Joaquim Amat-Piniella arriba a Barcelona per sortir de l'oblit català

El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició sobre la figura de l'escriptor, deportat a Mauthausen | Aquest 2013 se celebra el centenari del naixement de l'autor de "K.L. Reich"

Jordi Palmer
15 d'octubre del 2013
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la inauguració de l'exposició amb Valentí Junyent i Joaquim Aloy. Foto: Jordi Palmer/Nació Digital
 
Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913 - l'Hospitalet de Llobregat 1974) és probablement un dels escriptors més injustament oblidats de la seva generació. Nascut el mateix any que Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel, el manresà Amat-Piniella és d'obligat recordatori per una obra clau, "K.L. Reich", llibre en el que relata la brutal i tràgica experiència del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial, una obra cabdal de l'anomenada literatura concentracionària que el situa al mateix nivell d'altres autors com Primo Levy, Jorge Semprún, Imre Kertész i Robert Antelme entre d'altres.
 
L'oblit però, es comença a esborrar amb la commemoració enguany del centenari del naixement de l'escriptor, un dels punts neuràlgics del qual és l'exposició "Joaquim Amat-Piniella. Escriure contra el silenci" que, després d'inaugurar-se a Manresa, ha arribat al barceloní Museu d'Història de Catalunya (MHC) on podrà visitar-se -de franc- fins el 6 de gener del 2014. 
 
L'exposició recull quatre períodes bàsics de la vida de Joaquim Amat-Piniella: la República, on es recullen molts dels seus escrits periodístics; la Guerra Civil, dedicada a les seves vivències al front i la rereguarda i al record de la seva generació; la Segona Guerra Mundial (foto esquerra), període en què va ser deportat a Mauthausen i altres camps de concentració, on va estar-hi presoner gairebé cinc anys; i l'exili interior que recull els anys posteriors a la guerra fins la seva mort, el 1974.
 
Entre els materials que formen part de l'exposició, s'hi poden trobar objectes personals com el seu carnet militar, el mecanoscrit de "K.L. Reich", postals enviades des del camp de concentració (foto dreta) o la carta d'agraïment del general nord-americà Omar Bradley, comandant de les forces que van alliberar Mauthausen a les acaballes de la segona Guerra Mundial i una de les persones a qui va dedicar el seu llibre, una mostra de la seva obra, incloent la primera edició en català de 'K.L. Reich'.
 
"Un dels gran oblidats de la història i la literatura"
En l'acte d'inauguració de l'exposició, aquest dilluns al vespre, el director de l'MHC, Agustí Alcoberro, ha volgut recordar que va ser un 15 d'octubre, però de l'any 1963, quan va veure la llum la primera edició en català de "K.L. Reich" (foto dreta), de la mà de l'editor Joan Sales i pocs mesos després que Carlos Barral n'edités la versió en castellà, tot i que la primera versió de l'obra va ser escrita -en català- l'any 1946 a Andorra. Segons Alcoberro, el fet que Sales publiqués l'obra just en el dia que es commemorava l'afusellament de Lluís Companys el 1940 calia interpretar-lo com "una aclucada d'ull a Companys, símbol de la Catalunya vençuda però no derrotada". Al seu torn, el coordinador de l'Any Amat-Piniella, Josep Alert ha fet una crida a "reivindicar un dels grans oblidats de la nostra història i de la nostra literatura", mentre que l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha recordat que tant la capital del Bages com tot Catalunya, "tot just hem començat a fer justícia amb Amat-Piniella".
 
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha tancat l'acte d'inauguració tot glossant la generació a la que pertanyia l'escriptor com a joves que "tenien ganes de construir un món millor i que va torbar una paret infranquejable, la paret del feixisme". Fent seu el títol de l'exposició, Mascarell ha definit Amat-Piniella com "un home que va escriure contra el silenci" i ha defensat la necessitat de recordar la seva figura, perquè "els països que miren enrere, miren endavant".
 
Un dels plafons recull els seus articles periodístics Foto: Jordi Palmer/Nació Digital