Estruch lliura a Trias la senyera del Born Centre Cultural

L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha fet entrega aquest matí, a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la senyera que la vila ducal ha lliurat a la ciutat de Barcelona i que, a partir d'avui, oneja a l'entrada del Born Centre Cultural. A l'acte, a més de l'alcalde Ferran Estruch, hi han assistit els presidents dels grups municipals del consistori cardoní Cloti Farràs i Jordi Casas, així com el primer tinent d'alcalde Josep Tristany. Per part de l'Ajuntament de Barcelona hi eren presents el tinent d'alcalde Jaume Ciurana; representants d'altres grups municipals; Josep Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'ICUB; i Joaquim Torra, director del Born Centre Cultural.

 

Ferran Estruch ha manifestat a Xavier Trias l'orgull que suposa per a Cardona lliurar la senyera que onejarà al Born mentre que l'alcalde Trias ha qualificat d'honor per a la ciutat rebre la senyera de Cardona. Amb aquest acte les dues poblacions han volgut simbolitzar la renovació del vincles que els uneixen des de la fi de la Guerra de Successió, moment en que la vila i el Castell de Cardona van capitular davant les tropes de Felip V per evitar la repressió borbònica sobre els ciutadans de Barcelona.

 

L'Ajuntament de Cardona i de Barcelona van signar el novembre de 2012 un conveni de col·laboració per impulsar accions conjuntes de promoció cultural i turística i cooperar per difondre la història de la Guerra de Successió. Fruit d'aquest conveni, l'Institut de Cultura de Barcelona ha col·laborat en la recuperació d'un antic element figuratiu del bestiari popular català: l'Àliga de Cardona que es presentarà demà dissabte a la vila ducal i que serà apadrinada per l'Àliga de Barcelona.

 

A més, ahir dijous, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament barceloní, Jaume Ciurana, va pronunciar el pregó que va donar el tret de sortida a la Festa Major de Cardona. En el seu pregó, Ciurana va recordar els llaços que uneixen les dues ciutats, especialment des de 1714. El tinent d'alcalde va fer un sentit agraïment a l'actitud de la població de Cardona, que va resistir fins el 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que Barcelona, esdevenint el darrer baluard de les llibertats catalanes. Com va explicar Ciurana, la seva rendició va permetre que molts barcelonins salvessin les seves vides.