va explicar els orígens de Mestres, manresà de soca-rel, i els antecedents artístics de l'arbre familiar que ell va heretar en molts aspectes de la seva personalitat. I va relacionar la seva trajectòria professional amb la història de la figura i l'evolució de l'arquitecte municipal durant el període entre la transició democràtica fins la recent crisi econòmica, destacant-ne la vessant de servidor públic que ell va representar .
 
També va intervenir Albert Cortina, que va explicar el període de formació i primers encàrrecs en el context social i polític del moment de Mestres, destacant la seva col·laboració en diferents despatxos d'urbanisme, i especialment a l'Oficina d'Informació Urbanística de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, així com alguns primers encàrrecs com el del barri Mion Puigberenguer de Manresa, encarregat per l'Associació de Veïns d'aquell barri.
 
Fina Sitges va exposar la seva col·laboració amb Mestres al Pla general de Manresa iniciat al 1976 per Ajuntament de la transició. Els nous instruments urbanístics que en ell s'empraren, des del tractament específic del nucli antic i el primer eixample, el nous parcs, les zones verdes i els nous equipaments, els nous conceptes i les eines que en ell s'empraren. També explicà el pla de rodalies dels municipis a l'entorn de Manresa, intent de planejament territorial del primer govern de la Generalitat recuperada, que Mestres va coordinar
 
Manel Larrosa i Dolors Calvet, ex regidors de l'Ajuntament de Sabadell de les etapes 1980-1988 i 1988-1995, respectivament de l'Ajuntament de Sabadell, van explicar el treball de l'arquitecte en aquestes etapes. Manel Larrosa va emmarcar-la en la ciutat heretada de franquisme en la que tot estava per fer i en la que el Quico, dins d'un treball de discussió i crítica interna del que va aportar dades especialment interessants, va incidir especialment en projectes tant estratègics com l'Eix Macià i el Parc Catalunya, l'avinguda Zamenhoff, la ronda Collsalarca. La Dolors Calvet va explicar la formació de la Oficina del Pla que va redactar el  Pla General, un pla que va ser pioners en molts aspectes i referent en el mètode i els continguts de molts dels plans generals posteriors. Un pla que va permetre crear un nou model de ciutat, passant del monocultiu del tèxtil a una ciutat de serveis i d'activitat industrial. I en el que Mestres i va aportat a banda del seu coneixement el paper de figura de consens.
 
Josep Torras va explicar l'etapa 1995-2011 com a Cap de l'Àrea de Territori de l'Ajuntament de Manresa, on va contextualitzar la situació urbanística d'una ciutat que havia perdut petjada en relació a l'activitat urbanística d'altres ciutats mitjanes de Catalunya i que a traves de diferents etapes va aconseguir una transformació molt important. Destacant les primeres actuacions del Casino, la fàbrica Balcells, la plaça Sant Domènec o el Kursaal, els projectes estratègics de rehabilitació del casc antic, de la façana sud de la ciutat i el de omplenament dels buits urbans de la corona nord amb els nous barris de les Bases, La Parada i el nou campus universitari. També va destacar la controvèrsia que va marcar l'últim període sobre algunes de les actuacions.
 
En totes les intervencions i el debat posterior es va destacar la qualitat humana de Francesc Mestres, indissociable de la seva activitat professional com a servidor públic , adreçada a la millora i  l'equilibri social a traves de la professió d'urbanista.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Navàs viurà aquest cap de setmana la Fira de Tardor
Navàs viurà aquest cap de setmana la Fira de Tardor | AjNvs
Del divendres 19 al diumenge 21 d'octubre
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 20
«Sopa de pollastre amb ordi» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'octubre
«Sopa de pollastre amb ordi» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'octubre | Promocional
A la sala gran del Kursaal, el dissabte 27 i el diumenge 28 d'octubre