Barcelona homenatja Joaquim Amat-Piniella

Un centenar de persones s'apleguen al Saló de Cent amb motiu de l'acte institucional que els ajuntaments de les capitals de Catalunya i el Bages van retre a l'escriptor manresà

per Redacció , 25 d'octubre de 2013 a les 13:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acte institucional al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: AjM

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va elogiar dijous la figura i els valors de Joaquim Amat-Piniella de qui va dir que "va ser un gran escriptor, però també una persona honesta, que no va dubtar a posar les seves capacitats al servei d'una nova societat democràtica". Aquestes paraules les va pronunciar en l'acte d'homenatge solemne celebrat ahir al vespre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor i intel·lectual manresà.
 
L'acte, presidit per Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura de Barcelona, va comptar també amb familiars de l'homenatjat, entre ells Marcel Amat, fill de l'escriptor. Tampoc no hi van faltar diferents representants d'institucions i associacions que han participat en el centenari, com és el cas de la Institució de les Lletres Catalanes, l'Amical de Mauthausen, Òmnium Cultural del Bages i el PEN Català.
 
En la seva intervenció, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va subratllar el paper de Barcelona com a segona llar de Joaquim Amat-Piniella i va destacar la vigència del pensament de Joaquim Amat-Piniella, "en uns moments com els actuals, en què, com a poble, se'ns nega el dret a decidir". En aquest sentit, va aprofitar l'ocasió per llegir un fragment d'un article escrit per l'autor de K.L. Reich als anys 30 –en ple debat sobre l'estatut d'autonomia- en què defensava el dret de Catalunya a disposar del seu propi futur com a nació.
 
En representació de la família va prendre la paraula Oriol Amat, nét de l'escriptor, que va agrair els diferents suports que han fet possible la celebració del centenari. Oriol Amat va traçar un paral·lelisme "entre els temps que vivim, en què el feixisme a Europa creix sense parar, i els temps que li va tocar viure al meu avi, malgrat que vull creure que la societat ha avançat tant que aquell escenari no es pot reproduir de cap manera". Segons el representant de la família Amat, "els anys que li va tocar viure al meu avi van ser catastròfics per a la nostra nació, Catalunya. Tota una generació perduda, carreres truncades per una guerra que ho va canviar tot. El feixisme va esborrar l'elit política i intel·lectual catalanista, els millors, els que no van amagar els seus ideals, els que es van arremangar per millorar la societat, gent que no va poder viure del seu talent i que juntament amb molts altres catalans que van fugir de la repressió, van viure aventures increïblement terribles".
 
Tot seguit va prendre la paraula Josep Alert, coordinador del centenari, que va glossar la vida i l'obra de Joaquim Amat-Piniella, des de l'etapa de la infantesa i la joventut republicana a Manresa, fins a la llarga nit del franquisme, passant per la Guerra Civil i l'estada als camps de concentració. "Amat continua sent encara un gran desconegut de la nostra història, de la nostra cultura, de la nostra literatura i fins i tot del nostre sistema educatiu. Homenatjar-lo és de justícia per posar-lo al lloc que li correspon. No tan sols com a referent literari, sinó també com a referent ètic. I per ser, d'aquesta manera, un país una mica més normal, si és que realment volem aspirar a ser-ho. No n'hi ha prou que les institucions ho sàpiguen. Cal que s'ho creguin", va afirmar Alert.
 
Finalment, en el seu parlament de cloenda, Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura de Barcelona, va assegurar que "la llavor d'Amat-Piniella i altres persones de la seva generació ha donat el seus fruits, com demostra aquest acte d'avui". Ciurana va concloure: "persones com Amat-Piniella van lluitar per una Catalunya que va ser impossible. I nosaltres, avui, estem lluitant per fer possible aquella Catalunya impossible".
 
L'acte va finalitzar amb l'actuació del conjunt Brossa Quartet, que va oferir alguns fragments de l'espectacle Músiques de l'Holocaust, amb textos de l'escriptor manresà.

 

Participació