L'Espai A porta «Bruixes» al Casal de Fals

El nou espectacle de Mediterrània Dansa de Figueres ha omplert el pati de butaques

Jordi Preñanosa Serra
20 de gener del 2013
Espectacle de dansa 'Bruixes' a Fals.
Espectacle de dansa 'Bruixes' a Fals. | Jordi Preñanosa
Espectacle de dansa 'Bruixes' a Fals. Foto: Jordi Preñanosa

Fals ha viscut dins la programació de la segona temporada de l'Espai A del nou espectacle de Mediterrània Dansa de Figueres, "Bruixes", on es juga i experimenta amb la dansa d'arrel i la fusiona, aquesta vegada, amb l'art de la màgia. Lluny de pretendre distorsionar les coreografies i la música originals, aquesta visió renovada dels seus aspectes més importants els permet transmetre una història de ficció que podria ser, perquè no, part d'alguna de les nombroses històries reals que es relaten al nostre país.

Violant i Isolda són les dues protagonistes d'un conte emmarcat en una època fosca de la nostra història: la cacera de bruixes de l'edat Mitjana. Violant, de família noble i amb un destí marcat per un contracte matrimonial i la necessitat d'un hereu, i Isolda una pagesa que recull una herència de saviesa popular que la converteix en una astuta remeiera i guaridora, creuen els seus destins per formar una amistat que supera tot entrebanc. La força i la màgia de dues amigues enfrontades a una època on l'habilitat i el coneixement et portava a la foguera.

La música ha estat composada per en Marc Timón introduint un fil de banda sonora per a ajudar a l'espectador a endinsar-se en aquest relat explicat a partir de la dansa. Es tracta d'una música contemporània que parteix, en molts moments, d'estructures, harmòniques i textos medievals; es produeix doncs una fusió estètica i instrumental entre les dos vessants musicals.

La coreografia, d'Ariadna Bassols, està basada en els aspectes més coneguts de la dansa medieval i la diferència entre les danses populars de tipus ball rodó caracteritzades de profanes i les danses de la cort, autoritzades i coreografiades per a entitats afins a la corona i a l'església. Per tal d'explicar la història que és fil conductor de l'espectacle s'utilitza bàsicament el llenguatge de la dansa tradicional catalana vista des d'una perspectiva actual i en consonància amb els nostres temps. La direcció artística per tal de completar la part més teatral de la posada en escena és a càrrec de l'Helena Cusí.

Recordant el guarda-roba català del segle XV, la indumentària dels balladors és, com ho era a l'època, un dels recursos emprats per a reconèixer l'estatus social dels personatges on també tindrà especial rellevància la indumentària d'ordre religiós. S'introdueixen teixits moderns per a donar més lleugeresa a les confeccions i un punt de modernitat. El disseny i la confecció és de Carles Solé.