Com es financen els partits polítics del Bages?

Ara que està en boca de tots el cas Bárcenas i el cas Gürtel, però que tothom tenim a la memòria els casos Pallerols, Palau o Filesa, amb indicis i, fins i tot sentències, de finançament il·legal dels partits polítics, Manresainfo.cat ha volgut saber com administren els diners les formacions de casa nostra des de les seccions locals, comarcals o regionals –o qualsevol que sigui la nomenclatura que fa servir cadascun d'ells. Quins són els seus ingressos, i amb quins diners paguen les despeses. Una mica de transparència no anirà malament.

 

La principal font d'ingressos de les formacions a nivell local, comarcal o regional, són les quotes dels propis militants que, si bé en tots els casos es cobren des de la seu central, l'import retorna en la seva totalitat o en gran part a les seus des d'on s'han generat. A nivell de quotes, les més econòmiques són les de PP i PSC que pugen a 60 euros l'any, i la més cara és la d'ERC, que és de 136,80. Entremig, hi ha Convergència, amb una quota de 77,40 euros, la CUP, que oscil·la entre 60 i 120 euros, tot i que cada assemblea local pot optar per incrementar-la més si així ho decideix, i ICV, que té una quota anyal de 130,20 euros.

Gairebé totes les formacions tenen, però, quotes especials per a estudiants, jubilats o aturats que, normalment, són de la meitat de la quota. Els diners recaptats per quotes es queden íntegrament a Manresa en el cas del PP, i també en el cas del PSC, que va a parar a la federació del Bages, Berguedà i Solsonès; ICV reparteix per igual aquests ingressos, el 50% a nivell nacional i el 50% a nivell intercomarcal, que també coincideix amb Bages, Berguedà, Solsonès; CDC negocia cada any amb la seu nacional quina part de les quotes es queda que, en els darrers anys és d'un 95%; les quotes d'ERC, en canvi, es divideixen en tres parts, un 40% van a la seu nacional, un 10% repercuteixen en l'estructura comarcal, i el 50% restant va a cada una de les seccions locals; finalment, la CUP aporta 60 euros anyals de cada quota a l'estructura nacional, i la resta repercuteix en l'assemblea local.

 

Una altra de la font d'ingressos dels partits a nivell local són els sous dels càrrecs electes i les aportacions als grups municipals. Els regidors i consellers comarcals de CUP i PP aporten un 10% del salari net a les arques del partit, per bé que en el cas dels conservadors es queda totalment a la secció local, i en el cas dels independentistes va a parar íntegrament a l'estructura nacional. Qui fa més "mordida" lineal als càrrecs electes és ICV, que és del 20%, per bé que es queda íntegrament a l'organització local o comarcal segons correspongui. CDC i PSC també es queden amb part del sou net dels seus polítics institucionals, per bé que cap dels dos concreta quin percentatge. En el cas del PSC, aquest import es queda a casa; i en el cas de Convergència, es fa com amb les quotes, es negocia any rere any, tot i que acostuma a ser d'un 95% per al partit a nivell municipal, i el 5% restant, per a la formació a nivell nacional. Finalment, ERC té una taula de retenció sobre salaris on el percentatge a aplicar és proporcional al salari que cobra el càrrec electe. Gairebé tota la retenció aplicada a regidors i consellers comarcals, van a parar a les arques nacionals dels republicans, tot i que una petita part es queda a l'estructura regional.

 

Quotes de militants i aportació solidària dels càrrecs electes, a banda de les aportacions als grups municipals que, generalment, es queden a l'estructura més pròxima, són els ingressos que tenen els partits a nivell local, comarcal i regional. Amb aquests ingressos es paguen les despeses corrents, que mai van a càrrec nacional: lloguer, llum, aigua i telèfon. En tot els casos coincideix que a nivell nacional no arriba cap altre ingrés a les estructures menors de manera estable.

Quan arriba una campanya electoral el funcionament econòmic sí que canvia depenent de cada formació. Així, CDC a nivell nacional assigna un pressupost a cada territorial per a que el gestioni en funció d'objectius, tot i que l'agrupació comarcal pot complementar aquesta aportació si ho creu necessari. En canvi, les despeses i la gestió de la campanya de socialistes i populars és assumida gairebé tota des de les respectives seus centrals, excepte per aquelles despeses puntuals d'impremta i cartelleria. ERC i ICV funcionen de la mateixa manera: les campanyes a nivell nacional les paguen les estructures nacionals, i les campanyes locals, les paguen les estructures locals, per bé que en aquests casos també reben suport econòmic puntual des de Barcelona. Finalment, la CUP rep des de la seu nacional cartells genèrics i pancartes. La resta d'elements i despeses les assumeixen a nivell local.

 

La major part de les formacions locals consultades per Manresainfo.cat accepten aportacions voluntàries privades però mai de manera anònima. A més a més, en tots els casos es vertebren a nivell nacional. ICV i la CUP, per exemple, accepten aportacions sempre que siguin de persones físiques, o sigui, de particulars, tot i que admeten que són una part molt petita, "gairebé ínfima", dels ingressos que rep la formació. ERC també accepta donacions, sempre i quan siguin nominals i s'articulin a través de la Secretaria de Finances del partit. PSC i CDC recorden que les donacions es gestionen a nivell nacional, i PP que no han buscat ni els han ofert donacions de cap tipus.

 

Altres mètodes de finançament que fan servir els partits a nivell local o comarcal són la realització d'actes, sopars o concerts; o l'emissió de bons i obligacions per evitar tan i com sigui possible dependre dels bancs.

 

Unió i PxC també van ser convidats per Manresainfo.cat a respondre un breu qüestionari sobre el seu finançament, però en el moment d'elaborar la notícia no havien respost.