La Terra de Maquis es va disputar aquest passat cap de setmana. Foto: Marc Sixto
2 dies de MTB per la Catalunya Central, 230km, 6.500m de desnivell, 70% de corriols exigents, navegació per GPS, una climatologia amb una calor extrema i 170 aspirants a maquis prenien part al repte BTT de Terra de Maquis 2012. El diumenge, es disputà la segona etapa en la qual dels 115 corredors que l'inicaren, només 93 es convertiren finalment en Maquis al finalitzar els 230km.
Dues etapes la primera, el dia 16 de juny de 130km i 3.800m de desnivell, amb una meta volant al Cogulló de Cal Torre (km 50) patrocinada per The Cyclery. La segona, de 90km i 2.200m amb una meta volant explosiva al quilòmetre 4 a la torre del Moro de Castellnou de Bages.
Terra de Maquis (TDM) és un format d'esdeveniment esportiu diferent, no prima la rivalitat entre els participants i, tot i que hi ha una classificació, hi ha un titol de l'últim maqui català Ramon Vila "Caracremada" pel primer ciclista que completa tot el recorregut, el repte de TDM és el de l'autosuperació, un desafiament dur, exigent amb un mateix. Tota una experiència de BTT, una convivència de dos dies amb bikers amants d'aquest esport. Els valors de la fraternitat, companyarisme davant la fatiga i la superació del recorregut per poder acabar les dues etapes de ruta i esdevenir un MAQUI i, així rebre un regal simbòlic d'una fusta gravada amb la cara del Caracremada que autentifica al corredor com a tal.
Ramon Rovira, corredor The Cyclery, es va emportar el títol de Caracremada del 2012 en la categoria masculina. Completant el pòdium hi havia Dani Llorenç i David Pruna; en dones, va repetir el títol aconseguit el 2011 Ada Xinxó; i Sílvia Pineda i Sílvia Vilandrell en la segona posició.
Un cap de setmana molt dur. En la primera etapa de 130km van abandonar 43 ciclistes, dels quals 6 van ser per problemes tècnics en la bici. La gran majoria es va haver de retirar per la duresa del recorregut i la calor. És una cursa d'ultrafons on la velocitat i ritme fort passen factura. Raül Montfort, de l'organització d'OUTCAT expressava: "és una cursa dura, exigent, està idea i pensada per buscar els límits i exigir-se. S'ha d'estar preparat i haver entrenat, sinó no s'acabarà i el pitjor, no la gaudiràs".
Classificacions finals