17
de setembre
del
2013
Feliu Formosa, exdirector general de Caixa Manresa entre febrer del 2008 i juny del 2010, ha defensat la fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona. Formosa ha assenyalat que era la millor opció perquè eren els únics directius conscients dels problemes que vindrien a mig termini pels canvi legislatius que es preparaven per part dels reguladors i ''no es pot afrontar un problema si abans no es reconeix'', ha dit. En una compareixença davant la comissió d'investigació sobre les responsabilitats en la crisi de les caixes catalanes, Formosa ha exculpat al Banc d'Espanya i al consell d'administració del deteriorament econòmic de les entitats i ha fixat en l'equip directiu la màxima responsabilitat.
Feliu Formosa ha informat en el transcurs de la seva intervenció davant la comissió d'investigació del Parlament que va entrar a treballar a Caixa Manresa el 1995 i entre el febrer del 2008 i juny del 2010 va assumir la responsabilitat de la direcció general de Caixa Manresa.
Formosa ha estat l'únic directiu d'una de les caixes d'estalvis catalanes que ha passat per la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats en la crisi de les caixes del Parlament que ha fixat en els membres de l'equip directiu i en ell mateix la màxima responsabilitat pel deteriorament que van patir les caixes i en concret en el cas de Caixa Manresa.
En resposta al diputat d'ERC, Pere Aragonès, Formosa ha començant dient que ''no sé'' qui podia ser el responsable del que ha passat en les caixes però en tot cas el Banc d'Espanya no havia estat el responsable directe de concessió de préstecs ni els membres del consell d'administració que tot i aprovar la política de riscos i els grans préstecs ''el dia a dia'' de la gestió de la caixa el porten els membres dels equips directius de l'entitat i de les oficines.
Formosa ha negat de forma categòrica pressions polítiques en relació amb el procés de fusió per part del Govern de la Generaitat i en concret del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells durant la seva responsabilitat en la direcció de Caixa Manresa.
L'objectiu de la fusió que es va marcar la direcció de Caixa Manresa quan va afrontar el projecte d'integració amb unes altres entitats estava condicionat a mantenir la presència de l'entitat en el territori i la seva funció social i econòmica, fins a uns set requeriments mínims que es van aprovar per part del consell d'administració de Caixa Manresa, segons ha explicat Formosa en la seva intervenció.
Formosa ha assegurat que si bé Caixa Manresa estava en una situació ''molt millor'' que altres entitats d'estalvi, la seva dependència als mercats financers majoristes exteriors, l'obligava a formar part d'un projecte d'integració amb altres caixes per multiplicar els recursos i fer més fàcil la captació d'aquests capitals majoristes.
L'exdirector general ha assenyalat que en aquell moment, el core capital de Caixa Manresa estava situat en el 6,5% i amb els nous requeriments legals que es preveien havia d'incrementar aquesta ràtio fins el 9%, cosa que suposava acumular en un curt termini la meitat dels recursos que històricament havia acumulat Caixa Manresa.
Formosa ha defensat l'opció de fusió de Caixa Catalunya i Caixa Tarragona perquè els directius d'aquestes entitats, contràriament a les altres entitats catalanes, ''no amagaven'' el principal problema de capitalització que tenien les caixes i això va ser decisiu per optar per aquesta fusió perquè no es pot resoldre un problema ''si prèviament no es reconeix''.
L'opció de la fusió era inajornable perquè de no optar la fusió Caixa Manresa ''s'aniria apagant com una espelma'' per la manca de possibilitat d'accedir als mercats majoristes, ha afirmat.
Híbrids
L'exdirector general de Caixa Manresa ha minimitzat la crisi dels productes híbrids (preferents i deute subordinada) en la seva entitat perquè va ser un problema limitat a tres emissions. Un de deute subordinat de 12 milions d'euros que es va emetre a minoristes i particulars el setembre del 1988; una emissió també a minoristes de participacions preferents de 30 milions d'euros el maig del 2005 i per últim una emissió de deute subordinat el maig del 2006 de 100 milions destinant a mercats majoristes.
Les compra vendes en el mercat secundari que es van realitzar en el període entre el 2008 i el 2010, es van limitar a 44 operacions, cosa que va suposar una operació per oficina i trimestre de la xarxa de punts de venda de Caixa Manresa.
Formosa ha assegurat que la comercialització a Caixa Manresa d'aquests productes es va fer amb ''transparència'' i amb tota la informació necessària pels compradors i inversors.
Tot i la insistència dels diputats, Formosa no ha volgut informar ni de la seva indemnització al marxar de l'entitat ni de la seva retribució econòmica, al·legant la privacitat d'una informació que per altra banda és ''pública'', ha explicat.