Canongia: «Al Congrés acataré les decisions de l'executiva del PSC»

Declaració de principis del retornat diputat manresà, que admet que "gairebé res no canviarà, perquè Chacón era una diputada més a Madrid"

per Pere Fontanals, Vacarisses | 29 d'agost de 2013 a les 19:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Canongia, a la seu del PSC de Manresa, al costat d'un dels seus quadres predilectes. Foto: Q.S./ND

Joan Canongia no pot ocultar la seva felicitat per tornar a primera línia política després d'un brevíssim parèntesi de dos anys després que en les darreres eleccions quedés a dos diputats de distància de renovar la seva tribuna al Congrés espanyol. I és que, com molts el defineixen, fins i tot alguns amb estima, el manresà és un "animal polític", que no se'n pot estar d'opinar, orquestrar i debatre sobre qualsevol moviment que passi a nivell nacional o estatal.
 
Amb sornegueria admet que "no aniré" a la Via Catalana, i afegeix "a no ser que l'executiva del PSC canviï d'opinió i decideixi que hi hem d'anar". Llavors "sí que hi aniria". Valgui aquest exemple com a mostra que el nou diputat del PSC a Madrid és un home de partit, d'aparell, i no tan sols d'aquest aparell, sinó de l'aparell que hi pugui haver en qualsevol moment a Nicaragua. Tothom el coneix i ell coneix a tothom.
 
"Estava de vacances a Vacarisses", admet a Manresainfo.cat, "preparant com m'organitzaria la feina durant els propers sis mesos, quan m'han trucat i m'han comentat que la marxa de Carme Chacón i de Dani Fernández, feia que jo fos el següent a la llista". Canongia, que és el cap de files del PSC a la Federació de Bages, Berguedà i Solsonès, reconeix que no "canviarà res" entre els diputats del PSC al grup del PSOE. "De fet la Carme no hi tenia cap pes especial, com qualsevol altra diputat".
 
A la Cambra espanyola, Canongia es limitara a fer el que ha "fet sempre arreu on he tingut responsabilitats". O sigui "debatre i discutir-me amb qui calgui en les reunions internes dels diputats, i votar a l'hemicicle aquella postura que hagi aprovat la majoria, encara que no hi estigui d'acord".
 
"Veient com està la política espanyola", amb nombrosos fronts oberts, "potser que ni sigui diputat tot el que queda de legislatura". Potser amb dos mesos "ho tenim tot liquidat i tornen a haver-hi eleccions".

 

Participació