La sarsuela tornarà al Kursaal el mes de març

Amb "La tabernera del puerto", estrenada al teatre Tívoli de Barcelona l'any 1936 a les portes de l'inici de la guerra civil

Redacció
07 de desembre del 2012
'La tabernera del puerto' es podrà veure al Kursaal el 24 de març
'La tabernera del puerto' es podrà veure al Kursaal el 24 de març
'La tabernera del puerto' es podrà veure al Kursaal el 24 de març

Després de "Cançó d'amor i de guerra", la companyia +Sarsuela tornarà al Kursaal el diumenge, 24 de març (18:00 h), amb "La tabernera del puerto", estrenada al teatre Tívoli de Barcelona l'any 1936 a les portes de l'inici de la guerra civil, i durant molt de temps considerada "una obra roja", que la censura prohibia.

Ambientada en un imaginari poble costaner, tracta un tema actual com és el contraband de droga, entre d'altres. La seva fama depassa les fronteres i la cèlebre ària ‘No puede ser' és coneguda internacionalment.

Les entrades costaran 28€ (25€ amb el carnet del Galliner) es posaran a la venda el dissabte, 15 de desembre a les 11h del matí a les taquilles del Kursaal i per internet ( www.kursaal.cat ).

Més informació
La tabernera del puerto es una sarsuela en 3 actes amb llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, i música de Pablo Sorozábal. Va ser estranada al Teatre Tívoli de Barcelona el 6 d'abril del 1936. El llibret havia estat ofert inicialment a Jesús Guridi; però el compositor basc estava fent una sarsuela d'ambient similar, Mari-Eli, i hagué de declinar l'oferiment. La Tabernera... de Sorozábal te ressons de la música de Guridi, especialment de la peça Euzko Irudiak.

L'acció transcorre en els anys 30 del segle XX, en un ciutat portuària imaginària del nord d'Espanya que s'anomena Cantabreda.

En el cafè de Ripalda, l'amo i el mariner Verdier parlen de la taverna de Marola. Ningú sap d'on vingué fa dos mesos, i únicament se sap que la taverna va ser pagada pel bandoler Juan de Eguía, que la gent fa per marit de la tavernera. Verdier, Simpson i el bandoler Juan de Eguía, que en altres temps navegaren junts, parlen de la necessitat de convèncer Leandro, un pescador, perquè els passi droga de contraban. Mariola i Leandro s'enamoren un de l'altre. Abel, un adolescent acordeonista, també es declara a la tavernera, però aquesta el rebutja.

Un grup de dones del poble retreuen a Marola que tingui els seus homes distrets, i ella es defensa dient que són elles que no en tenen prou cura. Per tallar la discussió, Juan de Eguía maltracta Marola davant la impotència d'Abel. A l'endemà aquest explica la feta, i els clients de la taverna busquen l'Eguía perquè es justifiqui; en Leandro el troba, i s'assabenta que la Marola és filla del bandoler. El mariner parla aleshores amb la tavernera i la convenç per escapar-se junts.

De Eguía torna a aparèixer, i promet la mà de Marola al seu enamorat a canvi que introdueixi un farcell de cocaïna a la ciutat. Aquest accepta, i poc després la parella d'enamorats entra amb una petita barca a una cova accessible únicament pel mar; esclata una tempesta i Leandro i Marola desapareixen entre les onades.

Abel canta a la desapareguda Marola, mentre Juan de Eguía confessa als presents la seva paternitat. Poc després apareix el mariner Simpson que els dóna la bona notícia que Marola i Leandro són vius, però que els carrabiners els han agafat i els duen a port. Juan confessa el seu paper i el detenen, mentre Leandro i Marola són alliberats.