Vista de la Llotja Professional de la Fira Mediterrània. Foto: David Garriga Al Museu de la Tècnica de Manresa, a les 10 del matí s'ha donat el tret de sortida a la quinzena edició de la Fira Mediterrània de la ciutat, amb dues taules rodones. Aquestes dues conferències formaven part del seminari "Les estratègies de comunicació ens els projectes culturals".
Davant d'una cinquantena d'assistents -gràcies als tècnics- entre programadors, editors, artistes, periodistes, comunicadors i altres professionals de la cultura ha començat la Fira.
La primera era titulada "L'ecosistema audiovisual en el desenvolupament i la comunicació dels projectes culturals". Els ponents han estat Ramon Balagué, Núria Sala i Roger Coca. Durant l'acte, s'ha parlat de per què la sardana no es modernitza, de Futur Inèdit, del documental musical com a èxit "antic", de la necessitat de trobar un format adequat per vendre millor el producte, de fer atractiu quelcom minoritari, etc.
Un espai per impulsar la gestió, la dinamització i el negoci cultural
Dintre del Museu hi ha estands de grups editorials i programadors, així com alguns espais per fer contactes, negocis o explicar experiències. Durant el migdia, s'han anat omplint. Entre els visitants; hi havia l'exconseller de Cultura, Josep Huguet -a la tarda hi arribaria l'actual, Ferran Mascarell.
Entre els estands, hi havia els d'institucions, com el de la Diputació, de la Conselleria de Cultura, de la pròpia Fira, de la Fira de Tàrrega i d'altres. També hi havia estands de grups culturals.
Primera taula rodona: Cultura impura
Primerament, el director de la Fira David Ibàñez i Lluís Puig, Director General de Cultura Popular han presentat l'acte. Ha començat la taula rodona, la fundadora de l'empresa E2S. Núria Sala ha explicat el seu projecte d'èxit. "Allò comercial és menys cultural?", "banalitzo la cultura?". Aquestes preguntes se les feia Sala. Núria Sala reivindicava l'audiovisual. "Estem massa centrats en la foto i el paper" reblava Sala. També explicava que les entrevistes a artistes "són un coñazo (aburriment)". "Ara es tracta de crear productes únics" reblava. L'accés "universal als metacontinguts" (baixades a Internet) ho posa sobre la taula, ha explicat. "Cal crear nous continguts". "Experiències" com han exposat tots els ponents. "Com la de Concerts privats". "S'ha de crear comunitat", ha explicat el següent ponent.
Durant l'acte l'organització ha tuitejat una frase de Sala "Vam tenir crítiques de banalització quan vam apropar la cultura a tothom. Poc després va sortir Òpera en texans". Aquesta frase ha tingut bona acollida pel públic. Tot i el debat encès que hi ha en el món cultural sobre aquest fet. Cal recordar la presència de les xarxes socials en aquesta fira. A Twitter amb "#Fmediterrenia".
La seva productora va néixer a Cardona. Sala i la moderadora de l'acte han reivindicat l'àmbit local. Tot i això, la seu d'E2S és a Cardona però també tenen local a la capital. El debat comarques i Barcelona ha estat ben present. En Roger Coca, un altre ponent, també ha exposat que la visió dels barcelonins, i la realitat, és que "se saben més coses de Wisconsin, que de Sant Feliu de Guixols". La desconeixença del territori. Tema habitual a Manresa.
Un exemple és el de Quico el Cèlio i el Mut de Ferreries, que fan música folklòrica catalana actualitzada. El fet de ser de les Terres de l'Ebre "els converteix en autèntics desconeguts" fins que van cantar a Barcelona "al Tradicionarius" tot i que abans ja "arrasaven pel territori ja que allò tradicional es considera superat i allò local, no universal" explicava un dels ponents. La cultura local i tradicional té prejudicis. Núria Sala apostava per deixar de banda "el trailer; propi del cinema" per a vendre teatre. "Amb un altre format".
L'empresa que dirigeix Sala, també ha treballat per Televisió Espanyola, Televisió de Manresa (TLM), per la loteria de Sort, per Regió 7,... Durant la seva conferència, ha parlat de Sort. Sala, ha explicat que "varem contractar un grup de teatre de carrer. La idea era entretenir el públic que comprava la loteria", explicava Sala.
En definitiva Núria Sala apostava per la creativitat, per canviar "foto i lletra, per audiovisual". Criticava la "cultura pura". I exposava casos d'èxit, com la presentació del canal TNT o "antiManrussiònica".
Tot seguit, Roger Roca ha explicat el projecte "Tots Sants" realitzat per la productora Elisabeth Produccions, conjuntament amb Jordi C. Corchs, d'Infusiones Musicales i ell mateix. Roger Coca, que ha participat a l'Sputnik del 33, ha explicat que cal buscar nous formats. "La música és gratis", explicava Roca, "i és arreu". La qualitat però, "és baixa" matisava. Roca exposava així la diferència del seu projecte col·laboratiu amb molts vídeos de Youtube en el qual es graven músics, i se'ls demana que si el posen al seu disc, es digui l'autoria.
