«Els valors humans són molt importants en l'educació dels jesuïtes»

Marie-Thérèse Michel és la directora de JECSE, l'entitat que aplega les escoles de la Companyia de Jesús a Europa. Fins el proper dissabte celebren una reunió de treball a la Cova de Sant Ignasi on atenen l'entrevista de Manresainfo.cat

Joan Soler Golobart
18 d'octubre del 2012
Marie-Thérèse Michel és la directora de JECSE.
Marie-Thérèse Michel és la directora de JECSE. | Reyes Fortó
Marie-Thérèse Michel és la directora de JECSE. Foto: Reyes Fortó

-  Cada quan es realitzen aquestes sessions de treball i per què ha tocat Manresa, ara?
-  Les reunions es realitzen una vegada a l'any i aquest ha tocat aquí perquè Manresa, per a nosaltres, és un lloc molt significatiu per tota l'espiritualitat que genera Sant Ignasi i ens era molt important poder-ho fer aquí. Aquesta és la trobada vint-i-set, des de la creació del JECSE.

-  Tenen dos milions i mig d'alumnes, és a tot al món o només a la zona més nombrosa, anomenada "Fe y Alegría" i que està centrada a l'Amèrica Llatina?
-  No, no! És atot el món. A Europa tenim cent cinquanta-set escoles que donen acolliment a cent seixanta-dos mil alumnes. El que passa és que la nostra zona també s'hi inclou Egipte i Líban.

-  A Catalunya disposen de set centres educatius integrats en la fundació "Jesuitas Educación", a quines poblacions estan?
-  Crec que estan repartides per diverses zones de Barcelona i una altra que està a Lleida. A Girona el que hi ha és un centre d'espiritualitat, com a Manresa, però no hi tenim cap centre.

-  Per ingressar en un centre, l'alumne ha de reunir alguna condició especial?
-  Bé, el context és diferent segons el país. El concepte educació és diferent a França o a Polònia, per posar un exemple, per això les condicions que necessita l'alumne depèn del país, primer i de l'escola i del director després. De totes maneres la condició més important és tenir ganes d'estudiar, de rebre una educació molt oberta al món. No busquem només alumnes molt preparats sinó també a tots els alumnes que puguin ajudar als demés. Els valors humans són molt importants en l'educació dels jesuïtes.

-  Però necessiten els alumnes, o les seves famílies, un poder adquisitiu determinat?
-  No, en absolut. Tenim escoles que poden ser molt cares, efectivament, però depèn de cada país. A Bèlgica, per exemple, són gratuïtes i obertes a tothom. A Anglaterra tenen les seves condicions, a Alemanya les seves, etc. No hi ha una regulació, a l'hora d'admetre alumnes que sigui igual a tot Europa.

-  Comparats amb altres centres educatius dependents d'altres ordes religioses, hi ha similituds?
-  Sí, i tant que hi ha similituds. Però voldria remarcar que l'educació en centres jesuïtes és molt específica per tal d'assolir l'equilibri entre l'educació acadèmica i l'educació envers els valors humans. M'imagino que a altres ordes poden fer quelcom similar, no em refereixo a aquest fet com a una exclusivitat.

-  Aquestes trobades, apart de servir perquè arribin a conclusions acadèmiques i educatives, poden servir també per promocionar la ciutat on es reuneixin. El cas de Manresa i Sant Ignasi, crec que és un bon exemple?
-  Nosaltres no tenim aquesta ambició, perquè cada any canviem de lloc i estem molt contents de la gent que ens rep i ens acull. Aquí, a Manresa, hem estat molt ben rebuts i per a nosaltres, el fet de ser a Manresa, és molt significatiu.

-  Per acabar, com es veu des d'altres països la problemàtica que hi ha a Catalunya, actualment, amb les aspiracions independentistes i la poca receptibilitat d'Espanya?
-  No sé que deu passar per altres països d'Europa, jo estic a França i allà es comenta més la difícil situació econòmica que travessa Espanya. Això se segueix molt de prop, no només a Espanya, sinó a tot arreu on hi ha problemes, Bèlgica, Portugal, Irlanda, etc. La situació política és molt més difícil d'entendre si no s'està al país on hi ha el problema. No voldria jutjar ni donar una opinió perquè desconec el problema a fons.

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: REYES FORTÓ i GARCIA

Marie-Thérèse Michel entrevistada per Joan Soler. Foto: Reyes Fortó