El Premi Joaquim Amat- Pinella 2013 ja té finalistes

"Memòria d'uns ulls pintats", de Lluís Llach, "Barcelona cau", de Valentí Puig, i "Quan érem feliços", de Rafel Nadal, són les tres obres que optaran al premi

Redacció
03 de desembre del 2012

Ja han estat seleccionades les tres obres finalistes que optaran al tretzè Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerimònia de lliurament, amb un espectacle musical de Carles Cases, tindrà lloc al Teatre Kursaal de Manresa coincidint amb el dia de la festa de la Llum, el 21 de febrer del 2013.

Obres finalistes
"Memòria d'uns ulls pintats", de Lluís Llach (Ed. Empúries)
Homenatge a la lluita i la supervivència. Història d'amor i d'amistat en temps de revolta i guerra. Amb un llenguatge sòlid i emotiu, Lluís Llach escriu la història de quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, que creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l'impacte d'uns fets històrics que influeixen d'una manera especialment tràgica en la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica.

"Barcelona cau", de Valentí Puig (Ed. Proa)
Novel·la breu, que retrata els últims dies de Barcelona abans de l'entrada de les tropes franquistes. Amb un llenguatge líric, irònic i desacomplexat, Valentí Puig situa la història l'hivern del 39, durant els últims dies de la Catalunya republicana, en què els grans ideals i les institucions han deixat pas a l'instint de supervivència i a l'individualisme més ferotge. Als carrers de Barcelona es lluita per la vida. En aquest clima apocalíptic, dominat per la fam i la por, en Víctor, un doble agent –membre dels serveis d'informació de la República i quintacolumnista alhora– queda fascinat per una dona. Les lleialtats esdevenen primàries i el sexe té una urgència animal. Al llarg de tota la novel·la oscil·len com una espasa la desesperança de la derrota i la incògnita brutal de l'endemà.

Quan érem feliços, de Rafel Nadal (Ed. Destino)
Entre el llibre de memòries, la novel·la i l'anecdotari nostàlgic, l'obra de Rafel Nadal està basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra. És una història real, escrita de forma fluïda i honesta, plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell. Nadal té l'habilitat d'explicar-se a través de la seva experiència com a infant. Sovint, un episodi infantil serveix per fer una reflexió vital, o bé per seguir un fil fins a l'actualitat o, encara, per evocar la memòria col·lectiva.

El jurat d'enguany

  • Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
  • Jordi Estrada, escriptor, guanyador de l'edició de l'any passat.
  • Joan Pinyol, escriptor.
  • Joan Vilamala, escriptor i músic. Membre de la junta d'Òmnium Bages.
  • Albert Villaró, escriptor.

El guardó
És una escultura de bronze, obra del reconegut artista manresà Ramon Oms.

Acte de lliurament
El lliurament del premi tindrà lloc el dia 21 de febrer de 2013 a la sala gran del teatre Kursaal, de Manresa, en el marc de l'arrencada de l'any en què se celebra el centenari de l'autor que dóna nom al premi. Durant l'acte de lliurament, hi haurà un espectacle musical a càrrec de Carles Cases.

Història del premi
L'any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d'Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'editorial Columna.

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d'exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l'editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l'obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d'homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre'l a una radical reorientació.

Així, a partir de l'any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L'Albí).