Capçalera del poema de Ventura Gassol. Foto: Memòria.cat L'Associació Memòria i Història de Manresa ofereix al seu web una poesia d'amor inèdita de Ventura Gassol. El document ha estat facilitat per Enric Morera i Borrell, que la va trobar en una carpeta de documents de la seva àvia, Encarnació Gimeno Zaragoza (Barcelona, 1900-2001).
L'any 1921 Encarnació Gimeno es va casar amb l'escultor Joan Borrell i Nicolau. A partir d'aleshores les seves relacions socials van adquirir una altra dimensió, sobretot pel que fa a l'àmbit artístic, però també en el món polític i intel·lectual, especialment a l'entorn de clients que feien encàrrecs a l'escultor que, quasi per definició, eren prohoms de la burgesia catalana, industrials i comerciants.
N'és un exemple el fet que a la mateixa carpeta del poema hi havia un epistolari de gairebé 50 cartes entre Encarnació Gimeno i el polític i escriptor Salvador Albert i Pey. Aquestes cartes es troben dipositades actualment a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Es desconeix qui era l'Ernestina, destinatària del poema, tot i que el més probable és que es tractés d'una amiga d'Encarnació Gimeno.
Aquesta és la transcripció de la poesia:
La vostra memòria em fibla
com una agulla d'or fi,
com un fil de seda em passa
el meu cor bla el satí.
La punteta de l'agulla
dalt el cel la veig lluî,
jo no sé si és una estrella
o una gota de verí.
Verí d'amor, jo voldria
que deixessis d'ésser estel
i m'entressis ben endintre
i brillessis al meu cel.
Verí d'amor, jo et voldria
ni que fossis com el fel.
Ventura Gassol