Seguidament, Ramon Balagué ha explicat el projecte "Concerts privats" que dirigeix en la productora "Miniflims" per al programa DO de la Xarxa de Televisions Públiques (XTL). Un programa que ofereix un ventall de nous grups de música catalans, i per tant, una oportunitat a aquests i al públic potencial. La idea especial és que fan concerts de forma íntima en espais com casa seva, un bar, el seu local d'assaig per a un petit públic.
Cal exposar que el públic podia preguntar. Per això, una de les professionals que hi havia pel públic ha explicat la seva experiència al Brasil. Allà, Tiago Pereira, "a través del crowfunding" -sistema de finançament amb petites donacions a Internet, "ha unit la música portuguesa més comercial, amb la més independent", creant un moviment nou.
Mitja part per conversar
A l'acabar la primera ponència hi havia cafè i esmorzar. Els professionals han pogut parlar entre ells. Precisament, aquesta professional que ha posat l'exemple brasilera ha pogut conversar amb un altre professional que criticava el paper de les grans indústries culturals, del paper de les grans empreses i de les alternatives. Enllaçant amb el contrari del que havia exposat Núria Sala, que opinava que "calia unir-se a les grans marques", ja que el mecenatge era el futur. "Els Manumaya (músics) són coneguts per fer un anunci amb Coca-Cola", argumentava Sala.
Segona taula rodona: Buscar targets
En la segona taula rodona del matí s'ha discutit sobre els mitjans. Titulada "Com aconseguir ser notícia cultural sense ser Fèlix Millet?" ha estat interessant. La taula l'han formada el director Jordi Roigé, el comunicador Jordi Llavina i el periodista Toni Oresanz.
El periodista Antoni Oresanz ha treballat a La Vanguardia a les notícies comarcals. Exposava la dificultat: "és difícil sortir als mitjans", perquè són "de Barcelona". Al final, el que importa és "qui decideix allò que serà notícia", comentava.
Oresanz exposava que "coneixem més coses de fora que d'aquí" i exposava exemples ja que és periodista de proximitat. "Coneixem més Texas que Sant Carles de la Ràpita". "Cal un relat de país" reivindicava. Cal dir que durant l'acte ja s'ha donat per feta la independència de Catalunya, amb frases com "quan siguem independents..." Alhora, ha recordat que cal "un bon producte". "No tot és comunicació", exposava Oresanz. "Per això, cal un projecte sòlid". I sobretot, "continuïtat, ja que els periodistes estem saturats de notes de premsa, i sortir un dia a La Vanguardia no és un èxit", "el següent dia es pot no omplir la sala" recordava Oresanz. "Cal buscar el target". Cal trobar els targets. "Potser publicar una notícia a La Vanguardia és la hòstia", però "no serveix de massa si el target no la llegeix". "Si són joves; millor usar facebook, twitter..." explicava.
Tot i això un representant musical ha expressat que "els èxits" de les llistes dels més venuts "són dolents". "De baixa qualitat" ha matisat després. El periodista, li ha exposat que "tens raó, però això és saber comunicar". Sobre si la subjectivitat del que t'agrada o no es pot valorar genèricament més enllà de la feina feta. Llavina ha exposat que "a mi els Nois de les Arts no m'agraden no trobo que siguin de qualitat", "en canvi, els Michima, sí, i d'altres que no són tant coneguts". Recordant la importància de les estratègies de notorietat, comunicació, recerca de target... ha estat el mateix Jordi Llavina, qui, com a comunicador del Museu de la Vida Rural, ha tingut èxit en la seva feina gràcies a buscar el seu target. Jordi Llavina explicava alguns problemes. I les solucions: "usar tots els espais per comunicar".
Ha continuat l'acte Jordi Roigé. És director de cinema i editor del grup Utopia Global. Precisament és aquesta editorial la que publica "Castells" i "De Cine" que són revistes força conegudes. Roigé també fou Director de política lingüística de la Generalitat. Ha exposat que el gran "èxit de Rock and Cat" ha estat aquí. "A fora, no ens ho compren". L'editor recordava amb això que l'error és "buscar possibles clients que no són el teu target". Tot i això, s'ha trobat a faltar parlar sobre eixamplar aquest públic objectiu.
La taula ha estat molt entretinguda gràcies a que els dos Jordis han discutit sobre el fet casteller, ja que en Jordi Llavina és dels "verds" (els castellers de Vilafranca) i la seva filla és l'anxaneta; i en Jordi Roigé, tot i reconèixer "l'excel·lència dels verds", no és d'aquesta colla castellera. La discussió ha durat uns quants minuts que han fet somriure el públic.
Aquest debat s'ha iniciat degut a la intervenció anterior de Roigé, referint-se al seu lideratge en la consecució del títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat del a UNESCO als castellers. "La notorietat la vàrem aconseguir institucionalitzant-ho", explicava Roigé. "Hi havia castellers que no sabien pas que estàvem duent a terme aquest projecte", exposava. "Els polítics volen estar presents a les fotos; llavors arriben les subvencions", afegia Roigé sobre la sostenibilitat econòmica de la gestió cultural.
Ha acabat Oresanz amb una frase: "que la cultura popular, com els Castells tingui èxit, és màgic". Més enllà de la comunicació, Oresanz explicava que hi havia quelcom incontrolat.